Una vintena d'experts analitzen a l'UJI els reptes laborals derivats de la hiperconectivitat
Experts nacionals i internacionals s'han donat cita a la Universitat Jaume I en el congrés «Límits a la connectivitat permanent en el treball: salut i competitivitat empresarial», que ha tingut lloc el 24 i 25 de novembre, per a reflexionar sobre els reptes en l'àmbit laboral respecte a la salut tecnològica.
La inauguració va comptar amb la presència de David Cabedo, vicerector d'Innovació, Transferència i Divulgació Científica, i Francisco Trujillo, professor de la Unitat Predepartamental de Dret del Treball i Seguretat Social i Eclesiàstic de l'Estat i investigador principal del projecte finançat per la Generalitat Valenciana en el qual s'emmarca el congrés.
Cabedo va destacar la necessitat d'investigar i establir un diàleg davant els canvis tecnològics i les modificacions estructurals en l'àmbit de les relacions laborals que s'han produït en les últimes dècades i que s'han vist intensificats durant la pandèmia.
En aquest sentit, Trujillo va explicar que el congrés, en el qual han participat quasi una vintena de ponents de diferents àmbits, tenia com a objectiu avançar en les conseqüències de la digitalització en el marc regulador de les relacions laborals, amb especial incidència en la determinació del control empresarial i la seua repercussió sobre els drets fonamentals de les persones que treballen per a les empreses privades i públiques.
«El tecnoestrés, la fatiga informàtica o la connectivitat constant que pateix la població treballadora és molt preocupant i és necessari avançar en el coneixement per a l'establiment de barreres i límits que ajuden a delimitar clarament les fronteres entre el treball i el descans. En aquest context, el dret a la desconnexió digital en el treball, adquireix una posició nuclear en l'actual i futur marc de les relacions laborals», ha afirmat.
Enric Nomdedéu, secretari autonòmic d'Ocupació i director general de LABORA, Servei Valencià d'Ocupació i Formació, va ser l'encarregat d'obrir la primera jornada amb una conferència en la qual ha va abordar l'auge del treball en plataformes digitals i els riscos en matèria de salut i seguretat d'aquesta mena d'activitat. A més, va explicar que tant la Direcció General de Treball com LABORA són pioneres a proposar la jornada de quatre dies setmanals, ja que aquesta reducció té una relació directa i evident amb la millora dels usos dels temps.
Al llarg de les dues jornades s'han abordat també temes com a protocols per a la desconnexió digital, els límits de la videovigilància, els perills per a la salut mental de la hiperconectivitat o la ciberviolència sexual de gènere en el treball, entre altres.
