Cortina: «Si les humanitats no tenen futur, tampoc ho té la societat»

La catedràtica d'Ètica de la Universitat de València i doctora honoris causa de la Universitat Jaume I, Adela Cortina, ha inaugurat el XXIV Congrés Valencià de Filosofia amb una conferència sobre «El futur de les humanitats en l'era digital», en la qual ha reivindicat la importància de les humanitats, fins al punt que ha assegurat que «si les humanitats no tenen futur, tampoc ho té la societat».

Per a Cortina, «la filosofia ha d'estar al servei de la societat» i, en aquest sentit, ha valorat el treball desenvolupat pel grup de l'UJI que dirigeix el catedràtic Domingo García Marzá i que s'ha concretat en l'elaboració del codi ètic de la mateixa universitat, del turisme valencià i el de moltes empreses privades.

Cortina ha assegurat que les humanitats tenen una doble funció beneficiosa, ja que, d'una banda, tenen un impacte important en la generació de riquesa, en la creació del producte interior brut d'una societat, i al mateix temps són «molt fecundes», ja que permeten dirigir el futur, dirigir la història. «Les humanitats no són només útils, sinó també fecundes, perquè ens serveixen per a orientar les nostres vides, per a dotar-les de sentit», ha assegurat la filòsofa, qui ha conclòs que «la utilitat de les humanitats és òbvia, però en aquest món, l'obvi no es reconeix».

En aquesta línia, Cortina ha demanat que les humanitats «han de ser presents en tots els plans d'estudi, tant en l'ensenyament secundari com en la universitat» i que, dins de les tres cultures que conformen les humanitats, les ciències naturals i les ciències socials, s'ha relegat les humanitats a l'últim lloc quan haurien d'estar al principi, ja que afecten totes les persones i la societat en el seu conjunt.

En opinió de Cortina, les humanitats no han estat prou reivindicades, en part pel fet que els mateixos investigadors no han explicat prou que «la filosofia sí que compta amb mètodes, compta amb un llenguatge específic i amb uns sentits específics que cal conéixer per a la discussió».

Referent a això, la doctora honoris causa per l'UJI ha destacat que el paper de la bona filosofia és desenvolupar la capacitat crítica i el discerniment, que seria la millor capacitat que podria tindre una societat civil perquè siga realment radical. «Hem de tindre una ciutadania madura, amb capacitat crítica, que puga marcar el futur i determinar límits. Una ciutadania madura és la clau d'una societat democràtica i per a això ha de ser crítica, autònoma i solidària, per al que és fonamental la filosofia», ha assegurat.

Comptar amb una societat madura i crítica permet que aquesta puga determinar cap a on va la ciència i per a què s'utilitza, ja que aqueix és el paper de les humanitats, segons Cortina, qui a més ha assenyalat que «anem cap a un món en el qual tot depén de la cultura imperant i ens trobem en una pugna entre les cultures autocràtiques i les cultures democràtiques».

La inauguració del congrés ha sigut a càrrec de la rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, el degà de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, Andreu Casero, el president de la Societat de Filosofia del País Valencià i catedràtic d'Ètica de la Universitat Jaume I, Domingo García Marzá, i professor del Departament de Filosofia i Sociologia i responsable del comité organitzador de la trobada, José Luis López-González. El congrés es desenvoluparà els dies 7, 8 i 9 d'abril a la Universitat Jaume I.

El congrés compta també amb la participació dels professors Anna Estany, Antonio Notario, Elena Nájera i Tobies Grimaltos, anterior president de la Societat de Filosofia del País Valencià, qui intervindrà amb la conferència titulada «Caracterització i defensa d'un escepticisme raonable».