El Teatre Principal de Castelló acull l’obra ‘Copenhague’, amb Emilio Gutiérrez Caba i Carlos Hipólito
El text de Michael Frayn ha sigut dirigit per Claudio Tolchair
La funció serà el dissabte 18 de gener a les 20.00 hores
El Teatre Principal de Castelló acull la representació de l’obra ‘Copenhague’, del dramaturg britànic Michael Frayn, de la mà de l’Institut Valencià de Cultura. La funció tindrà lloc el dissabte 18 de gener a les 20.00 hores a la capital de la Plana.
L’obra narra la trobada que va tindre lloc en 1941 a la capital de Dinamarca, en aquell moment ocupada per Alemanya, entre el gran científic danés Niels Bohr, pare de la física quàntica i Premi Nobel en 1922, i el que era el seu millor deixeble Werner Heisenberg, pare del principi d’incertesa i que també va rebre el Premi Nobel en 1932.
‘Copenhague’ és un muntatge teatral adaptat i dirigit per Claudio Tolcachir, que ajunta en l’escenari Emilio Gutiérrez Caba i Carlos Hipólito, un luxe impagable per a l’espectador. Gutiérrez encarna Niels Borh, el mestre, el físic que rep a la Copenhaguen ocupada pels nazis en 1941 el que va ser el seu jove deixeble, Werner Heisenberg, alemany instal·lat a Leipzip de qui portava temps sense saber i al capdavant del projecte nuclear ordenat per Hitler, interpretat per Hipólito. Als dos els acompanya una magnífica Malena Gutiérrez en el rol de Margrethe, la dona de Borh, i una mena de narradora-jutge capaç d’anar situant el públic en el que va passant.
El seu autor, l’escriptor i dramaturg britànic Michael Frayn, va rebre l’any 2000 el Premi Tony a la millor obra de teatre per ‘Copenhague’ una de les peces més premiades i representades en els últims anys que es va estrenar al Teatro de la Abadia de Madrid i que ara es pot veure a Castelló.
‘Copenhague’ conta una història sobre la col·laboració amb un bàndol o l’altre en la Segona Guerra Mundial. Heisenberg era representant dels estaments nazis, però també de la rivalitat i de l’amistat en la qual l’autor permet a cada personatge exposar els motius que el porten a actuar d’una manera o de l’altra.
Mestre i deixeble, interpretats ací pels dos actors protagonistes, s’enfronten al problema ètic de l’ús dels avanços en física teòrica per al desenvolupament d’armament nuclear en el conflicte armat.
Tot són conjectures sobre aquella trobada, que alguns han volgut veure com a decisiu perquè la balança de la guerra s’inclinara a favor dels aliats, i que va impedir així la creació de la bomba atòmica pels alemanys.
Per raons que s’ignoren, aquests dos grans científics van trencar relacions de manera permanent després d’aquesta trobada.
