L’UJI es converteix en l'epicentre del Dia Internacional de la Llum a Espanya
La commemoració del Dia Internacional de la Llum ens recorda la rellevància que la ciència i la tecnologia d’aquest fenomen tenen en la vida quotidiana de les persones i del planeta. Es va triar aquesta data perquè el 16 de maig de 1960 va tenir lloc la primera emissió làser obtinguda per Theodore Maiman, un exemple paradigmàtic de com un descobriment científic proporciona eines revolucionàries amb beneficis globals.
La Llotja del Cànem de la Universitat Jaume I de Castelló s’ha convertit en seu de l’acte central de la commemoració en l’àmbit estatal d’aquesta data. La rectora de l’UJI, Eva Alcón, i la presidenta del DIL a Espanya, María Josefa Yzuel, han presidit l’acte, acompanyades per l’alcaldessa de Castelló de la Plana, Begoña Carrasco, el director general de Ciència i Investigació de la Generalitat Valenciana, Rafael Sebastián, i el vicerector d’Investigació i coordinador del comitè organitzador, Jesús Lancis.
En el torn d’intervencions, la rectora de l’UJI, Eva Alcón, ha destacat aquesta commemoració com a «exemple de divulgació científica perquè la societat conega, entenga i valore el paper fonamental que té la ciència com a palanca per al progrés i el benestar de les persones». A més a més, Alcón ha aprofitat la seua intervenció per reconèixer i agrair el treball del catedràtic d’Òptica i exrector de l’UJI, Vicent Climent, com a precursor d’aquesta celebració a l’UJI.
L’alcaldessa de Castelló de la Plana, Begoña Carrasco, ha mencionat la vinculació entre la llum i la ciutat, en especial les seues festes fundacionals de «la Magdalena» que «són també conegudes com les “Festes de la Llum” i en les quals els seus monuments festers (les gaiates) són també reflex de l’evolució i la importància de la llum i la il·luminació en la nostra societat i, per això, ha comentat, hi ha poques imatges més encertades que veure com la humanitat avança acompanyada per la llum, per a complir objectius i somnis».
El director general de Ciència i Investigació de la GVA, Rafael Sebastián, ha destacat el potencial investigador i innovador de la Comunitat Valenciana en aquest àmbit, en concret en camps com l’astrofísica, les telecomunicacions o la medicina, «gràcies al treball dels centres d’investigació i les universitats». La catedràtica María Josefa Yzuel ha comentat que aquesta commemoració també busca atraure talent cap a les enginyeries per a «donar continuïtat als avanços i aconseguir noves tecnologies que milloren el benestar social».
Per últim, el professor Lancis ha agraït la col·laboració de totes les persones que han contribuït en l’organització i la confiança del comitè nacional per convertir-se en seu de l’acte central de commemoració. Així mateix, ha agraït especialment la tasca del professor Vicent Climent, qui ha fomentat la celebració anual a l’UJI d’aquesta celebració i va iniciar els tràmits perquè la universitat pública de Castelló centrara les celebracions en 2024.
Art, ciència i tecnologia amb la llum
«És la intersecció d’art, ciència i tecnologia el que fa l'holografia tan interessant»: amb aquesta frase d’Stephen Benton, inventor de l'holograma multicolor, ha iniciat el catedràtic de Física Aplicada de la Universitat d’Alacant, Agusto Beléndez, la seua xarrada sobre aquest fenomen òptic. L’investigador ha explicat que hi ha dos processos involucrats en els hologrames: el registre i la reconstrucció, el primer serveix per a obtenir la informació per mitjà d’interferències lluminoses i el segon permet la reconstrucció a través de la difracció.
Beléndez ha contat que, encara que Dennis Gabor va ser l’inventor de l'holografia en 1947 (va rebre el Nobel de Física per això tres dècades després), hi ha hagut en la història de l’holografia altres contribucions destacades com la de Yuri Denisiuk o Emmett Leith, qui va inventar, junt amb Juris Upatnieks, l'holografia tridimensional. Per finalitzar, el professor ha realitzat un extens recorregut per algunes de les seues aplicacions, com en medicina amb sensors (glucosa) o quàntica (imatges mèdiques); la seguretat (en DNI o targetes), l’energètica (cèl·lules solars) o la realitat augmentada, entre moltes altres.
