Cinema Jove ens trasllada amb 'Valenciana' als 90 de la Ruta del Bakalao i el naixement de la teleporqueria
El Festival Internacional de Cinema de València-Cinema Jove, organitzat per la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), acull el dissabte, 22 de juny, l’estrena absoluta de Valenciana drama de ficció ambientat en els anys noranta.
Jordi Núñez escriu i dirigix esta cinta la trama de la qual, protagonitzada per tres jóvens periodistes, connecta els últims alés del fenomen de la Ruta del Bakalao, els canvis polítics a l’‘Espanya del progrés’ i el naixement dels programes de telefem, representats ací a través del truculent tractament informatiu d’un dels successos més dramàtics de la història recent del país, l’assassinat de les xiquetes d’Alcàsser.
Inclosa en la secció oficial de llargmetratges, la pel·lícula és una ficció basada en fets reals ocorreguts a la Comunitat Valenciana fa tres dècades. “La pel·lícula té un caràcter de faula i al seu torn està plena de dinàmiques i fets concrets recognoscibles” -assenyala Núñez.
“M’interessen les faules, no perquè ens diuen que existixen els dracs, sinó perquè ens conten que poden ser vençuts. I vull que la pel·lícula assenyale dinàmiques i conductes, no personatges concrets, i ens oferisca un espill el reflex del qual ens impulse a ser millors, siga qui siga l’espectador”, afig el director de Valenciana.
El film establix un paral·lelisme entre el context històric, marcat pel pas d’un moment de grans promeses d’expansió a un altre de desil·lusió, i la fase vital que travessen les tres protagonistes, que acaben de deixar la primera joventut i s’endinsen en la vida adulta de forma molt diferent.
“M’atreia la idea de l’amistat a través del temps, i el que hi queda després -assegura el director-. Les protagonistes tracten de trobar la seua pròpia identitat dins del corrent de la història. Totes tenen problemes per a acceptar la seua realitat i es veuen sotmeses a situacions que posen a prova les seues relacions. Valenciana contraposa les relacions d’amistat genuïnes, no exemptes d’errors, davant de relacions de poder que operen en els diferents nivells de la societat”.
Un fals documental sobre una família sèrbia en 1999
D’altra banda, 78 Days també proposa a l’espectador un joc de confusió entre realitat i ficció; en este cas, a través de l’estètica found footage. La directora sèrbia Emilija Gašić presentarà en Cinema Jove este fals diari documental rodat amb càmeres de vídeo casolanes, que retrata la vida quotidiana d’una família sèrbia durant el bombardeig que va patir el país en 1999.
Quan el seu pare és reclutat en l’exèrcit, les germanes adolescents Sonja i Dragana comencen a gravar en cintes de vídeo tot el que esdevé a la casa rural que compartixen amb la seua germana menor, de set anys, i la seua mare.
Els dies passen mentres filmen la naturalesa que les envolta i les trobades i desacords d’amistat i flirteig que entaulen amb els seus veïns. Una postal d’aparent normalitat, que es trenca de tant en tant per l’amenaça dels atacs aeris.
Gašić, que va viure els bombardejos quan tenia set anys, va rodar la major part de la pel·lícula a la casa dels seus avis on la seua família va viure durant els atacs, i que es mantenia pràcticament intacta des dels anys noranta. Va utilitzar per a fer-ho diverses càmeres de super-8 que porten les mateixes protagonistes en moltes escenes de la pel·lícula.
En qualsevol cas, el paper de la directora de fotografia, Inés Gowland, va ser crucial per a donar versemblança a la història, gràcies a una il·luminació minimalista i a la utilització estratègica dels escassos recursos amb els quals, de manera deliberada, volia treballar la directora.
“Normalment, Inés rodava una escena en un parell de preses i després li donàvem la càmera a una de les actrius, encara que a vegades també improvisàvem. La intenció de la pel·lícula és que siga una càpsula del temps, com si entropessares amb una cinta d’aquella època”, assenyala Gašić.
