El PSPV denuncia davant la Fiscalia per possible 'frau i tràfic d'influències' el presumpte impagament de 134 multes en zona blava

El Grup Municipal Socialista de l'Ajuntament de Castelló ha presentat hui davant la Fiscalia Provincial un escrit perquè s'investigue un possible frau o tràfic d'influències, sense perjudici d'altres qualificacions jurídiques a la vista del resultat de les diligències que es practiquen, davant el presumpte impagament de 134 multes de gener de 2023 a gener de 2024 en zona blava per part del regidor de Mobilitat del consistori municipal, Cristian Ramírez (PP).

En el debat del ple ordinari de hui, en el qual l'equip de govern de PP i Vox han vetat la creació d'una comissió d'investigació sobre les sancions no abonades per Cristian Ramírez, la portaveu socialista, Patricia Puerta, ha anunciat que aquest mateix matí s'ha registrat davant la Fiscalia la denúncia,”perquè tot el que hi ha darrere d'aquesta història fa olor molt malament, i per molt que l'alcaldessa, Begoña Carrasco, vulga tapar-ho, la ciutadania mereix saber tot el que s'oculta”.

En la denúncia, on es demana també que s'exerciten les accions penals oportunes contra totes aquelles persones que pogueren ser responsables d'activitats delictives, s'ha aportat tota la documentació de la qual disposa en Grup Municipal Socialista, que inclou la presumpta existència de 134 multes al regidor de Mobilitat, el senyor Cristian Ramírez, “de les quals res se sap”. 134 presumptes sancions que, “segons la informació de la qual disposem, van existir, però que semblen haver-se volatilitzat”, ha assenyalat Puerta, qui ha assenyalat que “és la falta de transparència del Partit Popular la que ens obliga a demanar-li a la Fiscalia que actue i analitze responsabilitats perquè estem davant possibles delictes que han de quedar aclarits”.

La portaveu socialista, en aquesta línia, ha explicat que l'alcaldessa, des que el PSPV va denunciar aquests fets en el ple de gener, “ha volgut passar pàgina al major escàndol dels últims anys, escàndol ja indefensable solo amb el fet del senyor Ramírez haja reconegut 29 multes sense pagar i que seguisca sense dimitir o sense ser destituït del seu càrrec per l'alcaldessa”.

La denúncia plantejada davant la Fiscalia Provincial de Castelló recull que les sancions imposades a Cristian Ramírez, segons l'aplicació de la zona ORA entre l'1 de gener de 2023 i el 31 de gener de 2024, van anar 167, de les quals, hauria pagat 33. Per tant, quedarien, com menys, 134 multes sense abonar del període indicat (any 2023 fins al 31 de gener de 2024), de les quals, per part del Grup Municipal Socialista, es va sol·licitar informació en diferents ocasions i per diferents vies a l'equip de govern i al propi regidor afectat, sense obtindre informació clara sobre aquest tema.

Després d'aquesta denúncia en el citat ple del 31 de gener, i una vegada acabada la sessió plenària sense cap resposta, el portaveu de l'equip de govern, Vicent Sales, va emetre un comunicat en el qual es va limitar a dir que Cristian Ramírez reconeixia oficialment 29 multes sense pagar, que va abonar eixa mateixa vesprada del 31 de gener per valor de més de 2.000 euros. Serien sancions acumulades en els anys 2019, 2020, 2021, 2022 i 2023, de les quals almenys 9 corresponien ja al seu període com a regidor.

D'altra banda, per a insistir que al regidor de Mobilitat no li quedava pendent sanció cap, han aportat un informe elaborat pel responsable del departament de sancions de la Zona Blava de Castelló, sobre les multes imposades al vehicle del regidor Cristian Ramírez”que ens ha generat més intranquil·litat si cap. Un informe que “en cap moment nega que Cristian Ramírez tinga presumptament 134 multes sense pagar per aparcar de manera irregular en l'ORA”.

El citat informe, com recalca la portaveu socialista, “només diu una cosa: que el procediment ordinari de les multes que no han sigut anul·lades per l'usuari en període reglamentari contempla que les denuncia són remeses a l'Oficina de Recaptació de l'Ajuntament de Castelló”.

Per tant, “queda clar que totes les sancions per infraccions en zona blava s'envien a Recaptació, i en l'informe no es nega en cap moment que Cristian Ramírez puga acumular presumptament 134 multes sense pagar des de gener de 2023 a gener de 2024, per la qual cosa el senyor Ramírez i la senyora alcaldessa encara tenen molt a explicar”.

Topònim

D'altra banda, el Grup Municipal Socialista ha votat en contra de l'aprovació provisional del canvi de denominació del municipi en la forma bilingüe amb la introducció de la forma castellana. José Segura, regidor socialista que ha intervingut en el debat, no ha dubtat a acusar l'alcaldessa, Begoña Carrasco, de “prometre en campanya electoral el que saben perfectament que no podran complir i conscients que estan cometent un error històric que esperem que quede en res”.

Segura a nomenat Germá Colón Domènech, fill predilecte de la ciutat. Antonio Gascó, cronista de la ciutat; Vicent Pitarch, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i un dels principals estudiosos de les Normes de Castelló de 1932, o Vicente García Edo, especialista en dret foral i professor de la Universitat Jaume I. Tots ells “van subscriure un manifest, a l'abril de 2017, que va deixar clares diverses qüestions: que el fet de canviar Castellón per Castelló de la Plana representava una reparació històrica, i la recuperació del nom únicament en valencià, tant per raons històriques com filològiques, de dignitat i estètiques, era un pas més que necessari”.

També des del Negociat de Normalització Lingüística de l'Ajuntament es va elaborar un informe contundent: “la denominació Castelló de la Plana compta amb una tradició en l'ús culte valencià de més de 500 anys i és recollida en la major part de nomenclators, enciclopèdies i en tota mena de publicacions en la nostra llengua i és la forma proposada per destacats lingüistes, geògrafs i escriptors d'ideologies diverses i per institucions com el Institut de Filologia Valenciana. I és per tot això que es considera que la forma valenciana més adequada del nom d'aquest municipi és Castelló de la Plana”.

Sobre l'informe a la carta encarregat per PP i Vox a un catedràtic emèrit de Literatura Espanyola i llicenciat i doctor en Filologia Romànica-Hispànica, Santiago Fortuño, “ens mereix tots els respectes a pesar que considerem que no compleix amb el perfil adequat per a aquesta classe d'informes”.

L'informe de Fortuño “recull nombrosos errors filològics quant al coneixement de llengües romàniques. I s'oblida l'informant que la societat castellonenca ha sigut monolingüe fins a molt entrat el segle XX. És a dir, la seua llengua habitual és el valencià i per això, durant més de 600 anys ha tingut el nom Castelló". Per a Segura, PP i Vox “no sols volen cometre un error històric amb el nom oficial del nostre Castelló, també volen liquidar i arrasar amb tot el que faça olor de llengua valenciana”.