Una enquesta realitzada a l'UJI mostra la preocupació sobre matèries relacionades amb l'ètica professional en la investigació científica i tècnica
Una enquesta realitzada per l'Oficina de Promoció i Avaluació de la Qualitat (OPAQ) i en la qual han participat 539 membres del personal investigador de la Universitat Jaume I (el 52,33% del total de població), mostra la preocupació d'aquest col·lectiu sobre matèries relacionades amb l'ètica professional en la investigació científica i tècnica. Més d'un 80% d'enquestats mostren preocupació per les pràctiques inadequades en la seua àrea de coneixement, encara que el percentatge es redueix a un 67,35% quan es fa referència a la investigació dins de la mateixa universitat. L'ús d'influències personals per a obtenir rèdits (41%), l'abús de poder cap a investigadors en posicions inferiors (26,53%), la supervisió poc rigorosa de tesis doctorals (26,35%), la publicació duplicada (21%), la falsa participació en projectes (19,85%) i la revisió fraudulenta (19,48%) se situen com les males pràctiques que es perceben com més generalitzades.
Aquestes dades no són una excepció per a aquesta mena d'estudis. Les investigacions sociològiques fa temps que apunten a això i assenyalen com una possible causa el foment de la cultura coneguda com a «publica o pereix», és a dir, una cultura que fomenta el currículum pel pes del nombre de publicacions en revistes d'alt impacte i que ha generat un debat en l'acadèmia des de fa uns anys. El personal investigador de la Universitat Jaume I sembla coincidir amb aquesta apreciació i assenyalen les ambicions personals (48,23%) i la política d'avaluació científica existent a Espanya (44,34%) com les causes principals de la proliferació de les males pràctiques.
L'enquesta mostra també una conscienciació elevada del personal investigador entorn de qüestions com l'accés obert, la perspectiva de gènere i la integritat en els processos d'investigació. No obstant això, els mateixos investigadors reconeixen en les seues respostes certa falta de formació en alguns d'aquests punts claus de l'ètica de la investigació, així com sobre la mateixa estructura de governança ètica de la Universitat Jaume I. Cal destacar que l'instrument més conegut és el codi ètic, amb un 41,93% d'enquestats que així ho indiquen, mentre que la línia ètica és la menys coneguda atès que a penes un 2,60% dels enquestats la identifiquen.
Davant aquestes dades, el Vicerectorat d'Investigació i Transferència, en col·laboració amb el projecte europeu ETHNA System, impulsarà durant el 2022 l'elaboració del codi de bones pràctiques d'investigació de l'UJI, així com la redefinició d'algunes de les seues estructures de governança ètica. Aquest objectiu, que s'emmarca dins del procés d'acreditació de qualitat HR Excellence in Research (hrs4r) i dels principis de la Carta Europea, es desenvoluparà a través d'un procés col·laboratiu amb la participació d'experts i expertes de la Universitat Jaume I.
El codi, que serà aprovat abans de finalitzar el present curs acadèmic, arreplegarà els compromisos de la institució i de la comunitat investigadora en matèries com: l'accés obert, la integritat científica, el compromís públic i la igualtat de gènere en la investigació. Per a la seua definició, la universitat iniciarà un procés col·laboratiu on es comptarà amb personal expert en cada matèria.
