Castelló obre al públic l'exposició homenatge a Porcar en el Menador de la mà del Consorci de Museus
La mostra protagonitza les activitats commemoratives del ‘Any Porcar’ entorn de la figura del pintor castellonenc
L'Ajuntament de Castelló, en col·laboració amb el Consorci de Museus de la Generalitat, dependent de la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació i la Diputació Provincial, obre al públic l'exposició ‘Univers Porcar’ dedicada al pintor castellonenc, Juan Bautista Porcar (1889-1974), en l'Edifici Menador Espai Cultural. Avui l'han visitat la regidora de Cultural, María España, el Diputat Provincial de Cultura, Alejandro Clausell juntament amb el comissari de l'exposició, Jaime Peris i altres regidors de l'Ajuntament.
La mostra, emmarcada en la celebració del ‘Any Porcar’, suposa l'homenatge més destacat al pintor castellonenc dins dels actes commemoratius del 50 aniversari de la seva mort i estarà oberta fins al 9 de febrer de 2025. Els horaris de visita són de dimecres a dissabte en horari de 10:00h a 13:30h i de 17:00h a 20:00h i els diumenges de 10:00h a 14:00h.
Per a la regidora de Cultura, María España, “aquesta celebració de ‘L’Any Porcar’ ens serveix per a reivindicar la cultura castellonenca i a tots els que, com Porcar, van contribuir a fer-la més i més gran. No es tracta només d'un homenatge a la persona i a l'artista, sinó d'un diàleg i intercanvi de mirades entre Castelló i un dels seus fills predilectes. Perquè parlar de Porcar és parlar de la nostra història, de la nostra gent i de la nostra cultura. D'unes obres que, amb cada pinzellada, parlen de l'adoració pel seu poble d'aquest artista irrepetible i d'una influència encara present a Castelló”.
‘Univers Porcar’, comissariada pels historiadors Jaume Peris i Pascual Mercé, plasma aquest univers particular que va crear Porcar en el seu Castelló natal i que va projectar a l'exterior, convertint-se en el pintor castellonenc de major rellevància nacional i internacional i una de les figures més destacades de l'art valencià de finals del segle XIX i principis del XX, juntament amb altres artistes de l'època, com Sorolla, Pinazo o Benlliure.
Porcar forma part de la identitat de Castelló i ha contribuït com a pocs al coneixement d'aquesta terra, a través d'una obra on predominen els paisatges postimpressionistes de camps llaurats, pinedes, marjals i roques nues, però també a través de la seva reconeguda labor com a investigador arqueològic en jaciments rupestres de la província.
L'exposició reuneix 50 obres originals de l'artista castellonenc que s'estructuren entorn de tres blocs temàtics: destaca el paisatge que va pintar des dels anys 30 fins al final dels seus dies; les seves famoses pintures de ‘nens’ i autoretrats; i un espai dedicat a l'escultura, la seva faceta menys coneguda.
Juan Bautista Porcar (1889-1974)
Porcar va néixer en el si d'una humil família de llauradors. Fins als 17 anys va alternar les labors agrícoles amb les tasques artístiques. La seva primera formació pictòrica la va rebre del pintor castellonenc Vicent Castell.
En 1906 la Diputació de Castelló li va concedir una beca per a realitzar estudis d'escultura en la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos a València. Des de 1910 fins a 1914 va residir a Barcelona, on va contactar amb la bohèmia artística relacionada amb la modernitat, al mateix temps que va començar a abandonar l'escultura per a dedicar-se de ple a la pintura.
En 1915 va tornar a Castelló i va fundar l'agrupació “Ribalta”, centrada en la pintura natural del paisatge. La seva primera exposició individual la va realitzar a Barcelona en 1927. Després va alternar les exposicions a Espanya amb la seva participació en certàmens internacionals (Venècia, Oslo, París, Buenos Aires).
La seva temàtica pictòrica va ser predominantment el paisatgisme, convertint-lo en un tema artístic. Els seus paisatges es distingeixen per la justa proporció de la llum, la pinzellada solta i l'afecte a la terra en els temes triats.
El seu major èxit el va aconseguir en 1954, en obtenir la primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts, per la qual cosa, en els seus últims anys, va aconseguir prestigi i la seva pintura més personal entre el fauvisme, l'expressionisme i l'abstracció. Va comptar amb nombrosos deixebles que van imitar el seu estil.
La seva activitat pictòrica es va veure complementada amb la dedicació a la recerca arqueològica a la província, participant en les excavacions de les pintures rupestres d'Ares del Maestrat i formant part del Comitè Internacional de l'Art Rupestre.
En 1932 va iniciar un inestimable treball arqueològic en col·laboració amb Breuïl, Obermaïer i Bosch Gimpera, i va realitzar una exhaustiva col·lecció de calcografies de totes les pintures rupestres de l'escola llevantina del Maestrazgo castellonenc que va exposar en tota Espanya, a Londres, a Viena i a París.
