Cebrián advoca per recuperar una mirada diversa i plural sobre el nostre territori i agricultura
La consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, ha advocat per recuperar una mirada diversa sobre el nostre territori, que comprenga la pluralitat del paisatge, activitats i riquesa de la Comunitat Valenciana, més enllà de la imatge convencional que tendix a centrar-se en el litoral. Com a exemple ha posat la comarca de l'Alt Palancia, que representa en un sol vall les essències del territori valencià.
Elena Cebrián s'ha manifestat en estos termes en la trobada mantingut en Viver en el marc dels Diàlegs d'Estíu que impulsa la Conselleria de Transparència per a retre comptes i respondre davant de la ciutadania sobre l'activitat del Consell, amb la col·laboració de l'Ajuntament, l'alcalde de la qual, Vicente Martín, va acompanyar la consellera en l'acte.
La comarca constituïx un eix rellevant que unix muntanya i mar, en l'entorn de dos parcs naturals, amb una notable riquesa forestal, molts dels trets del nostre patrimoni natural i històric comú i les característiques exemplars pròpies de la nostra ramaderia i agricultura, tant en cultius de secà com de regadiu.
Cebrián s'ha referit a l'amplitud de competències de la Conselleria que lidera, perquè comprenen tot el territori de la Comunitat Valenciana. Ha situat en primer lloc els agricultors i agricultores, perquè "són l'anella principal en la cadena de provisió d'aliments i per això és necessari que siguen ben remunerats pels seus productes i compten amb una garantia de sostenibilitat i una perspectiva de futur en el seu treball i el seu projecte de vida".
Després de reconéixer la pressió que patix el sector agrari i les carències dels sistemes d'ajudes de la PAC, ha mostrat el seu interés per que la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), en plena negociació, servisca perquè les ajudes beneficien a qui realment ha de rebre-les, promoga la incorporació de professionals jóvens i dones i tinga en compte l'especificitat de l'agricultura mediterrània.
Sobre la pèrdua de població en els pobles d'interior ha assenyalat la necessitat d'una activitat econòmica que proporcione ingressos als seus habitants i que eixa activitat no es base únicament en el sector agrari, que ha sigut tradicionalment la principal. En eixe context, ha destacat les línies de treball del Programa de Desenvolupament Rural, pròpies de la Conselleria, amb mesures per a diversificació de la producció, ajudes a jóvens o indústries alimentàries i complementades per altres actuacions del Consell.
Contra la despoblació
"Ha d'haver-hi una estratègia transversal que atenga a la provisió de distints servicis públics", ha explicat, "d'ací l'Agenda Antidespoblament, en la que estem ultimant un catàleg d'actuacions de les conselleries, enfocades a zones d'interior amb major risc de despoblació".
Cebrián ha posat l'èmfasi en la superfície forestal, perquè més del 60% del nostre territori és forestal, encara que fora no s'identifique a la Comunitat Valenciana per esta característica.
S'ha referit als trets del bosc mediterrani, peculiar i únic a Europa, molt entrellaçat amb la nostra història agrària i la població en els pobles d'interior. "Eixa gran superfície forestal necessita instruments de gestió, que ha de ser sostenible", ha assenyalat, associada a les funcions dels boscos com a protectors del sòl, l'aigua i la biodiversitat, però també com a factor de riquesa de les economies locals.
En eixe context, Elena Cebrián ha assenyalat com a línies destacades de treball de la Conselleria en relació amb els incendis, especialment per ser el bosc mediterrani vulnerable, més encara que patim períodes de sequera, com els actuals. Ha apuntat la conscienciació, perquè les estadístiques ens revelen, que pràcticament en el 70% i 80% dels incendis es deuen a causes humanes; també a la vigilància i prevenció al llarg de tot l'any com una labor contínua, i un treball singular, en conlaboració amb diputacions i entitats locals centrat en les zones d'interfície urbà-forestal i agrícola-forestal, on es generen amb facilitat molts sinistres.
Respecte als parcs naturals, ha apuntat a un major esforç per a fer-los arribar a la ciutadania, perquè siguen més coneguts i valorats. Alguns projectes iniciats entorn de la idea de passar "de la perifèria al centre de la conservació", tracten de recuperar el valor dels espais naturals, com és el cas de la reintroducció del trencalòs en la Tinença de Benifassà, que ens situa en una xarxa internacional de conservació d'espais i espècies i que "posa en primera esbossa el nostre territori, les nostres comarques".
La consellera d'Agricultura i Medi Ambient ha posat en relleu així mateix, l'aposta per la recuperació de les varietats autòctones, la busca d'uns productes molt arrelats amb els distints territoris, peculiars i diferenciats, perquè el valor afegit d'eixos proudctos que demanda el consumidor es queden en el territori i amb ells les persones que ací treballen.
En eixa línia, ha ressaltat l'impuls a la producció ecològica, "demostrant no sols que és possible, sinó que aporta una notable rendibilitat", on s'ha avançat en estos últims anys i queda encara camí per recórrer.
