Compromís demana nova informació al Govern sobre les autoritzacions a l'ús de productes per alterar el clima
El Govern acaba d'admetre que la pràctica de modificar la fase atmosfèrica del cicle hidrològic existeix i que l'autoritza i supervisa. En una resposta al senador territorial valencià, Carles Mulet, el Govern assenyala que en la lluita contra el granís "per part de la Confederació Hidrogràfica del Duero es van autoritzar aquestes activitats durant el període 2005-2009. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre també va emetre una autorització a l'any 2007. Finalment, la Confederació Hidrogràfica del Segura va autoritzar una sol·licitud al novembre de 2015 vàlida durant 12 mesos", el que ve a corroborar les nombroses sospites de ramaders i agricultors, com és que alguna cosa passa al cel, el que podria tenir a veure amb l'absència de pluges.
La resposta explica el procediment d'alteració del cicle hidrològic: "L'alteració del cicle hidrològic (3.1 i 3.2 RDPH), provocar o evitar pluges, només pot ser modificada artificialment per l'Administració General de l'Estat o, si s'escau, per aquells a qui aquesta autoritze. Tota actuació pública o privada tendent a modificar el règim de pluges ha de ser aprovada prèviament per la Direcció General de l'Aigua en el si del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA), a proposta de l'organisme de conca. A aquest efecte, l'organisme de conca, a la vista del projecte presentat pel sol·licitant, del coneixement que hi haja sobre la matèria i dels possibles efectes negatius sobre les precipitacions en altres àrees, previ informe de l'Institut Nacional de Meteorologia elevarà la proposta al citat Ministeri".
Els senadors de la coalició han reclamat, en una moció que es debatrà a la Comissió de Medi Ambient el proper dia 28 de març, la modificació de la Llei de l'Aigua per a no permetre ni concedir autoritzacions d'aquest estil sota cap supòsit, una moratòria mentre es fa aquesta modificació i multes per evitar pràctiques il·legals al marge del control de l’administració.
En l'actualitat són publiques, i fins i tot han estat objectes de reportatges, grans extensions de fruiters en els quals es cremen productes químics, la xarxa antigranís de la comunitat de Madrid o explotacions que compten amb sistemes de propagació d'ones de xoc i radars per lluitar contra el pedra. Per al senador Navarrete "el que està clar és que aquestes pràctiques no són eficients, ni el que passa a les capes altes controlable o evitable i que llançar productes químics a l'atmosfera és un delicte amb conseqüències imprevisibles, pel que reclamarem més informació, còpies de les autoritzacions per conèixer en què van consistir i qui les va sol·licitar i tractar d'acabar amb les suspicàcies de la gent doncs, la realitat és que, de nord a sud, la gent ens assegura que alguna cosa passa en el cel", ha conclòs.
