Un castellonenc en l'expedició que ha descobert una muntanya desconeguda en el pol nord

Una muntanya desconeguda fins al moment en els mapes existents. Això és el que ha descobert l'expedició científica SOS Arctic 2022, en la qual participa un castellonenc: l'alpinista Carlos Pitarch. I és que la travessia d'exploració ha recorregut una Groenlàndia polar en ple desglaç pel canvi climàtic, una terra en profunda transformació que ha deixat sorpreses com aquesta.
L'expedició del vehicle zero emissions Trineu de Vent, ha finalitzat una travessia polar a Groenlàndia en la qual han marcat una nova fita per a l'exploració espanyola: el descobriment d'una muntanya de roca, un nunatak (illa de roca envoltada de gel, en inuit) d'uns 30 metres d'altitud sobre la capa de gel i 2.205 metres sobre el nivell de la mar. Aquest accident geogràfic no figura en cap mapa disponible de l'interior de l'illa àrtica. Ha sigut localitzat a 25 quilòmetres del límit de terra de l'illa, enmig de la immensa plana interior. “Va ser una gran sorpresa perquè esperàvem una planícia i allí estava aqueix pic rocós. El canvi climàtic avança amb passes de gegant a l'Àrtic”, ha assenyalat el líder de l'expedició, l'explorador Ramón Larramendi, res més concloure l'aventura.

Aventura entre tempestes de neu
L'expedició SOS ARCTIC 2022 del Trineu de Vent, el vehicle polar zero emissions dissenyat pel propi Larramendi, ha recorregut durant 31 jornades un total de 1.016 quilòmetres, en la qual és el seu 11° expedició a territoris polars, sent la primera ocasió en la qual realitza una ruta d'oest a est a Groenlàndia i també la primera alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l'Agenda 2030. A bord han viatjat sis tripulants: les líder científica Lucía Hortal (de Tres Cantos, Madrid), l'ambientalista Begoña Hernández (Cartagena), l'alpinista Carlos Pitarch (Castelló), responsable del material gràfic i audiovisual del projecte, el també alpinista veneçolà Marcus Tobía, el muntanyenc i periodista Juan Manuel Sotillos (Donostia-Sant Sebastià) i Larramendi (Madrid).

La configuració del Trineu de Vent, en aquesta ocasió, ha sigut la de quatre mòduls: locomotora, dos mòduls carrega i un d'habitabilitat, on es fa la vida. En total, 14 metres de llarg per 3,5 metres de llarg que han sigut capaços de moure uns 2.000 quilos de material en una expedició amb objectius d'exploració, científics i divulgatius.

SOS ARCTIC 2022 va començar a navegar sobre la superfície gelada de Groenlàndia el passat 17 de maig i va finalitzar en el gel el dissabte 11 de juny, un total de 16 dies en moviment de les quasi cinc setmanes en el gel en les quals el Trineu de Vent ha arribat a aconseguir una velocitat de 40 quilòmetres per hora en alguns trams, amb jornades en les quals van recórrer fins a 200 quilòmetres.

Durant l'expedició van haver de suportar tempestes amb ratxes de vent de més de 100 quilòmetres per hora, que quasi van sepultar el trineu de vent en la neu. “Hem passat molt de fred, com és, o haguera de ser, el normal en aquest lloc”, assenyala encara des de Groenlàndia. "Estem especialment satisfets d'haver localitzat un accident geogràfic com és aquest nunatak que no teníem en cap dels mapes registrat, però d'altra banda això significa que els gels de l'Àrtic se'ns estan fonent molt més de pressa del que podia imaginar fa uns anys i les conseqüències són greus per a tot el planeta perquè significa que puja el nivell dels oceans", assenyala. "A més, estic molt content que de nou el Trineu de Vent estiga en moviment, després de l'aturada dels dos anys anteriors, demostrant una vegada més que és una gran alternativa, eficient, sostenible i econòmica, per a moure's per l'interior dels territoris polars".

La partida es va retardar diversos dies pel fet que diferents i successives tempestes van complicar que l'equip al complet, amb tot el material necessari, fóra depositat en el gel amb el suport d'un helicòpter. De fet, durant diversos dies part dels membres de l'expedició van quedar en el gel, a l'espera que poguera realitzar-se un segon vol amb la resta de l'equip.

Una vegada en marxa, els expedicionaris han avançat durant gran part de les jornades fent torns de pilotatge a la nit per a aprofitar millor el vent, que no sempre ha sigut a favor, però que no els ha impedit complir la seua ruta prevista. En el seu recorregut, van aconseguir arribar fins a l'antiga base americana Dye-3 el passat 1 de juny, un lloc abandonat des de 1990 que va ser construït com a base radar pels Estats Units en els anys 50 del passat segle. Els seus 30 metres d'altura estan pràcticament sepultats en la neu i ja només és visible l'esfera superior, per on van aconseguir accedir al seu interior. "És un lloc pel qual no passa ningú", assegura Larramendi.

Ciència a l'Àrtic

Durant l'expedició SOS ARCTIC, que és un excel·lent exemple del compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en la ciència i l'exploració geogràfica polar, s'han desenvolupat activitats per a dos projectes científics, sota la direcció de Lucía Hortal, tots dos relacionats amb l'existència de microorganismes i partícules característics de l'altiplà de gel.

D'una banda, s'han arreplegat mostres de l'interior del gel per al Centre d'Astrobiologia de l'Institut Nacional de Tècnica Aeronàutica (INTA-CSIC), on es desenvolupa un instrument d'investigació espacial, el SOLID, destinat a detectar vida en altres planetes del Sistema Solar, com Mart o les llunes gelades de Júpiter i Saturn. Amb tal fi, s'han realitzat perforacions en el gel de diversos metres de profunditat per a extraure mostres amb partícules que portaran congelades als laboratoris del CAB.

Així mateix, s'han arreplegat mostres de l'aire per al projecte del grup MicroAirPolar de la Universitat Autònoma de Madrid, l'objectiu de la qual és desenvolupar un mapa de les poblacions microbianes en els pols, per a conèixer com es distribueixen, quina resiliència tenen al canvi climàtic i com això pot afectar la resta de comunitats amb les quals interaccionen. Per a això s'ha dissenyat un col·lector de mostres d'aire actiu al llarg del recorregut.