Verònica Ruiz: “El concepte de competició està allunyat del feminisme”
Entrevista amb la regidora de Feminisme de Castelló pel 8M
Castelló viu el ‘Març de les Dones’, tot un mes dedicat a una programació que envolta al tradicional 8M, Dia Internacional de les Dones.
Baix el lema ‘Per què competir si ens podem unir’ la ciutat organitza una àmplia programació amb més de vint activitats des de la música, el cinema, el teatre i l'art, a tallers, formació o esport no competitiu.
Parlem amb Verònica Ruiz, regidora de Feminisme i LGTBI, que reivindica que “l’emergència feminista” ha d’estar en l’agenda política, no només de aquest mes, sino de tot l’any. Pots consultar ací tota la programació.
‘Per què competir si ens podem unir’ és l’eslògan d’aquest any per al 8M. Per què s’ha triat aquest lema per al Dia de la Dona de 2023?
L’eslògan fa una crida a la unió de les dones per a seguir avançant en la consecució d’una igualtat real i efectiva entre dones i homes. Una unió necessària i fonamental que històricament ha sigut indispensable per fer front al patriarcat i conquerir els drets que avui gaudim. El concepte “competició” és un concepte allunyat del feminisme. Nosaltres, les dones, volem caminar unides, des de la sororitat, cap a una societat justa i igualitària.
Quins actes destacaries de la programació d’enguany?
Destacaria tots i cadascun dels actes programats perque en tots ells visibilitzem les dones: la seua vàlua i el seu talent. I, a més, el dia 8, emmarcat en el Dia Internacional de les Dones, realitzarem l’acte institucional on reivindicarem que l’emergència feminista ha de continuar en l’agenda política. Una agenda que ha de ser compartida per totes les institucions públiques. I per la vesprada, caminarem unides en la manifestació per a reivindicar els nostres drets.
Concerts, rutes, exposicions… La programació fa una clara aposta pels actes culturals. Fins a quin punt cregueu que la cultura pot provocar un canvi de mentalitat en la societat?
Des de l’àrea de Cultura, durant els 365 dies de l’any apostem per la paritat en tota la programació professional de l’agenda cultural de la ciutat. I aixó és així perquè durant anys, també en la cultura, les dones han estat invisibilitzades i per suposat, perque la cultura és un pilar fonamental de la transformació social. Una transformació social que ha de caminar cap a la inclusió i la cohesió social i econòmica.. Ha de caminar, com deia, cap a una societat vertaderament igualitària. Només aixó implicarà viure a una societat veritablement democràtica.
Una idea que planeja sempre sobre el 8M es el reconeixement a la dona treballadora i les tasques no reconegudes. La societat no és encara conscient del treball imprescindible de les dones?
Per suposat. I la nostra societat ha d’evolucionar cap a la rectificació d’eixes desigualtats injustes que vivim el 50 per cent de la societat, les dones, com per exemple, l’escletxa salarial, per la que les dones cobren un 20% menys que els homes desenvol·lupant el mateix treball, i som qui ocupem els contractes temporals, els contractes per hores, fem doble o triple jornda… La vulnerabilitat i la pobresa segueix tenint rostre de dona, i per canviar-ho calen polítiques concretes de transformació en tots els camps. I aixó equival a l’aplicació de la transversalitat de la perspectiva de gènere en l’agenda política.
Aprofiteu Dones inmortals i les rutes pel cementeri per a la programació d’enguany. Com és possible que la ciutat no conega quasi a figures com Concha Alós, tota una doble premi Planeta?
La societat està falta de referents femenins. Als llibres de text de Primària i Secundària, el 93% són referents masculins i només un 7% són dones. Igualment, les dones segueixen sent invisibilitzades en els graus i posgraus universitaris. O obliguem a través de lleis concretes a revertir aquesta situació, o la nostra societat seguirà sense saber que les dones també destaquen en la ciència, la filosofia, les arts, etcétera.
Com ha avançat Castelló en matèria d’igualtat? Quins canvis heu notat a la ciutat des de l’any 2015 fins hui?
A Castelló hem avançat molt en matèria d’igualtat en els darrers anys, amb la inclusió de la perspectiva de gènere en el pressupost municipal i en les majors licitacions de serveis públics; hem ficat en marxa el II Pla d’Igualtat en els Recursos Humans; el III Pla d’Igualtat Municipal, hem obert un servei s’atenció psicològica gratuit per a les dones víctimes de violències masclistes, hem instaurat punts violeta… I el més important: hem aplicat la transversalitat en la perspectiva de gènere en les majors decisions de les polítiques municipals.
-El Premi Olimpia de 2023 serà per a la rectora de l’UJI. Quin paper ha jugat la universitat en les últimes dècades en els avanços de la ciutat en matèria d’igualtat?
La universitat ha tingut i té un paper important per visibilitzar a les dones en tots els camps de la investigació i la docència, per seguir promovent les vocacions científiques en aquelles árees més masculinitzades, per continuar el camí iniciat en la promoció de la perspectiva de gènere com estratègia transversal a la societat, des de les institucions, i ajudant a corregir la bretxa de gènere. Les dones són majoria entre la comunitat universitària, però continuen sent les que treballen més hores, les que cobren menys i les que tenen major temporalitat laboral. El premi Olímpia a la rectora visibilitza que les dones poden arribar al més alt, trencant el sostre de vidre, i treballar des de les institucions per acurtar eixa escletxa, encara que jo soc més de trencar el sol enganxós, d’una igualtat real.
