El comerç en línia es converteix en el principal canal de distribució de productes falsificats

El nou estudi de l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (euipo) i l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) publicat avui, «Ús indegut de el comerç electrònic per al comerç de productes falsificats», confirma que el comerç en línia fomenta el comerç de productes falsificats i s'està convertint en el principal facilitador de la seva distribució. L'estudi analitza les dades de les confiscacions duaneres de productes en les fronteres exteriors de la Unió Europea (UE) i analitza com els productes falsificats acaben en mans dels consumidors.

El comerç electrònic ha crescut ràpidament en els últims anys, una tendència que es va accelerar durant la pandèmia de COVID-19. La major part de el comerç en línia a tot el món es realitza d'empresa a empresa, amb un 82% de la valor total; el 18% restant (2019) correspon a el comerç d'empresa a consumidor.

A l'igual que succeeix amb altres eines de l'economia moderna, les vendes en línia s'utilitzen cada vegada més per a la distribució de falsificacions. Segons les dades sobre les retencions de productes falsificats, el 56% de les confiscacions duaneres a les fronteres de la UE estan relacionades amb el comerç electrònic.

L'estudi també mostra que el valor de les retencions relacionades amb productes falsificats venuts online és molt menor que el dels productes que no procedeixen de el comerç electrònic sinó que s'envien en contenidors per diversos modes de transport (carretera, ferrocarril, aire i mar) . Les confiscacions de vendes en línia representen només el 14% de la valor total de les retencions, davant el 86% de les retencions relacionades amb productes enviats per contenidor. No obstant això, alguns d'aquests productes enviats en contenidor es destinen a centres de distribució a la UE, des dels que al seu torn s'envien a consumidors que els han adquirit en línia, el que podria indicar que el paper real de el comerç electrònic en el comerç de falsificacions és considerablement més important.

També s'analitzen els modes de transport i els països de procedència de les falsificacions. Així, els serveis de paqueteria dominen totes les confiscacions duaneres a les fronteres de la UE. Pel que fa a l'origen dels productes comercialitzats en línia, la Xina ocupa el primer lloc, amb més del 75% de les confiscacions de productes falsificats, seguida de Hong Kong, amb un 5,7%, Turquia, amb un 5,6% i Singapur, amb un 3,3%. Xina també és un país de procedència dominant pel que fa a el valor dels productes falsificats adquirits en línia, amb una quota de l'68%.

L'ús de el comerç electrònic depèn de l'tipus de productes falsificats. Els articles de perfumeria i cosmètica (75,3%), els productes farmacèutics (71,9%) i les ulleres de sol (71,3%) són els productes amb el major percentatge de retencions relacionades amb la compra en línia.

Impacte de la pandèmia de COVID-19

La tendència cap al comerç electrònic es va accelerar amb la pandèmia de COVID-19. El 2020, tot i que les vendes a l'detall globals van disminuir en la majoria dels països, les vendes en línia a tot el món van augmentar més d'un 20% en comparació amb 2019.

Els autoritats policials han informat que, a més d'augmentar les oportunitats per a la difusió de les falsificacions, s'ha produït un enorme canvi cap a la ciberdelinqüència, i els delinqüents s'han aprofitat de les persones que treballen des de casa i que compten amb una infraestructura menys segura per cometre diversos tipus de fraus electrònics. Entre els fraus s'inclouen estafes directes en què el consumidor paga per un producte però mai rep res, intents de robatori d'identitat, suplantació d'identitat o frau d'inversió en moneda digital, entre d'altres.

Durant la pandèmia, el comerç electrònic s'ha convertit en el principal canal per als productes mèdics il·lícits, inclosos els falsificats i els de qualitat inferior, com els kits de proves i altres productes relacionats amb la pandèmia.

Christian Archambeau, director executiu de la euipo, ha assenyalat que, "el comerç electrònic ha incrementat les possibilitats d'elecció dels consumidors i ha ofert a les empreses formes noves i flexibles d'accés a l'mercat". A el mateix temps, "hi ha proves abundants que l'entorn en línia també ha atret a actors indesitjables, que contaminen els canals de distribució de el comerç electrònic amb falsificacions".

La euipo, "col·labora estretament amb una sèrie de plataformes de comerç electrònic, titulars de drets i socis institucionals per ajudar a combatre les vulneracions online dels drets de propietat intel·lectual".

paquets petits

Una tendència clau analitzada en l'estudi és l'auge de el comerç de paquets petits, mitjà pel qual les empreses fan lliuraments directes als consumidors. Només en el període de cinc anys comprès entre 2015 i 2019, el tràfic de paquets va augmentar en més d'un 70%, fins a arribar als 21.300 milions d'articles a tot el món en 2019. Els paquets petits enviats per correu constitueixen també un canal de distribució atractiu per a les xarxes de comerç il·lícit . Aquests petits enviaments redueixen les pèrdues potencials que es deriven de les confiscacions. Si bé el tràfic de falsificacions per vaixells portacontenidors predomina clarament en termes de valor, la ruta dels paquets petits està creixent i és la més gran en termes de nombre de confiscacions.

A la UE, els falsificadors es dirigeixen cada vegada més als consumidors en l'entorn online. Si s'analitzen les confiscacions duaneres relacionades amb el comerç electrònic, més de l'90% d'elles s'envien a la UE en paquets petits.