El Pla General preserva els valors ambientals de la Marjaleria i respecta les edificacions existents
L'esborrany del planejament urbanístic classifica cinc tipus de sòl per a adaptar-se a la realitat de l'àmbit d'actuació
Els veïns sol·liciten a l'equip de govern que es realitzen més obres antiinundacions i es milloren alguns vials
El procés de participació ciutadana en els barris del futur Pla General de Castelló ha abordat avui l'ordenació urbanística de la Marjaleria. El projecte de partida aposta per preservar els valors ambientals de la zona i respectar les edificacions existents a través de la classificació del sòl en cinc tipus diferents: sòl no urbanitzable d'especial protecció, sòl no urbanitzable protegit, sòl no urbanitzable comú, àmbits de minimització d'impacte i sòl urbà àmbit Marjal; àmbits de minimització d'impacto.
L'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco; el regidor d'Ordenació del Territori, Rafa Simó, i altres regidors de l'equip de Govern com a Patricia Puerta, Verònica Ruiz, Ignasi Garcia o Mª Carmen Ribera han assistit a la reunió, en la qual el coordinador de l'àrea de Desenvolupament de la Ciutat, Fernando Calduch, i la cap de Planejament Urbanístic, Consuelo Leal, han aportat les explicacions més tècniques. Fins al Centre Polifuncional de la Marina s'han desplaçat més de 150 veïns que han participat activament en una de les reunions amb més públic del Pla General i que s'ha desenvolupat durant més de tres hores.
Amparo Marco ha fet una crida a tots els ciutadans perquè participen en el procés d'elaboració del Pla General i ha explicat que l'objectiu del govern local és aconseguir "el millor Castelló per al nostre futur". L'alcaldessa ha afirmat que "hem d'aprofitar la redacció del PG per a donar una solució de consens a la Marjaleria, un problema urbanístic, jurídic i social que la nostra ciutat porta arrossegant des de fa més de 20 anys". Per la seua banda, Rafa Simó ha insistit en la idea de cercar una solució per a tota la Marjaleria i ha apostat per "una ordenació que regule les diferents situacions que conviuen en aquesta zona i un urbanisme sostenible que pose en valor el seu gran potencial mediambiental".
Classificacions de sòl
L'esborrany del document urbanístic destaca que la "singularitat de la franja de terreny localitzada en segona línia de costa resideix en la presència d'àrees inundades tot l'any o gran part de l'any que propicien l'aparició de comunitats molt característiques de notable importància biològica". A més, assenyala que, malgrat l'antropització, "encara es localitzen enclavaments més o menys naturals, on l'antic marjal es troba menys deteriorat i en els quals es concentra la riquesa biològica" pel que recomana "la seua protecció i preservació".
Aquests enclavaments corresponen a les zones que en el Pla General es plantegen com a sòl no urbanitzable d'especial protecció, que ja apareixen classificats com a Àrees d'Interès Ambiental en l'Estudi Ambiental i Territorial Estratègic, un document que forma part del Pla General. Un segon grau de protecció, el de sòl no urbanitzable protegit, s'aplicaria als terrenys que conserven els valors propis d'aquesta unitat ambiental i en el qual s'aprecien construccions disseminades d'aperos i/o habitatges. Les edificacions ja existents en aquest tipus de sòl es respectaran i es permetran obres de manteniment i conservació, però no es permeten ampliacions ni noves construccions, segons han explicat en la reunió.
Els terrenys que es proposen com a sòl no urbanitzable comú comprèn els denominats espais de transició i aquells altres espais de la Marjaleria adjacents als més antropitzats però que no han quedat inclosos en els àmbits de sòl urbà. Igual que en l'anterior cas, es respecten les edificacions existents, es permeten obres de manteniment i conservació però no ampliacions o noves construccions.
S'estableix un tipus de sòl classificat com a àmbits de minimització d'impactes en el qual els habitatges existents, una vegada concloses les infraestructures programades per a aqueixa minimització d'impactes, podran ser legalitzades mitjançant la sol·licitud de llicència d'obra de legalització. En aquest tipus de sòl, es permeten les obres de millora i conservació però no noves edificacions.
Finalment, es classifiquen com a sòl urbà àmbit Marjal les agrupacions d'habitatges que tenen una estructura i morfologia de sòl antropitzat, que coincideixen amb les actuacions integrades en sòl urbà previstes en el Pla Especial de la Marjaleria, un document que quedarà integrat en el Pla General quan s'aprove incloses les modificacions que s'estimen o que recomanen altres administracions. Dins d'aquest sòl urbà àmbit Marjal, s'incorporen unitats d'execució que no estaven contemplades en el Pla Especial de la Marjaleria però que comparteixen les mateixes característiques, tal com avala l'Estudi Ambiental i Territorial Estratègic.
Aportacions dels veïns
Quan les inquietuds dels ciutadans, les qüestions més plantejades han sigut sobre les infraestructures antiinundacions i la situació de les séquies. En aquest sentit, Rafa Simó ha recordat que "un dels eixos principals del Govern Local ha sigut la inversió en infraestructures antiinundacions" i ha recordat que "en 18 mesos hem invertit 2,8 milions en aquest tipus d'obres". El regidor també ha anunciat que "la nostra intenció és continuar en aquesta línia, realitzant les inversions necessàries per a minimitzar els problemes d'inundacions com és el cas del col·lector de la Primera Travessera que es realitzarà enguany".
Els veïns també han traslladat als regidors la necessitat de millorar alguns vials de comunicació de la Marjaleria, com el camí de la Plana, una situació que el govern local ja està estudiant.
