Juan Miguel Aguado: «La desinformació no és un accident, és una indústria i té el seu ecosistema»

La Universitat Jaume I ha inaugurat la setzena edició del Congrés Internacional de Comunicació Local (ComLoc 2021) que en aquesta ocasió està centrat en la temàtica de «Mitjans de comunicació públics, ciutadania i influència digital en l'era de la desinformació».

Juan Miguel Aguado, catedràtic de Periodisme i Mitjans de Comunicació de la Universitat de Múrcia, ha oferit la conferència inaugural titulada «Mitjans públics, mediacions ubiqües i ecosistemes de desinformació: com i per què redefinir el servei públic audiovisual». En la seua intervenció, Aguado ha reflexionat sobre com la hiperconnectivitat i la rendibilitat de les dades ha revolucionat la manera de viure i les indústries de la comunicació i ha afirmat que «l’emocionalització del discurs públic, la dinàmica d'intermediació algorítmica i la importància de la dimensió estratègica de les comunicacions afavoreix un context de rendibilitat social, política i econòmica de la desinformació».

Segons ha explicat el catedràtic, s'han produït tres grans línies de canvi: com es construeix i representa la identitat, ja que els usuaris integren el contingut dels mitjans com un llenguatge i un recurs expressiu en les interaccions; com s'articula i flueix el contingut, ja que les xarxes socials i els usuaris són elements centrals de la construcció del discurs públic descentrant el paper preponderant dels mitjans; i com es genera valor en aquest nou entorn, on la recopilació i explotació intensiva de grans quantitats d'informació personal és la clau.

Sobre la base d'aquests canvis, Aguado ha destacat tres grans desafiaments. D'una banda, l'explotació del treball afectiu que generen els usuaris, és a dir, tant el valor del temps que inverteix l'usuari com la seua capacitat de crear afecte. «S'ha passat d'una monetització de l'atenció a una monetització dels afectes. La potència dels nous actors com ara les xarxes socials resideix en la capacitat que tenen de ritualitzar les interaccions socials, ja que pots codificar els afectes com a producte i com a recurs que genera valor econòmic», ha afirmat.

D'altra banda, el segon desafiament al qual ha fet referència és la datificació, ja que «en el context de l'economia de l’engagement, el contingut no sols genera interés, sinó que hi intervenim i interaccionem i això és una autèntica màquina d'extraure dades que es monetitzen».

Finalment, el tercer desafiament és l'emocionalització del discurs públic. Sobre aquest punt ha assenyalat que «si convertim els afectes en font de valor s'altera la naturalesa del discurs públic i potencia la condició estratègica de les comunicacions». Així, ha explicat que «hem passat d'una conversa social gestionada des d'instàncies centralitzadores del discurs públic a un paisatge totalment descentralitzat en el qual hi ha una derivada econòmica, perquè la monetització dels afectes implica optimitzar les disposicions afectives que generen més activitat, que precisament són les negatives, perquè mobilitzen el doble».

Com a conclusió, Juan Miguel Aguado ha afirmat que «la desinformació no és un accident provocat per audiències incautes, ni l'efecte secundari d'una tecnologia perversa: senzillament i planament, la desinformació és una indústria i té el seu ecosistema».

Finalment, ha donat algunes de les claus per a redefinir el servei públic audiovisual: el cultiu de la veracitat i la factualitat com a actitud social, el cultiu de la responsabilitat i la rendició de comptes, el desenvolupament de l'alfabetització informacional i mediàtica, el foment de la participació i l'actitud deliberativa, la fixació d'estàndards ètics en la recol·lecció i processament de dades i la transparència i rendició de comptes algorítmics, en definitiva, «servei públic és treballar per a l'autonomia del subjecte».

L'acte d'inauguració ha comptat amb la presència de la rectora de l'UJI, Eva Alcón; el degà de la Facultat de Ciències Humanes i Socials i codirector acadèmic del congrés, Andreu Casero; el redactor cap d'El Periódico Mediterráneo, Javier Navarro, i el director del Departament de Ciències de la Comunicació i codirector acadèmic del congrés, Javier Marzal.