Compromís esmena la LOMLOE per a donar més protecció a les llengües espanyoles no castellanes, siguen cooficials o no

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha registrat un total de 52 esmenes a la Llei orgànica de Modificació de la Llei orgànica d'Educació (LOMLOE), que es debatran en el ple del dia 23 en la Cambra Alta.
Entre diverses qüestions, Compromís incideix a donar cabuda en el sistema educatiu a la pluralitat lingüística existent en l'Estat espanyol, i no limitar-la únicament als quatre idiomes amb rang oficial (castellà, valencià, eusquera i gallec) i el seu cas el cas de l'aranés, per a estendre'l a totes aquelles llengües reconegudes oficialment però encara no amb estatus de cooficialitat.

Mulet ha recordat que les llengües d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció, sense discriminar amb les oficials o no; que existisquen llengües espanyoles que no siguen encara oficials les seues respectives comunitats autònomes es podria entendre fins i tot com un acte d'estar contravenint la carta magna, però això no pot coartar la protecció i especial resta de totes i cada unes de les llengües espanyoles.

El senador valencianista ha explicat que bona part d'aquestes esmenes vénen impulsades pel seu socis de Chunta Aragonesista o col·lectius de defensa de les llengües minoritzades.

En les esmenes a la LOMLOE s'incideix en què l'especial respecte i protecció de les llengües espanyoles no castellà, no és solament una obligació que recaiga en les administracions autonòmiques dels territoris on existeix una llengua cooficial, sinó que ha estendre's al conjunt de l'estat i la seua principal via ha de ser l'educació i a través d'ella l'ensenyament i coneixement d'aquestes llengües. “La llibertat dels ciutadans i les ciutadanes de residir en qualsevol lloc del territori no pot fer perdre el dret de rebre l'ensenyament de les altres llengües ibèriques diferents al castellà. El coneixement de les llengües no castellanes ha de ser un dret de tota la ciutadania. Especialment en les zones limítrofes les comunitats parlants.

De la mateixa manera, es demana incorporar a l'ensenyament les llengües reconegudes oficialment en els seus estatuts però que no ha adquirit encara la cooficialitat encara, cas de l'asturià/lleonés o l'aragonés. O de la mateixa manera deixar la porta oberta a la seua incorporació a altres llengües i variants que puguen aconseguir aquest reconeixement, com és el cas de les llengües extremenyes ( extremeny, fala o rayano), el càntabre, tamagiz de Melilla o àrab de Ceuta)

Es demana garantir la competència lingüística de l'alumnat en llengua castellana i la llengua o llengües pròpies de la Comunitat Autònoma, siga oficial o reconeguda oficialment, i assegurar la igualtat professional dels mestres de llengües pròpies no oficials que actualment no es troben recollits en l'article 2.2 del Reial decret 1594/2011, de 4 de novembre, pel qual s'estableixen les especialitats docents del Cos de Mestres que exercisquen les seues funcions en les etapes d'Educació Infantil i d'Educació Primària regulades en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació

Altra de les esmenes demana l'adaptació del Reial decret 1041/2017, de 22 de desembre, pel qual es fixen les exigències mínimes del nivell bàsic a l'efecte de certificació, s'estableix el currículum bàsic dels nivells Intermedi B1, Intermedi B2, Avançat C1, i Avançat C2, dels Ensenyaments d'idiomes de règim especial regulades per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, i s'estableixen les equivalències entre els Ensenyaments d'idiomes de règim especial regulades en diversos plans d'estudis i les d'aquest reial decret i legal i el Reial decret 1/2019, d'11 de gener, pel qual s'estableixen els principis bàsics comuns d'avaluació aplicables a les proves de certificació oficial dels nivells Intermedi B1, Intermedi B2, Avançat C1, i Avançat C2 dels ensenyaments d'idiomes de règim especial, amb la finalitat d'incorporar les llengües pròpies no oficials amb reconeixement legal.

Una altra de les propostes és assegurar l'ensenyament a les Escoles Oficials d'Idiomes de les llengües pròpies reconegudes oficialment però que no tenen caràcter oficial, concretant el contingut de l'article 60.2 de la LOMLOE que diu: Així mateix, es facilitarà l'estudi d'altres llengües que per raons culturals, socials o econòmiques presenten un interés especial.

Per al senador valencianista “aquestes esmenes, vénen a reforçar i concretar el que queda tan bonic en l'article 3 de la Constitució però mai ningú ha desenvolupat”