Cinema Jove dedica un cicle a les primeres pel·lícules de la veu femenina de la ‘nouvelle vague’, Agnès Varda
La retrospectiva inclou tant llargmetratges com curtmetratges, propostes de ficció i documentals
La selecció de 10 pel·lícules es projectarà a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània
El cicle dedicat per Cinema Jove als primers anys de la carrera d’un director influent i consagrat ret homenatge per primera vegada a una directora: la gran veu femenina de la ‘nouvelle vague’, Agnès Varda.
La 37 edició del Festival Internacional de Cinema de València repassarà les pel·lícules realitzades per la cineasta francesa abans de complir els 40 anys, amb les quals hauria pogut optar a la Lluna de València en la Secció Oficial de llargmetratges.
“Varda ha tingut una gran presència en l’educació fílmica de molts estudiosos del cinema i en els últims anys també (i afortunadament) de molts espectadors i estudiants de cinema. No és només una de les veus destacades de la ‘nouvelle vague’ en la seua primera dècada. És una veu pròpia del cinema francés i del cinema universal, tant en la ficció com en el documental, tant en les seues obres en cel·luloide com en la seua etapa digital, per a la qual, segons ella mateixa va afirmar, va gaudir de més comoditat i llibertat per a treballar”, destaca el director de Cinema Jove, Carlos Madrid.
El cicle consta de 10 títols entre curtmetratges i llargmetratges. L’Octubre Centre de Cultura Contemporània acollirà una programació variada, en què les propostes de ficció s’alternaran amb els documentals. La directora ja va donar mostres d’aquesta convivència entre la realitat i la invenció en la seua òpera prima, ‘La Pointe Courte’ (1955), ja que va combinar la història d’un matrimoni fictici amb les vides dels habitants reals del poble pesquer on es desenvolupà la trama. El seu debut es divideix en dos episodis: el primer es compon de seqüències quotidianes del municipi de La Pointe Courte, i el segon retrata la relació d’una parella. Philippe Noiret és el protagonista masculí de la cinta.
També té un rerefons documental ‘Las criaturas’, un projecte de ciència-ficció audaç i de baix pressupost ambientat a l’illa Noirmoutier, on vivia Varda en aquell moment. Aquesta raresa adscrita al cine de gènere està protagonitzada per Michel Piccoli i Catherine Deneuve.
No són les úniques figures icòniques del cine francés en què podrà reparar l’audiència. El mateix ocorre amb el curt ‘Les Fiancés du pont Mac Donald’ (1961), paròdia del cine mut en què un jove veu la vida en negre quan es posa les seues ulleres de sol. El jove en qüestió és Jean-Luc Godard i la seua acompanyant femenina, Anna Karina. La deliciosa peça és un extracte de l’emblemàtica ‘Cleo de 5 a 7’ (1962), també programada en la retrospectiva i on, en 13 capítols, Varda desmunta la imatge superficial associada a la figura femenina en el seté art.
En aquest llarg, Varda recull una jove que deambula angoixada per París mentre espera el resultat d’uns exàmens mèdics. Entre les persones amb què s’encreua repeteixen novament Godard i Karina, a qui se sumen l’aristòcrata espanyol José Luis de Villalonga i el compositor de bandes sonores Michel Legrand, oscaritzat en tres ocasions.
Curts però intensos
L’actriu, directora, guionista i artista cinematogràfica, però també fotògrafa, artista plàstica i professora d’universitat, no va deixar el seu art fins al mateix any de la seua defunció, 2019, complits els 90. Al llarg de la seua extensa trajectòria es va erigir en referent de creativitat, innovació i compromís, però sempre des de la ironia, la calidesa i la proximitat.
Els trets del seu cinema ja es van plasmar en els seus curts. Cinema Jove n’ha seleccionat cinc. En una sessió programada el 25 de juny s’exhibiran l’esmentat ‘Les Fiancés du pont Mac Donald’ juntament amb ‘L’opéra-mouffe’ (1958), curtmetratge en què una dona embarassada mostra les seues impressions sobre el carrer Mouffetard de París; ‘Ô saisons, ô châteaux’, que invita a una passejada pels castells medievals de la Vall del Loira per ordre cronològic de construcció, amb comentaris que inclouen poemes del segle XVI i testimonis dels jardiners; i ‘Du côté de la Côte’ (1958), una altra visita turística i documental, però aquesta vegada al llarg de la Riviera francesa.
L’últim curt seleccionat és ‘Hola, cubanos’ (1963), un fotomuntatge animat de 1.800 instantànies que la directora va prendre durant les seues vacances a Cuba quatre anys després de la revolució. El resultat és un document de la vida quotidiana en l’illa en els anys seixanta, on, en paraules seues, es plasma la mescla de “socialisme i txa-txa-txa”.
La peça es projectarà en una sessió conjunta amb ‘La felicidad’, Gran Premi del Jurat en la Berlinale. Varda va ser una retratista de les coses xicotetes i per extensió, una sagaç observadora de la realitat. En aquest cas, la seua mirada ironitza sobre la idea patriarcal i capitalista de la joia, que implica relegar la dona a les tasques de la llar i l’atenció dels fills.
Coherent amb el temps convuls que li va tocar viure, en l’arrancada de la seua carrera ressona el moviment de renovació i de reivindicació de drets civils desencadenat al maig del 68. Respecte a això, Cinema Jove ha programat el seu particular homenatge al Moviment d’Alliberament de la Dona dels anys 60, el musical ‘Una canta, la otra no’ (1977), la història de dues amigues en el procés vital d’assumir les seues identitats a través de la segona onada del feminisme i els moviments proavortistes del període.
