La intel·ligència emocional té un efecte directe significatiu en el desenvolupament laboral individual del personal sanitari

Investigadors de la Universitat Jaume I de Castelló han realitzat un estudi entre personal de centres sanitaris espanyols que demostra que la intel·ligència emocional té un efecte directe significatiu en el desenvolupament laboral individual i que el compromís professional intervé com a mediador entre la intel·ligència emocional i l’acompliment laboral. En les conclusions, l’equip investigador advoca per «polítiques d’autoprotecció i de foment de la protecció de la salut entre el personal que treballa en sanitat».

D’acord amb els resultats de les més de mil cinc-centes enquestes recollides, els professionals de la sanitat que exhibeixen nivells elevats d’intel·ligència emocional disposen d’eines més enginyoses a l’hora d’afrontar temes complexos o exigents en el treball i, alhora, maximitzen el seu compromís laboral, el que promou una percepció sostinguda en el temps d’eficàcia i millora l’indicador del rendiment laboral. Per això, els investigadors consideren necessari el desenvolupament proactiu de les competències emocionals del personal de salut, especialment en contextos d’alta demanda emocional.

L’estudi titulat «Professionals de la salut enmig de la pandemia de COVID-19: com la intel·ligència emocional pot millorar el desenvolupament laboral travessant el paper mediador del compromís laboral» ha sigut publicat recentment en la revista Journal of Clinical Medicine pels investigadors Martín Sánchez-Gómez, Max Sadovyy i Edgar Bresó del Departament de Psicologia Evolutiva, Educativa, Social i Metodologia de l’UJI.

Aquesta i altres publicacions formen part del projecte «Desenvolupament d’un programa d’alfabetització emocional orientat a la promoció del lideratge emocional i equips de treball "emocionalment intel·ligents"» finançat per l’UJI amb el suport de la Generalitat Valenciana i el Fons Social Europeu. En aquesta línia d’investigació, una altra de les conclusions de l’estudi indica que «la construcció d’una cultura organitzacional interna cooperativa és fonamental per a garantir nivells adequats d’intel·ligència emocional, acompanyada pel compromís d’un lideratge empoderat».

En opinió dels investigadors l’atenció en salut no depèn únicament dels coneixements del personal sanitari, sinó que també és un tema d’empatia i de comunicació amb els pacients. Per això, comenten, «els esforços de comunicació en aquest àmbit han de prioritzar la millora de la confiança en u mateix per a realitzar de forma competent les assignacions clíniques». I destaquen el paper de la intel·ligència emocional com a variable empoderadora particularment valuosa en l’exigència d’aquests contextos laborals, com ha succeït durant la pandèmia.

L’estudi s’ha realitzat durant el segon semestre de 2020 i hi han participat 1.549 professionals sanitaris amb una edat mitjana de 37 anys. El 62,1 % eren dones, l’experiència laboral mitjana superava els vuit anys i l’antiguitat organitzativa els sis anys. La mostra ha estat constituïda per professionals sanitaris com ara metges i metgesses (26,9 %); personal d’infermeria (43,4 %), zeladors (17,2 %) i altres professionals dels àmbits de la psicologia o la fisioteràpia.

L’anàlisi de la variable «compromís laboral», caracteritzada com una experiència plaent i una satisfactòria condició mental associada a l’ocupació professional, s’entén expressada en tres facetes: vigor o la voluntat de vessar energia; dedicació o l’entusiasme per participar i ser socialment proactiu; i absorció o la tendència a inclinar-se cap a un apropament i atenció. En l’estudi, el vigor ha sigut la dimensió que ha produït un major impacte, el que suggereix que aquest component és un mediador fonamental en la relació entre la intel·ligència emocional i el treball.

Article: «Health-care professionals amid the COVID-19 pandemic: how emotional intelligence may enhance work performance traversing the mediating role of work engagement».