L’IVCR+i restaura els llibres de la Cort del Justícia de Cocentaina del segle XIV
Recullen informació de processos criminals amb declaracions de testimonis, sentències i embargaments per deutes i vendes
L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) ha restaurat tres llibres de la Cort del Justícia de Cocentaina del segle XIV que recullen informació relativa a processos, sentències i competències judicials relacionades amb la figura del justícia d’aquesta localitat.
Aquests llibres permeten conéixer com s’administrava la justícia a Cocentaina en el segle XIV, els seus òrgans d’administració i els braços executors amb què comptava el Govern municipal. El justícia actuava com a jutge ordinari, civil i criminal i havia de portar uns registres sobre la seua activitat, la qual era molt diversa, des de processos criminals amb declaracions de testimonis i sentències, fins a embargaments per deutes i vendes. Per tant, aquesta documentació permet acostar-se al coneixement de la vida quotidiana medieval dels contestans.
Els llibres restaurats (‘Cort del Justícia 1303-1304’, ‘Cort del Justícia 1305’ i ‘Cort del Justícia 1303-1306’) seran presentats aquesta vesprada a l’Arxiu Municipal de Cocentaina per la directora de l’IVCR+i, Gemma Contreras, i per l’alcaldessa de Cocentaina, Mireia Estepa Olcina.
L’Arxiu Municipal de Cocentaina és un dels més importants de la Comunitat Valenciana, tant per la quantitat de documents que alberga com per l’antiguitat d’aquests. En aquest podem trobar documentació fruit de l’activitat municipal des de l’any 1269 fins a l’actualitat.
Procés de restauració
La intervenció s’ha realitzat sobre els tres llibres amb coberta de pergamí flexible, possiblement reutilitzat, que no tenen solapes i tancaments. Hi destaca el paper, que és del tipus denominat paper andalusí, de fabricació artesanal a partir de triturar draps de lli d’una manera molt rudimentària fins a formar una pasta i encolar-la amb midó, per la qual cosa és usual trobar restes de brins de color blau dels teixits triturats en la seua fabricació. Els fulls de paper no tenen filigrana.
Quan l’estat de conservació és bo, l’acabat del paper andalusí és d’aparença setinada i fins i tot brillant, però, en aquest cas, era mat i cotonós a causa de la pèrdua de resistència per l’acció de microorganismes. Les enquadernacions de pergamí presentaven brutícia, exfoliació, faltants, sequedat i duplicitats. El llom estava deformat i el cosit havia perdut la seua funció.
La restauració ha consistit en la neteja de les cobertes de pergamí amb antifúngics, i la reintegració de faltants amb paper japonés i cromàticament amb aquarel·les. El cos del llibre es va netejar en sec i, després, en humit amb solució hidroalcohòlica en taula de succió, consolidant les zones cotonoses amb polvorització de midó de blat molt diluït.
Després del procés de secatge de les zones preconsolidades es van reforçar aquestes amb paper japonés de baix gramatge rehumectable preparat amb midó de blat, la qual cosa permet la llegibilitat de l’escriptura del document. Els empelts s’han realitzat amb polpa de paper de color semblant. Els quadernets es van tornar a cosir amb el mateix sistema de cosit que tenien originàriament. Finalment, s’han realitzat unes caixes de conservació per a protegir-los dels agents que els havien deteriorat.
