Comerç, assessorament, estratègia i sanitat, protagonitzen la sisena jornada del cim empresarial de CEOE
Els sectors del comerç, l'assessorament i l'estratègia, així com la sanitat han protagonitzat la sisena jornada del cim empresarial organitzat per CEOE sota el títol ‘Empreses Espanyoles: Liderant el Futur’, que es desenvolupa fins al dimecres 24 de juny.
Aqueix dia tindrà lloc la clausura, que serà a càrrec de S. M. el Rei Felip VI, després de nou jornades donant veu a representants del món empresarial espanyol al més alt nivell per a exposar la seua visió sobre la situació actual i sobre l'estratègia d'eixida de la crisi del Covid-19.
El president de CEOE, Antonio Garamendi, ha obert la sessió donant pas a la primera taula de la jornada, dedicada al sector del comerç. El primer ponent, Marc Puig, president de Puig i de l'Institut d'Empresa Familiar, ha proposat “nomenar a un ministre, amb poders, que s'envolte dels millors, que incloga al teixit empresarial, i siga el que dissenye en unes setmanes un pla d'eixida de la crisi, que es nodrisca de les conclusions de la comissió parlamentària per a la reconstrucció, i es coordine amb els interlocutors socials”. És la col·laboració públic-privada la que ens ajudarà a eixir d'aquesta crisis airosos”, ha afegit, al mateix temps que ha lamentat que “moltes empreses no tiraran avant després d'aquesta crisi”. “Però l'important és saber canalitzar tots els recursos i tots els mecanismes, perquè el màxim d'empreses puga sobreviure”, ha dit.
A continuació, Fuencisla *Clemares, directora general de Google España, ha augurat “un nou model productiu i econòmic sostenible”, i ha assegurat que “les empreses de distribució espanyoles han patit aquesta crisi d'una forma molt diferent”, segons la seua implantació en el canal online, “que ha mitigat l'impacte”.
“Internet és una finestra a una oferta comercial infinita”, ha afirmat la responsable de Google España, al mateix temps que ha assegurat que en el procés de digitalització “no hi ha volta arrere”. En la seua opinió, “la digitalització ha de ser l'espina dorsal del comerç si volem ser competitius”, i ha desitjat que en tres anys l'e-*commerce aconseguisca “el 20% del sector”. Per a això, ha demanat al Govern que desenvolupe programes de suport a les pimes en el seu procés de digitalització, i ha posat el focus en “tres sectors: la distribució, el turisme i l'hostaleria”.
Pedro Campo, president de la Confederació Espanyola de Comerç, CEC, ha fet un repàs de les principals xifres d'un sector que al nostre país compta amb 450.000 comerciants, amb una mitjana de quatre treballadors per empresa, la qual cosa posa de manifest el seu “elevat grau d'atomització”, al mateix temps que ha posat en valor la seua “dimensió social i vertebradora del territori”, així com la seua funció de “arrossegament d'altres sectors”. Camp ha conclòs reclamant un “pla de suport urgent al comerç, com a sector estratègic de l'economia espanyola”.
Aurelio del Pi, president de la patronal de cadenes de supermercats, ACES, ha subratllat també la “funció tractora” del sector sobre “el conjunt de l'economia”, amb una “incertesa tremenda, inseguretat jurídica” i “assumint una enorme responsabilitat” en la presa de decisions. Així mateix, ha afirmat que el teletreball serà “una palanca per a ser més competitius en el futur”. Per a aquesta nova etapa, ha demanat a més “mesurades de seguretat adequades i proporcionades al risc”, i ha reclamat “la liberalització d'horaris comercials perquè el comerç físic puga continuar competint” en condicions d'igualtat.
Alfonso Merry del Val, president de ANGED, ha demandat “un gran compromís nacional per a impulsar la confiança, el consum de les llars i el turisme”. “Som conscients que l'ocupació és un factor decisiu per a recuperar el consum. Des que es va decretar l'Estat d'Alarma el comerç ha tancat 91 dies. Si a això sumem altres 41 diumenges i festius que de mitjana les CCAA prohibeixen obrir, el resultat és que en 2020 el comerç estarà tancat 132 dies. És a dir, un de cada tres dies amb la persiana baixada”., ha dit. Per a Merry del Val, “no és moment de contrareformes, sinó de mesures excepcionals que ajuden empreses i treballadors a adaptar-se a l'emergència i nova realitat, amb la finalitat de mantindre el màxim nivell d'ocupació”. “El camí contrari -adverteix- portarà al col·lapse del mercat laboral”, ha conclòs.
Per part seua, el president de ASEDAS, Antonio Garrigues Walker, tancant el panell dedicat al comerç, ha assegurat que al nostre país “el comerç és un tema encara pendent” i que “Espanya no sap vendre, té poca habilitat per al comerç”. “Podíem vendre molt més i d'una manera millor”, ha afirmat, centrant-nos per a això “a Europa, món asiàtic i món americà”. En la seua opinió, “tenim molt baixa presència inversora i de venda” i ha advertit que “el comerç no és un tema menor, és un tema decisiu”.
