Un estudi complementari del Pla General identifica 17 àrees de regeneració urbana a Castelló
Un dels estudis complementaris del Pla General de Castelló identifica 17 Àrees de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana (ARRU) en la ciutat, “un diagnòstic que analitza les necessitats dels barris des d'una perspectiva global i transversal i que permet prioritzar intervencions”, segons ha explicat l'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, que ha afegit que “encara que no es tracta d'un document indispensable per a poder aprovar el Pla General aporta una radiografia exhaustiva dels barris que ajudarà en la presa de decisions per a millorar el dia a dia dels seus habitants”.
Les àrees delimitades estan enfocades a millorar determinades parts dels entorns urbans, ocupats principalment per edificacions construïdes entre els anys 50 i 80, integrats majoritàriament per grups d'habitatge social, habitatge autoconstruïda i edificacions que, per la data de construcció, manquen d'aïllament tèrmic i acústic, sense adequades condicions d'accessibilitat, falta d'equipaments i de serveis bàsics, desconnexió del casc urbà, sota nivell educatiu, envelliment de la població, sota nivell adquisitiu, etcètera.
“En el plànol més urbanístic, l'existència de buits urbans com un dels problemes identificats s'ha traduït en un plantejament del sòl residencial que ajude a cohesionar la ciutat i cosir els barris perifèrics amb la ciutat consolidada. Aqueix és un dels motius pel qual estem davant un Pla General que prioritza la regeneració urbana enfront dels nous creixements”, ha detallat la primera edil, que ha mantingut una reunió amb el coordinador de l’Àrea de Desenvolupament de la Ciutat, Fernando Calduch.
La definició d'aquestes zones de regeneració urbana s'ha basat en una valoració a través d'indicadors que mesuren la vulnerabilitat en quatre categories: urbana, edificatòria, soci-demogràfica i soci-econòmica. En aquest sentit, Marco ha apuntat que “es tracta d'un diagnòstic que va més enllà del Pla General i del planejament urbanístic, ja que també analitza indicadors energètics i de qualitat de l'edificació, indicadors socials com l'envelliment, l'existència d'habitatges socials o el nivell d'estudis i socioeconòmics, com la distribució d'ajudes socials, l'absentisme escolar o les ajudes a la dependència”.
Les zones de regeneració urbana corresponen a Castàlia-La Guinea; Alcalde Tárrega; Tombatossals; Sant Agustí i Sant Marc; Farola-Ravalet; Crèmor; Carretera l'Alcora; Gran Via; Parc de l'Oest; 14 de juny-Grapa; Plaça de Bous; Constitució; Sequiol; Rafalafena; Grau; Sant Llorenç i Perpetu Socors-La Unió-Sant Francesc.
Aquest estudi i proposta d'Àrees de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana ha sigut desenvolupat per un equip interdisciplinari integrat per arquitectes, urbanistes, enginyers de l'edificació, arquitectes tècnics i sociòlegs de la Universitat Jaume I.
La col·laboració entre els departaments d'Urbanisme i Serveis Socials de l'Ajuntament i l'equip redactor ha sigut molt positiva durant tot el procés, donant com resultat un treball que contribuirà a la millora urbana, edificatòria i, en definitiva, de les condicions de vida dels ciutadans de Castelló.
L'alcaldessa, Amparo Marco, també ha subratllat que dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unitats en la seua Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que van entrar en vigor l'1 de gener de 2016, “l'Objectiu 11, relatiu a ciutats i comunitats sostenibles, ha d'aconseguir que les ciutats i els assentaments urbans siguen inclusius, assegurances, resilients i sostenibles. I el Pla General de Castelló aspira a convertir-se en una eina més per a aconseguir aquest objectiu”.