Documental amb traces de thriller sobre una extorsió
D’altra banda, el Teatre Rialto acollirà a les 17.30 hores la presentació del documental My Sextortion Diary amb la presència de la seua directora, la jove cineasta catalana Patricia Franquesa.
La cinta, que competix en la secció oficial Òrbites, abduïx l’espectador en el trepidant i angoixant relat, narrat quasi en temps real, del xantatge al qual va ser sotmesa quan, després de patir el robatori del seu ordinador portàtil en un bar de Madrid, una xarxa de ciberdelinqüents va iniciar una campanya d’extorsió que es va prolongar durant mesos.
Davant la lentitud i inefectivitat de les perquisicions policials, Franquesa inicia una intrigant investigació pel seu compte que es trasllada al llenguatge audiovisual amb sorprenent agilitat i un ampli ventall de recursos narratius propis de l’era digital.
Taules redones i trobades amb el públic
Les projeccions de la secció oficial de sèries venen acompanyades d’un intens programa de taules redones i trobades amb el públic a càrrec de destacats professionals del sector.
Així, la jornada del dissabte, 22 de juny, començarà a les 11:00 hores amb una xarrada impartida pel productor de cine Raimon Masllorens sobre el treball de la productora Brutal Media, que s’ha convertit en el braç de producció espanyol de la BBC.
Mariano Hueter, considerat com un dels directors i autors de ficció més reconeguts a l’Argentina en l’actualitat, presentarà la sèrie de secció oficial El sabor del silencio juntament amb dos dels seus protagonistes, Agustín Sullivan i Gonzalo Heredia. La trobada amb el públic es produirà després de la projecció de dos capítols de la sèrie, l’inici de la qual està programat per a les 11:45 hores.
Pedro Levati dirigix este thriller que barreja conspiracions polítiques i alta gastronomia. Vicente Olivar, un xef de renom i propietari d’un exclusiu restaurant, es veu involucrat en el crim d’un candidat presidencial. El silenci és un condiment fonamental dins d’una trama en la qual tots tenen alguna cosa a ocultar.
Un altre dels grans noms de la indústria que visitaran Cinema Jove enguany és Dipu Bhattacharya, director de la Web Sèries World Cup, entitat que organitza i qualifica les millors websèries del món. ‘Endinsar-se en el món festivaler per a short form’ és el títol de la xarrada que protagonitzarà Bhattacharya a partir de les 16:00 hores en la Sala 7 del Teatre Rialto.
La jornada de trobades de sèries finalitzarà amb la xarrada ‘Given and other secrets’, a càrrec de Celia Peláez, de Development Fiction Warner Bros, sobre tendències del mercat, pitchings i com plantejar la cerca de temàtiques.
Homenatge a Juli Mira
Cinema Jove se suma enguany a l’homenatge a l’actor alcoià Juli Mira, mort el mes de gener passat, que començarà a les 17:00 hores en la Filmoteca dins del context del festival.
L’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual (AVAV) juntament amb l’IVC i la col·laboració de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV), el Col·lectiu de Professionals del Doblatge CPD i À Punt Media han organitzat esta trobada per a recordar la trajectòria d’este actor essencial en la història de l’audiovisual espanyol.
Al llarg de la seua trajectòria professional, Juli Mira ha interpretat papers tant secundaris com protagonistes en nombroses sèries, pel·lícules i obres teatrals. Entre les seues interpretacions per al cinema destaquen els seus personatges en Gràcies per la propina (1996), de Francesc Bellmunt; L’illa de l’holandés (2000), de Sigfrid Monleón; o Ens veiem demà (2009), de Xavier Berraondo, entre moltes altres.
Durant l’homenatge està previst un col·loqui a càrrec de Vicent Tamarit, director, guionista i productor de cine i televisió, en el qual participaran la seua filla Ariadna Mira, l’actor de doblatge Rafa Contreras, el productor Pep Ferrándiz i l’actriu Cristina Perales.
Després de la conversa els assistents podran disfrutar de la projecció de la pel·lícula Héctor: el estigma del miedo, un drama rural de terror psicològic basat en fets reals que ha sigut escrita i dirigida per Carlos Pérez Ferré.