Ja en la taula sobre assessorament i estratègia, Fernando Ruiz, president de Deloitte España, ha demanat que la recuperació “no genere desigualtat entre les persones ni entre els països”. Espanya està dedicant a la recuperació “un 11% del PIB, som els que menys estem dedicant”, dels quals “quasi un 10% a través d'avals i garanties i només un 1,2% del PIB a fons que no necessiten devolució, ha dit. “Estem a la cua d'ajudes a les empreses”, ha assegurat.
A continuació, el president de Accenture Espanya, Portugal i Israel, Domingo Mirón, ha explicat: “Aquests mesos hem comprovat com les tecnologies digitals, i la seua capacitat d'escalar, han solucionat molts dels problemes extraordinaris que s'han viscut durant la pandèmia, confirmant que són un dels pilars per a construir la nova economia i clau per a la reinvenció que busquem. Hem de fer-ho amb responsabilitat, sense deixar a ningú arrere, i alineats amb els programes i objectius europeus”.
Federico Linares, president de EY España, ha assenyalat dos temes “essencials” en la reactivació econòmica del país: “digitalització i fiscalitat”, ja que al seu parer seran “pilars per a la reconstrucció per a les pròximes 10 setmanes, els pròxims 10 mesos i els pròxims 10 anys”. Segons Linares, “podem aspirar al lideratge digital d'Europa”, encara que ha aclarit que “la digitalització no va de tecnologia, va sobretot de persones”, per la qual cosa ha posat sobre la taula el concepte de “humanisme tecnològic”, a més de la necessitat de “digitalitzar el sistema educatiu”. Així mateix, ha afirmat que “les crisis no es financen amb impostos, es financen amb deute”.
Pedro Mateache, president de *Kearney España, ha valorat que l'eixida de la crisi “no serà fàcil, però tenim els vímets per a aconseguir-ho”, i ha centrat la seua intervenció en la ‘supply chain’, o cadena de subministrament. En la seua opinió, totes les empreses hauran d'afrontar “processos de redissenye i adaptació de les seues cadenes de subministrament”, però són les petites empreses “les que més difícil tindran sobreviure”. Per a Mateache, “l'atomització ens posa en desavantatge competitiu” enfront d'altres països, i calcula que “un terç dels proveïdors patiran greus problemes financers o no sobreviuran”. Com a solució, ha apuntat que les empreses han de “guanyar grandària” i fins i tot “diversificar la seua activitat”.
El president de KPMG España, Hilario Albarrasí, considera que “més i majors empreses és igual a més i major ocupació”. Davant l'escenari d'incertesa, ha reclamat “un esquema general de gestió d'aquesta crisi per als pròxims mesos”. “Hem d'evitar obrir nous interrogants”, ha afirmat, ressaltant també la “importància de no baixar la guàrdia i impulsar una economia flexible i resilient”.
Tancant la taula, Gonzalo Sánchez, president de PWC España, ha assegurat: “En els pròxims mesos ens juguem els pròxims 20 anys: és essencial no deixar-nos portar pel curt termini i pensar en la societat dels pròxims 10,15, 20 anys”. “És fonamental -continua Sánchez- que els projectes que presentem per al Fons de Recuperació siguen útils, servisquen per a resoldre els nostres problemes estructurals i ajuden a fer un salt qualitatiu al país, al teixit productiu i a les Administracions”. “Hem de veure aquests fons com una oportunitat única: mai en la història s'ha produït un pla d'inversió pública com el proposat per la Unió Europea” -ha conclòs, afirmant: “Cal començar ja a desenvolupar projectes competitius per a optar als fons europeus, perquè ens consta que altres països ja ho estan fent”.
Aquesta sisena jornada del cim empresarial ha acabat amb una taula centrada en el sector de la sanitat, que ha obert Carlos Rus, president d'ASPE, organització que representa a 1.300 entitats sanitàries privades, qui ha reivindicat “la sanitat privada com a part rellevant del sistema nacional de salut”. “Som el fruit de la llibertat d'elecció que tenen els ciutadans”, ha afirmat, i ha posat en relleu el “magnífic funcionament del sistema dual públic-privat”. Rus ha donat algunes xifres que posen de manifest el pes específic del sector, com que “el 58% dels hospitals són privats” o que aquests centres realitzen “el 37% de les intervencions quirúrgiques”. Segons ha informat, “és un sector majoritàriament independent, ja que només el 13% és col·laboració públic-privada”, que atén “12 milions d'espanyols que utilitzen la sanitat privada”. Segons *Rus, “han atés al 14% dels pacients en UCI durant la crisi” del COVID-19.
