El Pla General de Castelló que dissenya una ciutat verda, sostenible i inclusiva entra en vigor demà

El nou Pla General de Castelló en el seu conjunt entrarà en vigor aquest dilluns, 12 de desembre, amb l'entrada en vigor del Pla d'Ordenació Detallada (POP) aprovat en ple el passat 11 de novembre i que se suma al Pla General Estructural (PGE) que ja està vigent des d'el mes de gener passat després d'aprovar-se al desembre del 2021.

Castelló culmina així la tramitació del nou ordenament urbanístic, una vegada els dos documents que el conformen, el POP i el PGE, estan aprovats i en vigència.

D'aquesta manera, es posa fi a una dècada amb l'anterior ordenament urbanístic, el PGOU de 2000, anul·lat pel Tribunal Suprem després de tres sentències de nul·litat; i a nou anys de tramitació, quan la mitjana de gestió d'aquest tipus de documents se situa en uns 12 anys.

Així, la ciutat disposarà ja a partir d'aquest dilluns amb caràcter general del document estratègic més important per al desenvolupament d'una ciutat, que defineix l'urbanisme dels pròxims 20 anys i projecta un nou model de ciutat.

Però, què suposa aquest pla general?

• Impulsa el model de 'ciutat compacta' per a cohesionar les zones verdes, les industrials i les residencials, eliminant els buits entre elles. Per exemple, se cercarà completar els buits de solars que hi ha a la ciutat i unint el seu nucli urbà amb els grups d'extraradi. Són els casos de Crémor, Riu de la Plata, Riu Sec, Tombatossal, La Joquera i Saboner (d'ús residencial); Germans Bou, Lourdes i Almazán (d'ús terciari); i Pi Gros i La Pedrera (d'ús industrial).
• Es vol resoldre és el de les milers d'habitatges ‘alegales’ que hi ha en el terme municipal, especialment en la Marjal, amb el que se cercarà regularitzar definitivament els habitatges construïts abans de 2014 a través de dos plans especials: els Plans de Reforma Interior i els Plans Especials de Minimització d'Impacte.
• El Pla General també identifica 17 barris degradats de la ciutat, que tindran una consideració especial per a reformar-los i promoure l'habitatge social: Castalia-La Guinea, Alcalde Tárrega, Fanal-Ravalet, Plaza de Bous, Gran Via, Parc de l'Oest, Constitució, Sequiol, Crémor, Carretera de l'Alcora, 14 de juny-Grapa, Rafalafena, Tombatossals, Sant Agustí i Sant Marcos, Sant Lorenzo, Perpetu Socors-La Unió San Francisco i Grau.
• Dedicarà 4,2 milions de metres quadrats per a activitats econòmiques (més de 3 milions per a ús industrial i més d'1 milió per a ús terciari) i 2,14 milions de metres quadrats residencials.
• Projecta un creixement racional de sòl urbanitzable de 4,4 milions de metres quadrats i preveu 12 sectors residencials (Riu Sec, Censal, Tombatossals, Riu de la Plata, Enrique Gimeno, Camp de Morvedre, Crémor, Morterás-Cubs, Saboner, Salera, Mèrida i La Joquera); 6 sectors terciaris (Estepar, Lourdes, Germans Bou, Avinguda de la Mar, Almazán i Cassanya); i 7 sectors industrials (La Pedrera, Català, Giner, Pi Gros, Avinguda València, Plataforma Logística i Carretera Grau-Almassora).
• El nombre total màxim d'habitatges nous previstos és de 13.900. Del total, es preveu un reservar un mínim de 3.800 habitatges protegits (entre el 30% i el 50% del sòl edificable)
• Preveu 2,4 milions de metres quadrats de zones verdes, la qual cosa permetrà superar l'estàndard mínim global de 10 metres quadrats de zona verda per habitant.
• Incorpora la perspectiva de gènere per a millorar la qualitat de l'espai públic, disminuint així les desigualtats entre dones i homes (té en compte rutes escolars, serveis o qüestions de seguretat).
• Té en compte la millora del comportament climàtic de la ciutat i l'eliminació de les illes de calor, amb l'impuls de cobertes verdes i/o captadors d'energia fotovoltaica en sostres, la utilització de l'arbratge en el disseny de les noves seccions viàries, la urbanització amb sistemes de drenatge sostenible i l'estalvi i la reutilització d'aigua.
• Vol impulsar la ‘Ciutat 15 minuts’ per a mesclar els usos i serveis dins de cada barri amb desplaçament curts, que no han de ser de més d'un quart d'hora.

Un nou model de ciutat

“Castelló disposarà demà del nou Pla General en vigor en el seu conjunt”, ha ressaltat l'alcaldessa, Amparo Marco. “Culminem així un procés complex que comencem en l'anterior legislatura i que és un dels majors llegats per a la ciutadania”, ha apuntat. “El Pla General de Castelló és un projecte de ciutat, de futur i d'oportunitats, que millora la qualitat de vida dels i les castellonenques i ofereix una seguretat jurídica que serà motor social i econòmic”, ha ressaltat Marco. És un ordenament urbanístic, “amb perspectiva de gènere, que dissenya el Castelló dels pròxims 20 anys amb criteris de sostenibilitat social, ambiental i econòmica, concebent la ciutat com un conjunt que creix de manera sostenible i sostinguda en el temps i que té en compte el canvi climàtic”, ha detallat.

El regidor d'Urbanisme, José Luis López, per part seua, ha incidit en què aquest Pla General “és el més democratitzat que ha tingut Castelló, posa l'interés col·lectiu per damunt dels particulars, afavoreix la sostenibilitat, contribueix a millorar la qualitat de vida de la ciutadania i preveu una ciutat més amable i habitable”. “Demà posem fi a una tramitació maratoniana que ens ha permés tindre un Pla General que promou un ús racional i sostenible del sòl, sent capaç de donar resposta a les necessitats reals de sòl residencial, industrial i terciari”, ha ressaltat López.

El segon tinent d'alcaldia, Ignasi Garcia, ha assegurat que “l'entrada en vigor del nostre Pla General és una molt bona notícia per a la garantia jurídica cap a les inversions i cap a la ciutadania de Castelló, però sobretot és la garantia que el nostre planejament està fet d'una manera raonable, sostenible, que cohesiona i protegeix el nostre terme municipal, i permet el desenvolupament industrial, convertint-se en motor de futur i en un vertader revulsiu econòmic i per a l'ocupació”. “Un Pla General que presenta un urbanisme que creix com una taca d'oli, un urbanisme racional que acaba amb l'urbanisme a la carta i especulador que fomentava la dreta de la ciutat de Castelló”, ha apuntat Garcia.

El tercer tinent d'alcaldia, Fernando Navarro, per part seua, ha ressaltat que Castelló encara “un nou paradigma urbanístic que dibuixa un creixement racional, que posa en el centre a les persones enfront de l'interés d'uns pocs, que incorpora la perspectiva de gènere i la mirada de tots els col·lectius, i inclou per primera vegada una sensibilitat ecològica i verda”. A més, ha subratllat que el planejament “trenca amb l'urbanisme depredador, aposta pel desenvolupament d'una ciutat compacta i humana i la protecció del territori i adapta a la ciutat davant el repte del canvi climàtic”. I ha ressaltat com a fites la protecció del sòl agrari i l'increment de les zones verdes, així com l'aposta del Pla General per la rehabilitació dels barris vulnerables amb la inclusió de 17 zones de regeneració urbana.