Cinema Jove programa un cicle amb les primeres pel·lícules del director canadenc David Cronenberg
Projectarà títols emblemàtics de la sèrie B com ‘Videodrome’, ‘Rabia’ i ‘Cromosoma 3’
Cinema Jove, el festival organitzat per Cultura de la Generalitat a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), ha programat un cicle dedicat a les primeres pel·lícules del cineasta de culte David Cronenberg (Toronto, el Canadà, 1943), que inclourà els treballs rodats abans de depassar els 40 anys d’edat, és a dir, la producció amb la qual el director de culte podria haver competit en la secció oficial del certamen. Totes les sessions tindran lloc a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (CCC) de València.
“Cronenberg no és només un dels directors amb els qui s’entén millor el cinema contemporani, també és algú que ha aconseguit amalgamar i posar d’acord públics de diferents gèneres (terror, drama psicològic, gore, ciència-ficció). Revisar els seus inicis en el cinema no decep: la incursió en cada gènere al qual s’acosta dona compte del talent que té, l’atenció pels detalls i l’habilitat per a sorprendre, causar admiració i envoltar l’espectador en mons de malson, i ho aconsegueix, a més, amb coherència interna i gran eloqüència narrativa”, ha destacat el director de Cinema Jove, Carlos Madrid.
La selecció reuneix els llargmetratges ‘Vinieron de dentro de…’ (1976), ‘Rabia’ (1977), ‘Tensión en el circuito’ (1979), ‘Cromosoma 3’ (1979), ‘Scanners’ (1981), ‘Videodrome’ (1983) i ‘La zona muerta’ (1983). Per aquestes primeres pel·lícules del director també figuren uns joves James Woods, Christopher Walken o Martin Sheen.
El conjunt pertany a l’etapa de construcció de mons fantàstics a càrrec del guionista i director canadenc, que amb els anys ha evolucionat cap al ‘thriller’ de suspens i el drama psicològic.
L’imaginari de Cronenberg trasllueix el trauma que li va provocar la malaltia degenerativa del seu pare i l’interés que té pels estudis de medicina, per als quals va arribar a matricular-se en la universitat. D’aquí ve que en els seus projectes porte al límit els temors de l’ésser humà davant de la infecció i la transformació corporal. La degradació del cos i la ment són fixacions en un dels màxims referents de l’anomenat ‘body horror’.
Desig de transgressió
Els seus primers llargmetratges entronquen amb l’‘exploitation’ típica dels anys setanta i huitanta, amb tirada per l’escabrositat, però prevalia l’èxit comercial sobre la qualitat. En el cas del canadenc, el desig de transgressió està present, però amb un segell personal que el fa destacar entre la resta de productes d’aquesta categoria cinematogràfica. El que en mans d’altres directors és cinema adscrit a la sèrie B, a les seues mans, els malsons s’eleven a la categoria d’art.
Així, la seua òpera prima, ‘Vinieron de dentro de…’, va ser l’acostament personal al cinema de zombis, mentre que ‘Rabia’ suposa la incursió en el subgènere de vampirs. El seu debut va rebre el premi al millor director en el Festival de Sitges i està protagonitzat pel primer dels seus científics bojos, habituals en la seua trajectòria. El segon compta, entre l’elenc, amb l’estrela del cinema porno Marilyn Chambers.
La pel·lícula següent, ‘Tensión en el circuito’, és una raresa que plasma la passió del realitzador per la velocitat i les carreres de cotxes, i antecedeix el fetitxisme de la màquina que va esclatar en tota la seua complexitat i concupiscència en ‘Crash’ (1996).
L’eclosió de la ‘nova carn’
‘Cromosoma 3’ marca l’inici de l’anomenada ‘nova carn’, expressió que es refereix a la fusió dels teixits humans amb la tecnologia. A partir de llavors, Cronenberg ha continuat i ampliat els seus experiments d’alteració corporal a través de l’electrònica. La cinta també va suposar la primera col·laboració amb el seu compositor de capçalera, Howard Shore, que des de llavors ha signat totes les seues bandes sonores, a excepció d’una.
Els esclats de caps en la pel·lícula següent, ‘Scanners’, són pura imatge icònica del cinema de terror contemporani. Els protagonistes són una minoria d’éssers humans dotats de poders sobrenaturals, entre aquests, la telepatia i la telecinesi.
‘Videodrome’ era considerada per Andy Warhol la taronja mecànica dels anys huitanta. La pel·lícula és una crítica als mitjans de comunicació de masses que ressona de manera visionària en l’influx actual de les noves tecnologies. Per als aficionats a la música pop, atenció a la presència, entre el repartiment, de la cantant del grup Blondie: Debbie Harry.
Aquell projecte va deixar tan exhaust el realitzador que l’última pel·lícula que completa aquest assortiment de cinema de terror és un treball per encàrrec: l’adaptació de la novel·la homònima de Stephen King ‘La zona muerta’, en què la protagonista també manifesta poders extrasensorials.
David Cronenberg és hui dia un dels cineastes de gènere més respectats, a causa de la influència que té no solament en el seté art, sinó també en la filosofia i l’art contemporani, la tecnologia i la ciència social.
