Cristina Giménez: «Per a promoure la qualitat de vida és necessari que ens responsabilitzem com a professionals, però també com a ciutadans»

La Universitat Jaume I ha inaugurat les Jornades d'Investigació de Ciències de la Salut, que en aquesta setena edició estan dedicades a la promoció per a la salut. L'acte d'obertura ha comptat amb la presència de la vicerectora d'Estudis i Docència, Isabel García Izquierdo; el degà de la FCS, Rafael Ballester, i la directora de les jornades, Estefanía Ruiz.

La vicerectora ha posat en relleu «la consolidació d'aquestes jornades, orientades a l'intercanvi de coneixements i experiències i que suposen un espai en el qual fer rodatge en una tasca tan important com la de comunicar la ciència». En aquest sentit, ha destacat l'alta participació, amb més de 150 persones inscrites, i prop de 100 treballs presentats.

Per la seua part, Ballester ha assenyalat la importància d'aquestes jornades per a impulsar la investigació i compartir el que s'està realitzant des de cada disciplina, a més de posar en valor el treball que realitza l'estudiantat.

Cristina Giménez, professora del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia de l'UJI i directora del programa UJI Hàbitat Saludable, ha impartit la conferència inaugural en la qual ha incidit en la importància de promocionar els hàbits saludables des de la coresponsabilitat i des de tota mena d'àmbits, no sols el dels professionals de la salut. «Per a promoure la qualitat de vida és necessari que ens responsabilitzem com a professionals, però també com a ciutadans del carrer», ha afirmat.

La directora del programa UJI Hàbitat Saludable ha assenyalat que és imprescindible realitzar una anàlisi interseccional quan es realitzen accions de promoció de la salut i investigar amb eines validades. «Si no sabem amb qui estem treballant no podrem realitzar una acció ajustada. A vegades traslladem les estratègies que funcionen a un altre lloc i no són eficaços perquè cal tindre en compte les variables concretes de cada context», ha explicat.

Giménez també ha apuntat que «la promoció de la salut és difícil de treballar en determinats contextos. Sembla evident a nivell teòric el benefici que té la promoció de la salut, però a nivell pràctic dubte que ho tinguem tan clar perquè si no segurament els nostres estils de vida haurien canviat». En aquest sentit, ha assenyalat que les estratègies d'educació per a la salut tenen menys efectes secundaris que altres alternatives, solen ser sostenibles i està demostrat que milloren la qualitat de vida, però cal tindre en compte que suposa un esforç i els beneficis no solen ser visibles a curt termini, pel que resulta complicat canviar actituds i, especialment, aconseguir que les habilitats es mantinguen en el temps.

Finalment, ha posat l'accent que, encara que en la salut intervenen molts condicionants com els genètics o els factors socioeconòmics, «si som conscients de la importància de la promoció de la salut sempre es pot actuar». Per a això, Cristina Giménez ha subratllat la necessitat de millorar les competències en salut de les persones amb les quals treballem i les nostres pròpies, a més de definir objectius clars tenint sempre en compte el context, els recursos i l'etapa en la qual estan les persones. «La motivació per a fer canvis cap a hàbits més saludables és fonamental perquè la major part de les persones amb les quals treballem no ens busquen. Tampoc hem d'estigmatitzar a col·lectius ni dramatitzar massa perquè és més important acompanyar i ajudar a millorar les habilitats que dedicar tant de temps al fet que siguen conscients dels riscos», ha apuntat.

Quant a algunes de les variables per a millorar les intervencions, ha destacat: realitzar un seguiment de reforç, incloure tasques que permeten generalitzar els aprenentatges en els contextos quotidians i els entorns de socialització, involucrar a les famílies i centres, treballar en grups reduïts o utilitzar diferents canals de comunicació.