Estudiantat i professorat del Grau en Història i Patrimoni de l’UJI participa en les excavacions de la civita di Tarquinia (Itàlia)
Alumnat del Grau en Història i Patrimoni de la Universitat Jaume I de Castelló, participa durant tot el mes de setembre a la campanya d’excavacions arqueològiques a la «Civita di Tarquinia» (Itàlia), dins del projecte d’investigació arqueològica «Tarquinia città romana» que està coordinat per les universitats italianes de Macerata i Verona i la Universitat Jaume I de Castelló. Aquest projecte és aprovat pel Ministeri de Cultura italià i té una durada de tres anys.
Tarquinia va ser, sens dubte, la ciutat més important d'Etrúria i l'antecedent directe de Roma, on des de finals del segle VII i durant tot el VI aC va sorgir la dinastia etrusca dels Tarquinii. La investigació arqueològica a Tarquinia fins ara s'havia centrat sobretot en les primeres fases, des del període vil·lanovià fins al segle IV aC del qual es conserven considerables testimonis a la necròpolis de Monterozzi.
El propòsit del projecte és realitzar una ambiciosa investigació arqueològica que abasta diversos anys i abordar l'estudi de la ciutat en el període romà amb l’objectiu d'omplir un dels buits a la historiografia de la Itàlia romana. Està estructurat en diverses fases (estudis previs, excavació arqueològica, anàlisi d'estructures i materials, consolidació i restauració i difusió de resultats) i la intervenció arqueològica es duu a terme a la Civita di Tarquinia (Itàlia) , concretament als sectors Domus Mithraeum, macellum i Fòrum romà.
L'execució permetrà estudiar les restes arqueològiques (amb l’aportació de dades fins ara desconegudes) i analitzar les fonts històriques, epigràfiques i literàries, per a investigar amb detall el desenvolupament de la ciutat romana. S'examinarà també la relació amb les terres d'interior, el paper de la ciutat en el sistema econòmic republicà tardà i imperial i la seua realitat social i política com a centre crucial al sistema comercial de la Mediterrània, així com el seu vincle amb Roma, on el seu paper no va ser insignificant, tal com revelen les fonts literàries i epigràfiques.
Els treballs arqueològics són dirigits per la professora Giulia Baratta de la Università di Macerata, Josep Benedito de la Universitat Jaume I de Castelló i Attilio Mastrocinque de la Università di Verona, i es duran a terme amb tecnologies avançades de registre i consistirà a fer excavacions en àrees encara no explorades del fòrum, macellum i noves domus. També desenvoluparà metodologies multidisciplinàries d'alta qualitat a través de la integració de tècniques no destructives (NDT), modelatge fotogramètric tridimensional (SfM) o mapatge 3D, entre altres mètodes.
El vicedegà del Grau en Història i Patrimoni de l’UJI, Josep Benedito, ha explicat que «les excavacions serviran, a més de per estudiar una ciutat romana fins ara poc coneguda, per promoure la recuperació del territori i augmentar el valor del lloc en termes de turisme sostenible». Per això, els resultats no seran únicament objecte de publicacions acadèmiques sinó també de divulgació general en forma de conferències, exposicions, jornades o tallers.
Des del 2016, l'equip de la Università di Verona, dirigit pel professor A. Mastrocinque, ha excavat sondejos destinats no només a reconstruir el desenvolupament urbà de la ciutat sinó, sobretot, a investigar la fase romana, un camp de recerca ric i prometedor, mai considerat. Fins ara s'han realitzat excavacions a la zona de l'anomenada Domus del Mitreo i des del 2021 al fòrum (actualment en publicació). Els estudis geofísics han permès identificar algunes de les portes d'accés a la ciutat i els carrers que componien el traçat urbà, els habitatges, els banys, els pòrtics als carrers, els magatzems, un macellum, una basílica i el fòrum.
Els resultats d'aquestes investigacions preliminars són indicadores d'un jaciment amb un potencial excepcional, descripció confirmada també per les fonts històriques i epigràfiques, com les de M. Torelli, que revelen un vincle clar tant amb Roma com amb nombroses ciutats mediterrànies, incloses les d'Hispània, així com pels testimonis arqueològics, que actualment, a excepció dels sondejos preliminars, es limiten en realitat a troballes aïllades, encara que d'extraordinària importància.
L’equip de recerca inter i multidisciplinari internacional integrat per personal investigador de les tres universitats està coordinat per la universitat pública de Castelló i compta amb la participació d’especialistes en Arqueologia, Història Antiga, Fonts clàssiques, Geografia, Epigrafia i Numismàtica) i compta amb la col·laboració d’experts i expertes en Conservació i Restauració de Béns Culturals, Arquitectura, Topografia, Geologia. Biologia, Química i Informàtica, entre altres.