La Universitat Jaume I aconsegueix 4,5 milions d’euros del Programa Horitzó Europa per a executar projectes d’investigació internacional
Amb un pressupost de 95.500 milions d'euros, Horitzó Europa és el principal programa de finançament de la Unió Europea per a la recerca i la innovació. Entre els seus objectius es troben reforçar els fonaments científics i tecnològics de la UE i l'Espai Europeu de Recerca (EEI), impulsar la capacitat d'innovació, la competitivitat i l'ocupació a Europa, complir les prioritats de la ciutadania i mantenir els nostres valors i model socioeconòmic.
Entre altres prioritats, Horitzó Europa impulsa la realització de projectes per a l’acceleració de la transició ecològica i digital; el suport a la cooperació internacional amb iniciatives de biodiversitat, protecció del clima, investigació oceànica o salut mundial, o la reparació dels danys provocats per la pandèmia de COVID-19 que inclou la modernització dels sistemes de salut i el desenvolupament de vacunes.
Des de la seua posada en marxa, en 2021, el personal investigador de la Universitat Jaume I de Castelló ha captat finançament per a dur a terme vuit projectes d’investigació, quatre dels quals estan coordinats des de Castelló, dues xarxes doctorals i altres actuacions de recerca i innovació per un import que supera els 4,5 milions d’euros. D’aquesta manera, en tan sols divuit mesos, s’ha assolit el 33% del retorn econòmic previst i el 32,5% de les ajudes previstes per a tot el període d’execució d’Horitzó Europa, que comprèn des de 2021 fins a 2027.
Durant l’any 2021 ha destacat l’èxit aconseguit pels instituts d’investigació de Desenvolupament Social i Pau, Noves Tecnologies de la Imatge i Materials Avançats. També pel Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia. En 2022 s’han afegit els projectes que s’executaran en els departaments de Filosofia i Sociologia, Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia, l’Institut d’Economia Internacional i la Unitat Predepartamental de Medicina.
Els projectes abordaran nous reptes en àmbits com la producció d’hidrogen, l’alimentació, l’aprenentatge, la divulgació científica, la realitat ampliada, els materials, la contaminació i la seua influència en la salut, les experiències socials o la promoció de la salut adolescent.
Durant la inauguració de la jornada informativa sobre aquest programa, organitzada per l’Oficina de Projectes Europeus del Vicerectorat d’Investigació, amb el suport d’EuroFUE, la rectora Eva Alcón ha assegurat que «com a universitat amb una clara vocació investigadora des de la seua fundació, l’UJI té capacitats per a contribuir de manera clau en la millora i enfortiment de l’espai europeu d’investigació». I això, ha comentat, «és especialment important per tal de convertir el coneixement que es genera al campus en innovació d’alt impacte per al conjunt de la societat».
Per la seua banda, el vicerector d’Investigació, Jesús Lancis, ha emfatitzat en la clausura que «el suport proporcionat al personal investigador des de l’Oficina de Projectes Europeus i Internacionals i des del Pla de promoció de la investigació de la Universitat Jaume I han sigut clau per a l’obtenció d’aquests resultats».
PROJECTES UJI EN L’HORITZÓ EUROPA
La universitat pública de Castelló ha obtingut, fins ara, finançament per a vuit projectes d’investigació: e-Diploma, que desenvoluparà una nova plataforma d’e-learning que combinarà realitat virtual, intel·ligència artificial, tecnologies interactives, bots conversacionals i ludificació; Dynamo, on es conjumina la sinergia de les disciplines d’acústica física, fotònica i imatges per a desenvolupar aplicacions d’imatges ultraràpides en òptica; ToNoWaste, una recerca per a superar el desaprofitament d’aliments amb un enfocament multidisciplinari que inclou no només l’economia o el model de negoci, sinó també la psicologia o la innovació social; i Ohpera, vinculat a la producció neta, robusta, eficient i descentralitzada d’hidrogen en un electrolitzador basat en nano cristalls de perovskita, tots quatre coordinats per l’UJI.
A més, Cortex2, promourà les experiències cooperatives en temps real amb la realitat ampliada; Sharespace, estudiarà les experiències socials en espais compartits híbrids; Catalisi analitzarà les transformacions institucionals dels centres d’ensenyament superior mitjançant l’adopció de serveis d’acceleració; i Flourish estudiarà la promoció de la salut dels adolescents.
Les dues accions de xarxes doctorals, Multismart i CONCiSE, permetran, respectivament, l’establiment d’una xarxa de formació en investigació avançada sobre materials blans multicomponents i l’estudi de la imatge computacional com a xarxa de formació per als serveis biomèdics intel·ligents; el contracte postdoctoral FlowBioCat treballarà en biotransformacions enzimàtiques en bioreactors de fluix continu fabricats digitalment; l’acció de mobilitat i formació Psycomed estudiarà els trastorns psiquiàtrics i comorbilitats causades per la contaminació en l’àrea mediterrània; i Mednight GTS, una acció singular dedicada a la divulgació científica, associada a la iniciativa de la «Nit Europea de les Investigadores i Investigadors», compta amb la participació de set universitats, dues fundacions i una consultora de la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia.
En l’anterior programa marc d'investigació, Horitzó 2020, la Universitat Jaume I de Castelló havia aconseguit 31 projectes d’investigació, dues coordinacions i 11,26 milions d’euros de finançament. D’aquests, 14 pertanyien al bloc de ciència excel·lent, que buscava situar Europa a l’avantguarda de la investigació; cinc a lideratge industrial, amb l’objectiu d’accelerar el desenvolupament tecnològic; deu a reptes socials per a donar resposta a les necessitats socials i econòmiques i dos a altres programes de la convocatòria.
