Compromís demana modificar la Llei General de Sanitat per garantir l'atenció en valencià i castellà

El grup parlamentari Compromís ha registrat en Les Corts una proposició no de llei amb què s’insta el govern central a realitzar els canvis normatius escaients en la legislació estatal per acabar amb la vulneració de drets lingüístics que nombrosos usuaris de la sanitat estan patint i denunciant al territori valencià.

Concretament Compromís reclama modificar l’article 10.1 de la Llei 14/1986 General de Sanitat a fi d’introduir, entre els drets que assisteixen els pacients en la seua relació amb les administracions públiques sanitàries, els drets lingüístics, amb l’objectiu que totes i tots els ciutadans siguen atesos en qualsevol de les seues llengües oficials al territori respectiu.

Segons explica la diputada Nathalie Torres “en els darrers mesos s’han denunciat múltiples casos de vulneració dels drets lingüístics en centres sanitaris valencians. Estes persones s’han vist en situacions molt desagradables perquè se’ls ha negat l’atenció pel simple fet de parlar valencià. Han transcendit els fets ocorreguts a Benilloba, Alfafar, Quart de Poblet o Alacant perquè s’han arribat a denunciar públicament: a associacions en defensa de la llengua, al Síndic de Greuges, a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat o a la Conselleria de Sanitat, però n’hi ha molts altres que no es denuncien, cosa que no significa que no existisquen”.

Davant esta situació des de Compromís es vol recodar que el Codi del Consell de Col·legis Mèdics Valencians estableix en l’article 4 els deures a què estan obligats els metges i les metgesses en la pràctica de la seua professió:

1. La professió mèdica està al servei de l'home i de la societat. En conseqüència, respectar la vida humana, la dignitat de la persona i la cura de la salut de l'individu i de la comunitat, són els deures primordials del metge.
2. El metge ha d'atendre amb la mateixa diligència i sol·licitud tots els pacients, sense cap discriminació.
3. La principal lleialtat del metge és la que deu al seu pacient i la salut d'aquest ha d'anteposar-se a qualsevol altra conveniència.
4. El metge mai perjudicarà intencionadament el pacient ni l’atendrà amb negligència. Evitarà també qualsevol demora injustificada en la seua assistència.

Així mateix la pròpia Llei General de Sanitat disposa que l’accés i les prestacions sanitàries s’han de realitzar en condicions d’igualtat efectiva i en l’article 10 enumera els drets dels pacients en relació amb les diverses administracions públiques sanitàries, que concreta, en el punt 1: «Pel que fa a la seua personalitat, dignitat humana i intimitat, sense que puga ser discriminat pel seu origen racial o ètnic, per raó de gènere i orientació sexual, de discapacitat o de qualsevol altra circumstància personal o social.»

En este sentit Torres remarca que d’acord amb el nostre Estatut d’Autonomia, el valencià és llengua pròpia i, juntament amb el castellà, llengua oficial, de conformitat amb el que disposa la Constitució. Per això, ningú no pot ser discriminat per raó de llengua, i usar el valencià és un dret de les ciutadanes i dels ciutadans com també una obligació de l’Administració garantir-ne l’ús normal i oficial.

“Aquesta garantia -ha afegit la parlamentària de Compromís- esdevé més notòria si pensem en un pacient explicant un problema de salut i la necessitat tant de fer-ho en la seua llengua pròpia com de ser entés i atés. Per això les administracions han de fer un esforç de protecció i garantia dels drets lingüístics de les persones que parlen llengües oficials diferents del castellà, especialment en l’àmbit sanitari, on la vulneració d’aquests drets incrementa exponencialment la vulnerabilitat de les persones. Considerem que el canvi normatiu que proposem és una reclamació justa. Seria la manera de reparar el dany que ja s’ha infringit sobre massa persones i una forma d’evitar que esta vulneració de drets continue ocorrent”.