L’obra «El mar, visió d’uns nens que no l’han vist mai» reviu la figura del mestre Antoni Benaiges en un exercici de memòria històrica
Uns militars buscaven al jove mestre Antoni Benaiges en 1936. L’obra de teatre El mar, visió d’uns nens que no l’han vist mai de Xavier Bobés i Alberto Conejero arriba el pròxim divendres 10 de febrer al Paranimf de la Universitat Jaume I per a fer un exercici de memòria històrica arran de la troballa de la història de Benaiges en 2010, després de la seua exhumació en una fossa comuna en el paratge de La Pedraja (Burgos).
Els dramaturgs sumen les seues poesies per a reviure al mestre rural que va fer la promesa a una vintena de xiquetes i xiquets que els portaria a Catalunya per a conéixer el mar. Però mai la va poder realitzar. Així, l’obra recorda la depuració franquista del magisteri nacional durant la Guerra Civil.
Antoni Benaiges va arribar a un llogaret burgalés anomenat Bañuelos de Bureba amb la il·lusió de provar la metodologia Freinet: els alumnes farien literatura en llibertat. Així fou. El mestre va pagar del seu mateix sou una impremta i un gramòfon.
Allà van emergir unes persones enfortides, en una classe «dedicada a la vida i no a la generació d'homes i dones de profit per al rendiment», d'acord amb els creadors i directors Bobés i Conejero. No debades, la passió de Benaiges pel lliure desenvolupament va fer descobrir el tango o el txa-txa-txa a uns xiquets i xiquetes que escoltaven aquesta diversitat de sons per primera vegada.
Tanmateix, la llibertat de creació i de pensament van fer por al bàndol revoltat. Burgos era un dels objectius més ambiciosos de l’Alçament i les unitats militars van arribar fins i tot més prompte que a la resta del territori peninsular. Els colpistes, doncs, van trobar a Benaiges i el van torturar fins prostrar-lo en un paredó.
L'obra teatral fa ús de materials reals i reproduccions d’uns quaderns que van escriure els alumnes amb els seus somnis i emocions, objectes de la vida del mestre i de col·leccionistes dels convulsos anys trenta. Així, s’obre pas la referència del mestre que va aconseguir que uns alumnes foren dignes, no de ser el tema de la literatura, sinó de fer-la amb els seus mateixos qüestionaments.
