Eloy Moreno, l'escriptor castellonenc que volia ser cantant de rock

Eloy Moreno és un dels escriptors de moda. Nascut a Castelló, aquest escriptor és conegut per l'autoedició i la distribució pròpia de la seua primera novel·la ‘El bolígraf de gel verd’.

Amb 30 anys, aquest escriptor castellonenc va començar a escriure la seua primera novel·la. Recorda que una vesprada de 2006 es va asseure enfront de l'ordinador amb la idea d'escriure una història del dia a dia. Després de dos anys de treball, milers d'hores inventant personatges, creant situacions quotidianes i capturant trossos de realitat, Eloy Moreno va aconseguir acabar la seua primera novel·la.

Aquest castellonenc, que ha guanyat els premis Hac, Yoleo, Un any de Llibres 2020, premi de novel·la de l'IES Benjamí de Tudela o QUBO 2020, que ha sigut finalista en els premiso Menjallibres i en els premis de la Crítica Valenciana, presentarà a la fi de 2021 la seua desena novel·la de la qual no ha volgut revelar res. Els qui vulguen endinsar-se en la seua història, hauran d'adquirir la novel·la.

Per què vas decidir fer-te escriptor?

Per a poder transmetre sentiments i sensacions a través de les paraules. He sigut un gran lector durant tota la meua vida i un dia vaig pensar que igual jo també podia contar històries, vivències, sentiments... a través de novel·les. En realitat sempre escric la novel·la que a mi m'agradaria llegir.

És un somni que tenies des de la joventut o, per contra, va sorgir així de manera espontània?

No, en realitat de xicotet mai vaig voler ser escriptor, jo volia ser cantant de rock. Això d'escriure va venir ja d'adult, i poc per casualitat. Un dia vaig veure que hi havia un concurs literari per Internet i vaig decidir apuntar-me. Era de relat curt, unes 10 o 15 pàgines.

Sempre havia tingut aqueix cuquet d'escriure així que em vaig posar a això, ho vaig acabar en una setmana i ho vaig enviar. A les dues o tres setmanes em van dir que havia guanyat. 

A partir d'ací vaig continuar i vaig continuar fins ara.

Per a escriure cal viatjar? Cal viure?

No és necessari i si no mireu a Jules Verne que va descriure Islàndia sense haver estat mai allí, o molts altres autors que han escrit sobre llocs en els quals mai han estat.

Però en el meu cas sí. Si escric sobre un lloc he de visitar-lo, he de passejar pels seus carrers, ficar-me dins, sentir el fred, calor, humitat... de la ciutat. 

I això de viure, perquè sempre és un plus, però també hi ha molts autors, per exemple de ciència-ficció, que s'inventen enormes mons als seus caps sense haver eixit massa de les seues cases.

Et consideres un devorador de llibres?

Sóc un gran lector, m'encanta tot tipus de literatura: assaig, històrica, biografies... A vegades puc estar llegint dos o tres llibres alhora. Això em ve des de xicotet que tenia la casa plena de còmics. 

Però no sóc un lector de clàssics, d'obres mestres... sóc lector tot terreny, de batalla, dels quals cerca recomanacions d'amics, per internet, la qual cosa siga. 

Quin és el teu referent de la literatura nacional i internacional?

No tinc cap referent definit, podria dir Orwell o Asimov, per exemple. Orwell per la seua manera de veure la societat, per encertar el que anava a ocórrer en el futur. Asimov perquè m'encanta aqueix tipus de ciència-ficció que podria ser real, i també la que inclou dilemes morals, com les tres lleis de la robòtica, m'encanten.

Un escriptor valencià que admires i que seguisques.

En realitat no em fixe mai en la procedència o lloc de naixement dels autors o autores que llig. Crec que avui dia és una ximpleria això de si eres d'ací o d'allí. Estem en un món tan globalitzat que Miami, per exemple, està a un clic de distància del meu ordinador, per exemple.

Les barreres territorials les inventem no sé molt bé per a què. El covid ens ha demostrat el globalitzats que estem.

La teua primera novel·la?

El bolígraf de gel verd, una novel·la sobre la rutina que a vegades ens engul a tots. Una novel·la que va ser autopublicada i vaig començar repartint-la jo mateix per les llibreries de la meua ciutat. 

Quina és la temàtica de les teues novel·les?

És molt difícil classificar-les, perquè són molt diferents entre si. Tenen en comú que totes parlen de sentiments, de la realitat.

Cerque sempre que, a més d'entretenir, deixen un pòsit en el lector. Que no siga un llibre més, cerque que després de diversos dies després de la seua lectura continues pensant en el llibre.

Quant una persona es posa davant de l'ordinador, amb una pàgina en blanc, com comença a plasmar la història?

Per a mi és el moment més complicat: començar un projecte nou. Tant és així que sempre comence a escriure les meues novel·les pel final. Una vegada tinc el final lligat ja em vaig a l'inici i intent enllaçar-lo tot.

En què t'inspires per a les teues novel·les?

En converses, en notícies, en coses que em compta un amic, un familiar... coses quotidianes.

Al cap i a la fi les meues novel·les estan quasi totes basades en fets reals. Potser això és el bonic, que qualsevol lector pot estar dins de la novel·la que està llegint. 

Què podem revelar de la teua pròxima novel·la? I, per a quan? 

Eixirà al novembre d'enguany i sobre la temàtica no puc comptar res, mai ho faig. De fet, fins i tot quan la novel·la ja està publicada ningú sap de què va fins a llegir-la, perquè mai pose res en les contres.

Crec que un llibre és com un regal i que cal lliurar-lo tancat, sense que el lector sàpia què es trobarà en el seu interior.

Com portes l'èxit?

Bé, continue vivint on sempre, amb els amics de sempre... això és bon senyal. M'ha ajudat molt a tocar de peus a terra la forma com vaig començar. Ho vaig fer al carrer, a les portes de les llibreries, intentant vendre un llibre a cada persona que entrava a un centre comercial, a una llibreria...