José Martí destaca el “impuls a la modernitat” que va suposar el desenvolupament urbanístic de Castelló en l'època republicana

Les diputades de Memòria Històrica i Cultura, Tania Baños i Ruth Sanz, respectivament, han inaugurat aquesta vesprada l'exposició de fotografies 'Castelló Republicà, arquitectura i urbanisme 1931-1936', del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica, que podrà visitar-se en el Espai Cultural Obert de la plaça de les Aules fins al 26 de setembre.

El president de la Diputació, José Martí, ha posat en valor la mostra i ha assenyalat que "cal agrair la gran labor divulgadora i informativa que desenvolupa l'associació perquè la ciutadania tinga constància del que va ocórrer a Castelló en un període crucial de la seua història contemporània". Una etapa que "també va ser decisiva des del punt de vista de l'arquitectura i l'urbanisme, perquè va servir per a establir les bases del Castelló modern", ha afegit. La transformació, recorda Martí, va comptar amb l'impuls de l'alcalde Francisco González Chermà, qui va introduir en el desenvolupament urbanístic de la ciutat conceptes com a socialisme, municipalisme o cooperativisme.

Martí ha recordat que durant la Segona República es van finalitzar la seu de Correus en la plaça Tetuan o l'edifici Moruno del Grau, i es van construir el templet de la música del Parc Ribalta, l'edifici de la Cambra Agrària en l'avinguda Lidón, o les antigues oficines de Telefónica del carrer Ruiz Zorrilla. A més, es va construir la seu de la Guàrdia d'Assalt en la Ronda Magdalena, que fins a finals de 2010 va ser utilitzada com a Comissaria del Cos Nacional de Policia.

L'època de la Segona República va ser "un temps apassionant" en el qual es va presentar el projecte d'urbanització d'Horts dels Corders com a avinguda entre la plaça del Rei i la Ronda Millars i es va aprovar la urbanització de la Gran Via Tárrega Monteblanco.

Aposta per la Memòria

La creació de l'àrea de Memòria Històrica i la col·laboració amb el Grup de la Recerca de la Memòria Històrica va ser una de les primeres decisions adoptades per la Diputació del canvi una vegada que el president Martí va prendre possessió del seu càrrec en l'estiu de 2019. Segons ha recordat la diputada de Memòria, Tania Baños, en el present exercici la institució subvenciona amb 60.000 euros les prospeccions promogudes per l'associació, "fonamentalment en el cementeri de Castelló, encara que també es contempla la cerca de les restes d'una persona en el terme de Nules, promoguda per una família de Moncofa." Es dóna continuïtat així a la col·laboració iniciada en 2020, quan l'aportació de la Diputació va ser de 50.000 euros.

Cal recordar, prossegueix Baños, "que el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica ens va cedir el seu arxiu de la Memòria referent a la província per un període de cinc anys, un fons documental accessible en línia des de la web de la de la Diputació ( https://archivo-dipcas.odilo.es/portalarchivo/consultas )".