Compromís alerta del desmantellament ferroviari i la desconexió del nord de Castelló per l’elecció de l’ample europeu
Mulet anuncia que demanarà explicacions i la compareixença de les autoritats de Foment per a que expliquen aquestes decissions que en la pràctica suposen l’aïllament del nord de Castelló de la resta
El portaveu de Compromís en el Senat, Carles Mulet, ha avançat que només arranque la legislatura de les Corts Generals la propera setmana, demanarà compareixences i explicacions a les persones responsables de Foment respecte a les previsions ferroviàries entre València-Castelló i Tarragona, ja que després d’analitzar l’Estudi Informatiu per la implementació de l’ample estàndard en el tram Castelló-Tarragona del Corredor Mediterrani, que descarta continuar amb la implantació del tercer fil com s’ha fet entre València i Castelló, “es generen massa dubtes i més confussió”.
Segons Mulet “si el tercer fil era una mala solució, ¿per què el van posar amb calçador entre València i Castelló, amb els problemes que això va generar i continua generant?. Ara, no seguir amb el tercer fil des de Castelló cap al nord i apostar per l’ample europeu en exclusiva, implica que sols podran circular els trens de llarga distància que puguen canviar els eixos, però no els regionals, ni els rodalies ni, evidentment, els de mercaderies per als quals en teoria està pensada aquesta actuació. Quants dels actuals trens poden canviar els eixos?. Què passarà amb els pseudo-rodalies o regionals entre Castelló i Vinaròs?, o el regionals fins Tortosa o Barcelona, o els Talgos, o les mercaderies convencionals? Què es va a guanyar respecte a l’actual ample ibèric?”, s’ha preguntat el representant valencianista.
El senador de Compromís ha valorat que, si entre Castelló i Tarragona no hi ha via estreta ni tercer fil, per on posar les rodalies o regionals que no són adaptables “la resposta pareix ser que és que si no hi ha cap tren de rodalies o regionals a tot l’Estat Espanyol que siga d’ample estandar, ni adaptable, “això en el cas de Castelló, suposarà haver de convertir l’actual estació en un mega espai on convisquen diverses amplades i trens per a que convergisquen els dos models, el doble de màquines. Sembla que no és viable des de cap punt de vista aquesta opció. Tot plegat ens du a pensar que igual no feia falta aplicar el tercer fil entre València i Castelló, ni ara l’aplicació de la via estandar europea entre Castelló i Tarragona (més caòtic quan se li dóna a cada tram una opció, ja que els trens que passen des de València, Castelló i Tarragona cap al nord, passen igual en condicions d’ample ibèric i el canvi a estàndard amb pegats o a vía exclusiva, sols ha ocasionat condicionar una part molt important del servei”.
Per a Compromís tal i com es ve dient des de la Plataforma en Defensa del Ferrocarril de la CGT, “ens estan venent que estes actuacions són per a mercaderies, però cal recordar que mentre no hi hagen estacions intermodals per carregar els trens de mercaderies, no es poden fer servir estos trens per carregar ceràmica, ni cítrics, ni productes químics, ni cap mercaderia". Fins ara s’ha fet una grandíssima inversió per incorporar un únic nou fil a una de les vies entre València i Castelló, però inexplicablement no ha servit per les mercaderies, ja que per això haurien de canviar d’eixos i no hi ha intercanviadors, ni vehicles preparats.
Sembla que tot va ser per poder dur a Castelló un succedani d’AVE, amb més molèsties que l’Álvia, que ha suposat un caos en tots els serveis entre les dos capitals, avaries, endarreriments, precarització del servei. I com eixe AVE embotit en vies convencionals no es va a perllongar entre Castelló i Tarragona o Barcelona, descarten el tercer fil cap al nord amb tot el que pot suposar d’aïllament de la zona nord de les comarques de Castelló. “Tot ens fa tèmer més improvisació, més retrassos al Corredor i malbaratament de diners públics, que a la llarga han causat més molèsties que solucions”, ha sostingut Mulet.
Privatització de l’AVE
Mulet ha afirmat que, igualment que l’entrada d’Air Nostrum a competir per la gestió de l’AVE demostra com s’ha anat separant el servei ferroviari entre el que necessita la gent per al seu dia a dia, que s’ha precaritzat de manera indecent, i un altre model elitista, especulador, depredador i farònic basat en l’AVE, ara s’obri la porta a la seua privatització. Que de colp l’empresa privada puga oferir 8 AVE Madrid-València o 4 Madrid-Alacant en un horitzó proper, en un tren ultra subvencionat amb diners públics, emprant una infraestructura que ha costat el que no està escrit a les arques públiques, pot suposar encara més una batalla entre empresa pública i privada pels preus, que eclipsarà encara més la necessària inversió en mantindre en condicions la xarxa de tren convencional, el gran castigat per este tipus d’actuacions.
