Castelló projecta una anella verda periurbana i dos nous parcs en la Marjal i Almalafa
L'edil d'Urbanisme, Rafa Simó, destaca que la ciutat superarà els 1,2 milions de metres quadrats de zones verdes de xarxa primària
Una ciutat més verda, més amable, amb major qualitat de vida, que fomente la mobilitat sostenible i recupere espais per a la ciutadania. Aquests són els objectius del nou Pla General de Castelló i ho fa situant la infraestructura verda com a principal eina de planejament urbanístic, que inclou un anella verda periurbana, possibilita l'ampliació del parc natural del Desert de les Palmes i dues noves grans zones verdes: el parc d'Almalafa i el Parc de la Marjal. El regidor d'Ordenació del Territori, Rafa Simó, ha recordat que la infraestructura verda "és una xarxa interconnectada dels espais de major valor ambiental, agrícola, paisatgístic i cultural que permet vertebrar el territori, racionalitzar el seu ús, millorar la qualitat del mitjà urbà i facilitar l'accés públic als paisatges de més valor".
Un dels objectius de la infraestructura verda projectada en el Pla General és dotar a Castelló d'una xarxa verda d'horts, jardins, camins i arbrat fora de les rondes de circumval·lació que "teixisquen una anella verda que contribuïsca a dignificar el paisatge periurbà i a posar en valor el parc agrari municipal", segons ha explicat l'edil. Amb aquesta proposta, el nou planejament planteja frenar la degradació paisatgística de l'espai que envolta la ciutat i recuperar els seus valors socials, culturals i ambientals.
També se senten les bases que possibiliten l'ampliació del parc natural del Desert de les Palmes, que actualment té una superfície de 3.200 hectàrees. "El nou Pla General classifica l'entorn del parc natural com a sòl no urbanitzable protegit per a promoure l'ampliació de l'espai natural tant al nord com a l'oest i incorporar així tota la faldilla de la muntanya, una ampliació que en últim terme ha d'aprovar la Conselleria de Medi ambient".
A més, es projecten dos nous grans parcs, el de la Marjal i el d'Almalafa. Aquest últim situat entre el Palau de la Festa i el col·legi Blasco Ibáñez, amb una superfície de 116.388 metres quadrats. Al costat d'aquesta nova zona verda s'obrirà un nou vial que connectarà en línia recta el carrer Fernando el Catòlic, a l'altura de la plaça Cometa Halley, amb l'avinguda Chatellerault, on s'habilitarà una nova rotonda enfront del Palau de la Festa.
L'altra nova gran zona verda, el Parc de la Marjal, ocupa un espai de 83.312 metres quadrats entre el riu Sec i la sèquia l'Obra, en el Serradal. Es tracta d'una zona verda dispersa que s'integrarà a través d'un connector ambiental. Simó ha explicat que per a impulsar aquest nou Parc de la Marjal "s'han identificat els valors ambientals que és necessari protegir amb l'objectiu de preservar la biodiversitat d'aquesta zona". Castelló sumarà 1,2 milions de metres quadrats de parcs públics de la xarxa primària.
Aquest Parc de la Marjal presenta diverses zones i, en funció de les seues característiques, es proposa la recreació i conservació d'ecosistemes de saldar en les àrees centre i sud, i un ambient de llacs en la zona més pròxima a la sèquia de l'Obra, mitjançant làmines d'aigua permanent i zona de canyissal que suporten inundacions i dessecacions periòdiques.
La infraestructura verda inclou espais i connectors a escala regional, municipal i urbana. No solament ambientals, també agrícoles paisatgístics i culturals així com els connectors, que poden ser ecològics i funcionals.
En l'àmbit supramunicipal es troben, entre uns altres, el Desert de les Palmes; el parc i la reserva natural de les Illes Columbretes; la xarxa hidrogràfic, especialment el riu Sec i la Rambla de la Vídua o la xarxa de camins; les vies pecuàries supramunicipals o la zona litoral.
A escala municipal, incorpora espais i elements d'interès cultural; espais naturals d'interès ambiental; elements d'interès paisatgístic i elements de connexió, com els terrenys de l'aeròdrom que es reserven com a sòl dotacional. Aquests espais s'articulen a través de connectors ecològics, com el riu Sec que es convertirà en un eix *ciclopeatonal des de la desembocadura a la UJI, o funcionals, com el ja existent de l'avinguda del Mar, per a generar espais inclusius, saludables i de qualitat per a la ciutadania i la seua inclusió atén a criteris com l'aigua, l'arbrat i vegetació, els carrils bici o les zones per als vianants".
A l'àmbit urbà, la infraestructura verda incorpora el conjunt històric-artístic del parc Ribalta i les places de la Independència i Tetuan; el nucli històric tradicional amb edificis com la Llotja del Cànem, Palacio Episcopal, Palau Municipal, cocatedral de Santa María, El Fadrí; el tercer recinte de muralles (recinte de muralles edificat a partir de 1837); l'antiga traça de la sèquia Major; la xarxa viària i d'espais públics pròxims a la costa, i la xarxa de quadres, vies pecuàries i camins tradicionals.
