Com fer un ximo perfecte, el "entrepà" més magdalener
200.000 unitats d'aquests aperitius fregits inunden la ciutat en la setmana de festes
Els forns de Castelló viuen una setmana clau, produint desenes de milers de fadrinets, coques de tomaca, figues albardades i rotllos.
Un altre dels aperitius per excel·lència de la gastronomia festiva castellonenca és el ximo, un “entrepà” fregit que fa les delícies dels més castelloners.
El retrobament de collas, gaiates i grups d'amics és l'escenari perfecte per a degustar-los i dispara les seues vendes durant la setmana de festes.
Arturo Barreda, membre del Gremi de Forners i gerent de la pastisseria San Vicente, explica que estimen que s'han venut fins a l'equador de la Magdalena 120.000 ximos i que s'espera aconseguir una xifra de 190.000 o 200.000, encara que el major nombre d'encàrrecs es produeix, com és habitual, el cap de setmana de la Romeria.
“Els anys passen i el seu consum continua sent elevat, perquè és un mos perfecte, tant per a l'esmorzar, com per a un sopar informal o per a pujar a la Romeria”, assenyala Barreda.
L'origen d'aquest consistent aperitiu es desconeix, encara que Barreda apunta al fet que inicialment podria haver sorgit com una forma de reaprofitar el menjar, utilitzant pans una mica secs i cuinant el pisto amb aliments d'un altre dia. La mitologia popular, això sí, comenta que el ximo naix del romanç d'un entrepà i una torrija.
Com s'elabora un ximo perfecte?
Barreda ens indica els passos bàsics per a cuinar un bon ximo, així com alguns trucs perquè es convertisca en una vertadera delícia.
Per a començar, Barreda recomana comprar un pa de ximo, blanet, xicotet i sense escorça dura, per la qual cosa és perfecte per a aquest menester.
1. Sofregir un pisto de tomaca amb tonyina, pimentó i ous i deixar refredar.
2. Tallar la punta dels panets per a buidar-los de molla i emplenar el buit amb el pisto. En acabar el farciment, tornar a col·locar la punta a manera de tapa, però amb la punta a l'inrevés.
3. Arrebossar els panets en ou batut i daurar-los al foc. En aquest punt, recorda que algunes persones incorporen llet a l'ou, però recomana fer-lo només si el pa és d'un altre dia, perquè estiga menys dur.
Ací, Barreda incideix en una clau que cal seguir: El ximo només ha d'estar en l'oli uns segons, el temps imprescindible perquè es daure l'ou o, en cas contrari, estarà massa oliós. A més, recorda que perquè això succeïsca l'oli ha d'estar molt calent quan es fique el ximo.
4. Traure'ls de la paella i deixar-los en un paper perquè solten part del seu oli. Ací Barreda recomana que, prèviament, es deixe uns minuts sobre una reixeta perquè solte una mica més d'oli, una de les claus perquè siga una mica més lleuger i que el seu excés no acabe amb el seu sabor.
