Castelló projecta una “circumval·lació” per a envoltar la Marjal amb fons europeus

La ministra d'Educació i Formació Professional, Pilar Alegría, ha defensat la importància dels fons europeus per a transformar les ciutats espanyoles i ho ha fet des de les obres de l'avinguda de Lledó de Castelló de la Plana, en la visita que ha realitzat a la ciutat.

Durant la visita, la ministra ha destacat la importància que la ciutadania “conega que els fons europeus estan arribant i estan fent possible una ciutat molt més sostenible i sobretot que puga ser gaudida pels vertaders protagonistes, els i les castellonenques”.

L'alcaldessa, Amparo Marco, ha aprofitat per a defensar el projecte de “una circumval·lació al voltant de la Marjal” finançada amb els fons europeus. Així, una sèrie de vials envoltarà aquesta zona d'alt valor ecològic, impulsant vies com el Camí la Plana (continuació de l'avinguda de Lledó), el camí La Ratlla o la futura reforma del passeig marítim.

“La futura avinguda de Lledó és un exemple de transformació cap al Castelló que volem, més sostenible, més accessible, més humà, més verd i més saludable”, ha manifestat l'alcaldessa, Amparo Marco, que ha estat acompanyada per la delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, i els regidors d'Urbanisme, José Luís López, i de Mobilitat Sostenible, Jorge Ribes.

No obstant això, no tothom està d'acord amb la reforma d'aquesta avinguda. De fet, un grup de veïns ha esperat a l'alcaldessa al crit de “Ayuso, Ayuso” (en referència a la presidenta de la comunitat autònoma madrilenya) com a forma de protesta contra el que consideren “un projecte imposat per l'alcaldessa”.

L'alcaldessa, acompanyada de la ministra, s'ha acostat fins als manifestants per a intercanviar opinions i aquests li han retret que el consistori no haja tingut en compte les seues peticions, ja que consideren que tancar l'avinguda al trànsit els aïlla.

Sobre aquest tema, Marco ha assenyalat que “aquestes són les queixes d'una associació de veïns, no de totes”, ja que, ha destacat, altres dues associacions de la zona sí s'han mostrat a favor del projecte.

“Hem intentat mantenir reunions permanentment”, ha indicat l'alcaldessa, que ha lamentat que els veïns hagen rebutjat alguns d'aquestes trobades, mentre que des de l'associació veïnal de Rafalafena li tiren en cara al consistori que no s'haja tingut en compte cap de les seues peticions de modificació del projecte.

“Em reuniré amb ells les vegades que faça falta”, ha conclòs Marco, que ha indicat que “aquest és un projecte de ciutat i no sols d'una associació o d'un barri”, perquè creu que s'obrirà la zona “a tota la ciutat i no sols als veïns del barri”.

Les dades de l'avinguda

El projecte de l'avinguda de Lledó suposarà una inversió 3,3 milions d'euros cofinançats pels fons europeus Feder per a transformar aquest vial en un gran eix per als vianants i ciclista de 1,5 quilòmetres des de la basílica de la Mare de Déu del Lledó fins al centre de la ciutat.

Aquesta actuació permetrà ampliar l'espai per al vianant (que s'incrementarà en més d'un 35%), així com els itineraris segurs (que passen dels 910 metres als 1.413 metres), i suposarà una reducció d'emissions de CO₂ en tancar al trànsit aquesta via d'accés al centre urbà.

De fet, segons les estimacions del consistori, el trànsit en el primer tram de l'avinguda passarà de 4.251 vehicles al dia a uns 537, en eliminar carrils o tancar al trànsit parteix de la zona. Des d'ajuntament insisteixen que sí que podran circular per tota l'avinguda els residents, així com els serveis d'emergència.

També contempla la integració total del parc de Rafalafena en l'entorn mitjançant la supressió de part del clos, la plantació de 315 nous arbres i guanyar 4.587 metres quadrats de zona verda amb 377 espècies vegetals diferents.

Així mateix, l'Ajuntament calcula que es crearan 435 places d'aparcament en la zona, 40 més que abans de l'obra, que, això sí, eliminarà les que hi ha en el transcurs de l'avinguda.

Aposta per la Formació professional

La ministra també ha visitat la refineria de British Petroleum (BP) al Grau de Castelló. Un centre industrial que, com ha explicat, des del 2018 participa de la formació professional dual.

