Castelló, més prop de recuperar el seu doble topònim: Aquests són els arguments de la ‘guerra’ d'informes

Castelló avança en els tràmits per a la recuperació del seu doble topònim tant en castellà com en valencià, amb l'aprovació de l'informe que avala el canvi de denominació oficial del municipi en la seua forma bilingüe.

Es tracta del ‘Informe Fortuño’, emés pel catedràtic de l'UJI i expert en Lingüística, Santiago Fortuño, que ha comptat amb l'aprovació en el ple de Partit Popular i VOX, estant en contra PSPV-PSOE i Compromís.

Una qüestió que ha iniciat una guerra d'informes ja que, com a resposta, el Departament de Filologia i Cultures Europees de l'UJI ha emés el seu propi document sobre aquest tema, en el qual defenen que el topònim siga només en valencià.

Per a l'alcaldessa, Begoña Carrasco, “la doble denominació no és excloent. Cadascun pot fer-ho de la forma que preferisca i respectant als que utilitzen l'altra. Això era la norma i no hi havia cap mena de conflicte fins que va arribar el govern d'Amparo Marco en 2018, instaurant la divisió”.

Quan s'anomena a la ciutat per primera vegada Castelló?

Segons l'informe de Fortuño, “Castelló” apareix per primera vegada a principis del segle XIV, només un poc després del privilegi de trasllat concedit pel rei Jaume I en 1251.

I és que mig segle després, en la Carta Pobla de l'Alcora de Joan Ximénez d'Urrea, en un primerenc 1305, ja es parla d'un “vezino de Castelló”.

Per part seua, l'informe del Departament de Filologia recorda que la forma derivada del llatí ‘Castelliuonum’ des dels primers escrits és la de ‘Castelló’ amb fórmules que van evolucionant des d'un inicial ‘Castelló del Camp de Borriana’.

Això sí, admeten que existix documentació en la qual apareix el topònim ‘Castelló’, però afirmen que es tracta d'escrits en aragonés i “en cap cas significa que ‘Castelló’ fora el nom usat pels ciutadans, sinó una traducció per als seus destinataris” de fora del territori valencià. "El nom “Castellón” respon a una voluntat de traduir-lo al castellà durant un temps en què aquesta llengua era desconeguda per més del 80% de la població valenciana", recalquen.

“No forma part del patrimoni lingüístic autòcton”, defenen en este informe contrari, que recorda que no va ser fins als Decrets de Nova Planta de 1707 quan es va oficialitzar el nom ‘Castelló’ amb l'arribada de Felip V al poder i la castellanització de l'administració.

No obstant això, l'informe Fortuño no creu que l'arribada dels borbons siga un punt d'inflexió, en recopilar el seu ús en tot tipus de documents i literatura anteriors: “No cal parlar d'un topònim imposat, alié o indigne”.

En este sentit, es recorda que en 1640 el Síndic de la ciutat va escriure una carta a Felip IV sol·licitant una torre defensiva a la ciutat el que es podria interpretar com l'ús del terme per un castellonenc. “Quan els castellonencs escrivim en castellà en el segle XVII ens autoreferenciem en castellà”, va argumentar sobre aquest tema el portaveu municipal Vicent Sales, qui considera que ha de “conservar-se amb normalitat” el “ús indistint” que s'ha fet del topònim “durant tots estos segles” sense caure en “un discurs essencialista”.

Castell gran o castell xicotet?

En una altra de les seues conclusions, el document de Fortuño argumenta que no és cert que l'ús del sufix castellà ‘-ón’ contradiga l'etimologia en valencià de “Castelló”, ja que tindria el mateix significat, el de “castell xicotet”.

Creu que des del vocable llatí ‘Castello/Castelliuonum’ no existiria eixa contradicció ni una castellanització artificiosa en afegir una ‘n’. Així, a tall d'exemple indica que sí que existixen uns altres ‘Castellones’ que no procedixen de traduccions per tota Espanya, com el de Vélez-Rubio, el d'Hellín, el ‘Castelló Alt’ de Granada, Els Castellones d'Almeria o els ‘Castejones’ de Saragossa, Osca i Terol.

No obstant això, l'informe del Departamenti de Filologia respon amb la seua pròpia llista de ‘Castellons’, com el d’Empúries, el de Farfanya, el del Pla, el de Sos, el de Tor o el de la Ribera, amb el qual la ciutat ha iniciat un contenciós per a evitar la confusió de tots dos topònims.

“És un fet incontrovertible que la documentació en la qual figura ‘Castelló’ procedix de traduccions i que la determinació de fer oficial este nom correspon a consideracions polítiques”, responen, recordant que l'Acadèmica Valenciana de la Llengua recomana no traduir mai els topònims.

L'alternativa al nom exclusiu en valencià, consideren, “no seria una altra que consignar-la com un equivalent en una altra llengua, a continuació del nom original i sempre considerada com una traducció, cosa no recomanable en el cas de la toponímia”, com és l'exemple de Vitòria-Gasteiz o Pamplona/Iruña.