Els treballs de restauració del Castell Vell descobrixen importants restes d’estances en l’albacar del recinte
Els treballs de restauració del Castell Vell, impulsats per la Regidoria de Cultura, dirigida per Verònica Ruiz, seguixen oferint troballes inesperades. L'equip d'arquitectes i arqueòlegs que des de principis d'any treballa en el desenvolupament de l'actual fase del Pla Director d'aquest enclavament tan lligat a la història de Castelló ha trobat restes d'estades a l'albacar, una de les dues zones principals del castell en què la lògica no indicava que hagués una zona de resguard tan densificada de construccions. Habitualment, l'albacar no era una zona de residència permanent i sí, ocasionalment, un lloc on trobar refugi front a un perill extern. L'altra gran àrea, l'alcassaba, és una zona més noble del conjunt, aquesta si amb una finalitat residencial i de donar refugi a les forces encarregades de la seua defensa.
Sobre aquest tema, l'edil de Cultura ha manifestat la seua alegria i orgull de poder "estudiar i descobrir per a la ciutadania de Castelló la història dels nostres orígens". Les troballes arqueològiques "ens descobreixen molt més del que teníem estimat i açò ens fa que desitgem seguir amb la recerca i seguir descobrint tots els secrets que guarden les restes del Castell Vell", ha afirmat Ruiz, qui considera que "el poble de Castelló guanya moltíssim amb la recuperació de la nostra història".
L'equip que dirigix l'arquitecte Jaume Prior ha localitzat ara el tros que faltava del recinte emmurallat, compost per un tram de mur soterrat a un metre i mig de profunditat que es troba "en excel·lents condicions de conservació", segons Prior. "La troballa és de gran importància perquè els vestigis tenen un gran interés arqueològic", ha assenyalat Prior, qui indica que a la seua cara interna, a l'albacar, han descobert estructures adossades i amb diversos nivells d'ocupació que es desconeixien totalment.
Però no són aquests els únics progressos de magnitud, ja que la torre adossada a l'ermitori ha guanyat un parell de metres d'alçària una vegada s'ha excavat als seus peus, alliberant-la d'afegits de nul·la qualitat funcional o arqueològica. No obstant això, quan l'enclavament puga ser visitat, el que més cridarà l'atenció serà l'aspecte de les parets exteriors del castell. "La gent té la idea que es construïa deixant les pedres al descobert, que és com han arribat gairebé tots aquests recintes als nostres dies. Però el cert és que el mètode emprat per a edificar-les, que s'està respectant acuradament, pressuposava un acabat com d'enlluït. L'efecte del pas del temps i les condicions meteorològiques les anaven despullant", ha explicat Jaume Prior, il·lusionat, com tot el seu equip, en poder contribuir a explicar l'inici de la història de la ciutat des d'aquesta modesta talaia que domina la Plana.
