El clúster de la ceràmica exigeix ajudes urgents per a frenar la deterioració empresarial
ASCER ha fet balanç de l'any 2022: cares llargues perquè sense ajudes “les repercussions seran irreparables”
L'Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (ASCER) ha aprofitat el final d'any per a fer un balanç de 2022. A la sala de juntes del clúster ceràmic a Castelló de la Plana, cares llargues i pessimisme davant la situació delicada que travessa el sector tauleller.
Vicente Nomdedéu, president de ASCER, ha comparegut acompanyat del tresorer, dos vicepresidents i el secretari general per a exigir al Govern d'Espanya que copie les mesures de països com Itàlia que sí que estan aportant ajudes directes al sector de la ceràmica des d'inicis d'enguany.
De no fer-ho de manera “urgent”, “la deterioració de les empreses s'allargarà en el temps amb repercussions irreparables” en un any, el 2022, que no preveu tancar amb bones dades.
A la situació sobrevinguda, per la invasió d'Ucraïna, cal sumar la pèrdua de competitivitat que fa perdre mercats i clients.
“És molt necessari que les ajudes directes vinguen” encara que “quan arriben no sabem com estaran unes certes empreses”, davant una crisi que ja s'ha emportat per davant alguns negocis ceràmics, amb 71 ERTES i 8.418 persones afectades.
Tot això un sector que “és palanca de creixement per a la província” i que representa el 18% del PIB industrial de la Comunitat Valenciana i el 22% de la província de Castelló pel que “l'administració ha de donar-nos suport encara que semblar ser que hi ha coses més importants que fer”, afirma Nomdedéu per a qui assenyala que “el Govern pren decisions tots els dies, però sobre la indústria sembla que hi haja menys pressa a prendre-les”.
Cal assenyalar que el sector tauleller té 17.000 ocupacions directes i 70.000 indirectes, i suposa el 2,6% de l'ocupació industrial a Espanya.
“Si no prenem decisions, el sector no es corregirà”
El president de ASCER ha sigut clar i contundent en les seues declaracions: “si no prenem decisions, el sector no es corregirà” per això demana a curt termini ajudes urgents sinó “és difícil que tirem avant i que hi haja reajustaments cada vegada més contundents” que frenen la deslocalització del clúster, crèdits blans, que permeta trencar els contractes del gas si els costos són elevats, permetre la compra del gas en origen i més temps per a la descarbonització.
La ceràmica en xifres
Només la factura del gas suposa 2.126 milions d'euros, un increment del 214% respecte 2021 i la factura de la llum costa 440 milions d'euros, un 68% més respecte l'any anterior. Unes xifres que contrasten amb les vendes: 5.700 milions d'euros i 4.300 milions d'euros en exportacions.