Després de la xarrada, s’han lliurat els premis de concurs de fotografia digital i s’ha visitat l’exposició del festival Imaginària que hi ha a la seu de la ciutat «Grande padre» de Camilla de Maffei i Christian Elia. A més, en la planta baixa de la Llotja hi ha diverses demostracions de gran format, com ara el cub dicroic, el calidoscopi o la matriu de plaques zonals (com lents de diferents focals) amb el títol «Sorpreses amb llum» perquè el públic s’enlluerne amb la versatilitat d’aquesta ona electromagnètica.
Una setmana plena d’activitats
El Grup d’Investigació en Òptica (GROC-UJI) i el Comitè Espanyol del DIL, amb la col·laboració de la Unitat de Divulgació Científica i Ciència Ciutadana, el Servei de Comunicació i Publicacions, el Vicerectorat de Cultura, Llengües i Societat, l’Institut de Noves Tecnologies de la Imatge, l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals i el Servei d’Esports han organitzat a l’UJI activitats tota la setmana per a augmentar el coneixement sobre el crucial paper de les ciències i les tecnologies lumíniques i les seues aplicacions en medicina, comunicacions, producció d’energia, biologia i molts altres camps.
La commemoració va començar dilluns amb la participació de més d’una trentena de persones en la carrera «El fotó més ràpid» al campus del Riu Sec. L’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals va obrir dimarts les seues portes per a acollir dues conferències de l’artista Pascual Arnal i el professor de la Universitat Politècnica de València Carles Milian.
En la primera, Arnal va parlar de la seua creació artística i del paper fonamental que juga la llum en una de les seues sèries temàtiques, la representació del firmament, punts que no s'aprecien visualment a la llum del dia però que amb llum directa a la nit formen escenes pròpies de l’univers o paraules amb missatge.
Per la seua banda, Milian va explicar les investigacions sobre serps fotòniques que realitza amb col·laboració amb investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Institut de Ciències Fotòniques, considerades un dels treballs més rellevants del 2023 en el camp de la fotònica. L’equip ha construït un model precís que inclou tots els fenòmens que poden influir en la formació d’aquestes prometedores estructures.
A més, als laboratoris de Física de l’UJI i al vestíbul d’entrada de l’ESTCE van tenir lloc diversos tallers per a experimentar amb la llum, organitzats pel Grup d’Estudiantat d’Òptica de Castelló (OCAS), centres de formació preuniversitària i grups i instituts d’investigació de la Jaume I. També hi havia una mostra de pòsters de la Societat Internacional per a l’Òptica i la Fotònica amb perfils d’investigadores i tecnòlogues d’aquest àmbit científic, traduïts al valencià per l’Àrea de Dona, Òptica i Fotònica de la Societat Espanyola d’Òptica.
Dimecres, dins dels actes programats en el festival Pint of Science en el pub castellonenc Dublin House, els monòlegs es van apropar al món de l’òptica amb la xarrada «Capturant la llum en les imatges», a càrrec de la investigadora i directora de l’Institut de Noves Tecnologies de la Imatge, Inmaculada Remolar, i «Càmeres d’un sol píxel?» amb l’investigador Armin Lenz del Grup d’Investigació en Òptica (GROC-UJI).
Les activitats finalitzen dissabte 18 de maig amb un taller de cianotípia, dins del marc del festival Imaginària; la inscripció està oberta fins al 17 de maig o fins que es complete l’aforament.
Aquesta commemoració està inclosa en el Programa Internacional de Ciència Bàsica de la UNESCO i gestionada, en l’àmbit internacional des de l'International Day of Light Secretariat. A Espanya, està coordinada pel Comitè Espanyol del Dia Internacional de la Llum, que agrupa societats científiques, centres d’investigació, universitats, consorcis i plataformes tecnològiques i empreses vinculades a la ciència i tecnologia de la llum.