Un mètode que, segons la ministra, garanteix “una ocupació estable i ben remunerada". Per això, el Govern augmentarà les places d'FP en la Comunitat Valenciana, fins a arribar a les 21.000 noves places.

La ministra ha sigut rebuda per part de l'equip directiu de la refineria, amb el seu director, Francisco Quintana, al capdavant, qui ha explicat que “actualment, estem col·laborant amb el cicle formatiu de grau superior de Química Industrial de l'IES Vicent Castell de Castelló per a generar oportunitats tant per a l'alumnat com per a la indústria, millorant així la formació de qualitat i l'ocupabilitat”. Segons Quintana, el model de la FP dual Química Industrial és, per tant, “un referent per la seua enorme potencialitat”.

Des de la posada en marxa del cicle formatiu fins avui, quasi la totalitat dels alumnes de l'IES Vicent Castell de Castelló que han realitzat aquest cicle, i després de dos anys en bp, han passat a formar part de la plantilla. "Això posa de manifest la clara aposta de la companyia per fomentar el talent i l'ocupació de qualitat en la zona, ja que el cicle ofereix una elevada ocupabilitat, assegurant la inserció laboral en la indústria petroquímica local", expliquen des de BP.

"La cooperació entre la indústria i el professorat del cicle formatiu de grau superior de Química Industrial de l'IES Vicent Castell de Castelló permet que els continguts estiguen adaptats als últims avanços de la indústria com és el cas de l'hidrogen verd", han comunicat.

El PP li lliura a la ministra un decàleg

Per part seua, diversos representants del PP provincial han lliurat a la ministra un document amb els principals problemes del sistema educatiu valencià perquè “conega la realitat i no vinga només a passejar-se”, segons han expressat.

El lliurament del document en mà l'han realitzada la portaveu municipal, Begoña Carrasco, el portaveu d'Educació en el Congrés, Oscar Clavell, i la portaveu d'Educació en Les Corts, Beatriz Gascó, durant la visita protocol·lària de la ministra a l'Ajuntament de la capital de la Plana.

Aquests són els deu punts que els populars han lliurat a la ministra:

1. No es compleixen moltes de les sentències dictades pel TSJCV perquè la Consellera Tamarit considera que els jutges saben molt de lleis, però gens d'educació.

2. No s'han complit les recomanacions del Sindic de Greuges, el Sr. Ángel Luna, per a garantir la neutralitat ideològica a les aules.

3. La llei de plurilingüisme a la Comunitat Valenciana imposa el valencià en zones castellà-parlants i, en zones valencià-parlants, castellà i valencià no es donen de forma equilibrada.

4. Una de les competències més importants que té la Conselleria d'Educació, la construcció de centres educatius, l'ha delegada als ajuntaments i la gestió és tremendament opaca. No es publica la relació d'obres que s'escometran i cap consistori sap quan realitzaran els seus centres educatius. Dels 1.300 milions pressupostats, des de l'any 2018 al 2021, només s'han executat 170,38 milions.

5. El nou model d'educació especial és incapaç d'atendre les necessitats de tots els membres de la comunitat educativa i són nombroses les queixes de les famílies amb xiquets amb necessitats educatives especials.

6. S'està sufragant amb fons europeus el cost d'aules de dos anys per a pagar el sou a funcionaris quan aqueixos diners hauria d'anar per a sous d'autònoms.

7. A la Comunitat Valenciana s'ataca de manera constant la llibertat de les famílies per a triar centre, llengua i el tipus d'educació que volen per als seus fills.

8. Se'ls encarrega als docents nombroses tasques que no tenen res a veure amb les seues funcions pedagògiques: bibliotecaris, emmalaltires escolars, administratius, se'ls obliga a administrar medicaments… És necessària la carrera docent i no menysprear-los amb funcions que no els corresponen…

9. Els nous currículums han generat un gran malestar entre la comunitat educativa. No acontenten bona part de les especialitats i les famílies consideren que tenen una enorme càrrega ideològica.

10. Tots els anys hi ha problemes en les proves de l'EBAU amb determinades matèries i molts alumnes se senten agreujats; per això és necessària una prova nacional única que pose fi a aquesta situació.