Rus ha reclamat un “IVA superreducido per a la Sanitat”, així que se'ls “compense” per la labor de la sanitat privada durant aquests mesos.
Juan López Belmonte, CEO dels Laboratoris Farmacèutics Rovi, ha manifestat que “la indústria farmacèutica demana una estratègia de país a mitjà i llarg termini”, així com “un entorn estable, predictible” i “amb seguretat jurídica”, i ha reclamat “que es reconega el medicament com un valor transversal de generació de riquesa”. Segons López Belmonte, estem davant “un moment històric on es portarà molta producció a Espanya, hi haurà una baralla brutal per cada euro d'inversió”. “Per una vegada – ha exigit- hem de tindre l'ambició d'eixir guanyadors”, perquè “a poquet que ens donen suport, podem liderar part de la reactivació econòmica del país”.
El president de Farmaindustria, Martín Sellés, ha relatat que durant aquest període, com a sector essencial, el seu objectiu ha sigut “assegurar un proveïment adequat dels medicaments al nostre país. “Hem estat en un entorn de guerra comercial i ens hem assegurat que els 25 milions d'espanyols que prenen tots els dies almenys un medicament el tingueren tots els dies”, la qual cosa en la seua opinió ha evitat un “col·lapse” major dels hospitals. Així mateix, ha informat que en aquest temps han desenvolupat “90 assajos clínics, el país que més ha realitzat d'Europa, i a l'octubre-novembre” estaran disponibles els resultats i es coneixerà “quin és el millor tractament per als pacients infectats pel COVID”.
Segons Sellés, diverses companyies farmacèutiques estan investigant per a desenvolupar “vacunes contra el *COVID”, i tenen “capacitat de producció d'aqueixes vacunes”. Perquè, afirma, “tenim dos reptes: desenvolupar la vacuna, però el segon repte no és menor, és produir milers de milions de dosis d'aqueixa vacuna”, ja que calculen que es necessitaran “més de 10.000 milions”, perquè “probablement cada ciutadà necessitarà dues dosis”. Al seu parer, quan es dispose de vacuna, “la por desapareixerà i la confiança tornarà, i tots sabem l'important que és la confiança per a l'economia”.
Luis María de Palacio, president de FEFE, organització que representa a les “més de 22.000 oficines de farmàcia espanyoles”, ha afirmat que el sector “ha sigut clau” en aquest període” perquè la població no haja “patit carestia ni falta de proveïment”, i ha lamentat els “més de 20 companys morts”, i que “l'Administració els ha ignorat”. De Palacio ha expressat igualment la necessitat que “la farmàcia forme part de l'atenció primària” i puguen realitzar diverses proves, també “fer els test de coronavirus”, i ha considerat que “els serveis domiciliaris han vingut per a quedar-se”.
María Luz López Carrasco, presidenta de FENIN, en la seua ponència ha posat el focus en quatre pilars, com són “el finançament, el desenvolupament de la indústria de la tecnologia sanitària al nostre país, la digitalització i la contractació innovadora sanitària”. Tot seguit, ha esmentat el Corredor Sanitari posat en marxa gràcies a l'aliança entre FENIN, Ibèria i Grup Oesía com a mostra dels bons resultats del “treball en equip”. A més, entre altres mesures, López Carrasco ha demanat la renovació del parc tecnològic, que és un “dels més envellits d'Europa”, per al que es requereix “finançament, partenariat de les empreses i col·laboració publique privada”. “Hem d'estar preparats per a altres rebrots”, ha conclòs.
L'última intervenció de la jornada ha sigut a càrrec del president de Cofares, Eduardo Pastor, qui ha afirmat: “La distribució farmacèutica és un termòmetre precís, capaç d'anticipar futurs fenòmens epidemiològics, ja que comptem amb la plataforma tecnològica que ens permet reportar informació sobre el consum de determinats productes sanitaris. De fet, des del nostre angle privilegiat del sector, al gener sabíem qui i on estaven sol·licitant màscares, una compra bastant inusual al nostre país. Va ser el primer senyal que alguna cosa estava passant. D'altra banda, també les plataformes tecnològiques permeten posar en coneixement de les autoritats sanitàries oportunes els casos de pacients amb simptomatologia sospitosa, a través de la xarxa de farmàcies espanyola, una de les més elevades d'Europa. La detecció precoç d'aquests perfils és elemental".
"No podem deixar morir el sistema de salut ni clivellar el seu caràcter universal, doncs, al cap i a la fi, quan cuidem la salut d'uns altres estem preservant la nostra pròpia. Això sí, perquè el sistema puga ser sostenible, Espanya requereix augmentar entre 1,5 i 2 punts la inversió pública en sanitat (és del 6,3% ara) per a acostar-nos al nivell de despesa de les economies desenvolupades”, ha conclòs Pastor.
