La Universitat Jaume I aconsegueix més d’un milió i mig d’euros per a equipament del programa operatiu FEDER Comunitat Valenciana

La Universitat Jaume I de Castelló ha aconseguit més d’un milió i mig d’euros en la convocatòria de la Generalitat Valenciana d’infraestructures i equipament d’R+D+i per al període 2020-2021, cofinançada per la UE a través del programa operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana 2014-2020. Els projectes beneficiaris, dirigits pels catedràtics Félix Hernández i Juan Bisquert, estan relacionats amb la química analítica i salut pública i els recobriments funcionals per a aplicacions tecnològiques.

En opinió del vicerector d’Investigació i Transferència, Jesús Lancis, «la dotació econòmica servirà per reforçar l’equipament científic i les infraestructures d’investigació de la universitat pública de Castelló, i enfortir la recerca bàsica i els serveis tecnològics de dos dels seus instituts (Plaguicides i Aigües i Materials Avançats) amb el propòsit d’oferir un millor servei a la societat». L’ajuda concedida per la GVA finança el 90% de la inversió, i l’UJI aporta el 10% restant amb fons propis.

El projecte «Recobriments funcionals per aplicacions tecnològiques» (IDIFEDER/2020/013), liderat pel catedràtic Juan Bisquert Mascarell, ha obtingut un finançament de 898.529 euros i a més del personal investigador de l’Institut de Materials Avançats (INAM) participaran l’Institut de Tecnologia Ceràmica Agustín Escardino (ITC) i altres departaments de l’UJI. Permetrà accedir a nombroses aplicacions tecnològiques, apropar els resultats de laboratori a sistemes de comercialització i, per tant, fer-los transferibles a la indústria.

La proposta estableix diverses tècniques de preparació i caracterització de recobriments funcionals que permeten el dipòsit d'un ampli rang de materials, en un variat tipus de substrats. Aquesta combinació de tècniques permetrà el desenvolupament de sistemes multicapa amb estructura 3D per a la fabricació de dispositius optoelectrònics, biològics, materials moleculars o catalítics, etc., aplicables a substrats de gran àrea i flexibles.

Es demostraran cinc aplicacions principals amb ciència fonamental, aplicada i d'alt potencial per a la transferència tecnològica: materials tipus perovskites sense plom per a cèl·lules solars i aplicacions opto electròniques (LED); elèctrodes avançats per a aplicacions en generació d'energia sostenible; ceràmica electrònica basada en recobriments funcionals resistents a temperatures per a aplicació en la indústria ceràmica per a filtres, recuperació d'aigua, aplicacions tèrmiques, etc.; materials intel·ligents (orgànics/inorgànics) amb funcionalitat molecular i nanoestructurada per a recobriments antimicrobians i fungicides amb aplicacions en cura de ferides i finalment, materials biocompatibles amb estructura 3D per a suport de cèl·lules.

El director del INAM, Juan Bisquert, ha destacat que «aquest projecte permet avançar en la consolidació de l'institut com un centre de recerca de referència global i amb gran impacte internacional en l'àmbit dels materials avançats». En la seua opinió, servirà per a incidir «en la transferència de coneixement i el retorn de la inversió a la societat, mitjançant la producció de capes actives i funcionalitats de materials innovadors adequats per a la indústria valenciana, amb l'estreta col·laboració de l'Institut de Tecnologia Ceràmica».

La inversió afavorirà la realització diverses tècniques de funcionalització i caracterització de superfícies en les quals es demostraran aplicacions en les àrees d’energia i biomaterials. També es disposarà d'equipament avançat per a caracteritzar les estructures i superfícies funcionalitzades que es desenvolupen, els recobriments i dispositius seran caracteritzats in situ mitjançant microscòpia òptica d'alta resolució. En el mateix laboratori es podran caracteritzar els materials, superfícies i dispositius atenent a les seues propietats òptiques i elèctriques. «La integració en un únic laboratori de tota la cadena de producció de tintes, deposició i caracterització -explica Juan Bisquert- accelerarà el desenvolupament de nous materials funcionals i reforçarà la posició líder de l'UJI en aquest camp científic».

El projecte «Química Analítica i salut pública. Aportacions de l’espectrometria de masses d’alta resolució» (IDIFEDER/2020/011), dotat amb 579.834,22 euros, està liderat pel catedràtic Félix Hernández Hernández i es portarà a terme a l’Institut Universitari de Plaguicides i Aigües. L’objectiu és dotar a l’institut d’un sistema de Cromatografia de Gasos acoblat a Espectrometria de Masses d’Alta Resolució i en Tàndem (GC-EI-HRMS(/MS)) que millorarà les capacitats analítiques gràcies a l’alta resolució i a l’exactitud de mesura de masses i afavorirà nous estudis multidisciplinars i analítics complexes.

Dues són les línies d’investigació que presenta el projecte i en què el IUPA aplica l’espectrometria de masses d’alta resolució (HRMS). La primera és l’estudi de drogues d’abús, nous substàncies psicoactives (NPS) i fàrmacs, que implica la identificació de les NPS en els productes consumits, l’estimació del consum de drogues mitjançant l’anàlisi de les aigües residuals, aspectes ambientals relacionats amb la presència d’aquests compostos en les aigües superficials o estudis de metabolisme. La segona línia de treball aborda les aplicacions metabolòmiques en àmbits com l’alimentació, la salut o el medi ambient.

En opinió del director del IUPA, Félix Hernández, l’impacte social d’aquestes línies d’investigació és evident perquè «hi ha preocupació social pel consum de drogues, les noves substàncies o la contaminació de fàrmacs en l’aigua i els resultats obtinguts serviran per establir programes de prevenció, la seua regulació o la proposta de sistemes d’eliminació a les plantes de tractament d’aigües residuals». Pel que fa a les aplicacions metabòliques, «els beneficis -explica Hernández- servirien per la detecció precoç de malalties, la identificació de biomarcadors de gran utilitat en estudis de nutrició, per l’autenticació d’aliments premium, protegits amb una denominació d’origen, com l’oli d’oliva o la generació i transferència de mètodes analítics».

Els estudis que es realitzaran gràcies al nou equipament relacionats principalment amb la qualitat de vida tindran un impacte en els entorns agroalimentari (amb la millora de l’eficàcia d’aquest sistema productiu a través de l’aplicació i l’ús de la tecnologia), cosmètic i de productes per a la llar (alimentació i cosmètica saludables i de qualitat orientats a les necessitats dels consumidors). També abasten la promoció de la salut i la prevenció i diagnòstic precoç de les malalties; i la valoració i diagnòstic de la salut.

El nou equip també donaria servei a altres línies de treball desenvolupades per grups d’investigació de l’UJI com els d’Ecofisiologia i Biotecnologia; Metabolic Integration and Cell Signaling o Organic and Medicinal Chemistry, i seria d’interès per la recerca que es realitza en la Unitat Associada de R+D+i d’Ecotoxicologia Marina de l’UJI a través de l’Institut d’Aqüicultura de Torre de la Sal del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). La proposta presentada, a més de valorar la contribució fonamental d’aquesta àrea de coneixement en un camp mutidisciplinari com el de la salut pública, pretén així mateix incentivar la participació d’investigadores en l’àrea de Química Analítica mitjançant el foment de les vocacions científiques entre l’alumnat femení del Grau en Química i la direcció de treballs per part de les investigadores «junior» que hi ha a l’institut.