Castelló negocia per a recuperar el mític Cinema Rex vint anys després del seu tancament
L'Ajuntament es troba en converses amb els propietaris de l'edifici, que vol reformar amb Fons Europeus
Savoia, Rialto, Capitol, Goya, Blau, Avinguda o Astoria són alguns dels noms que sempre quedaran en el record dels amants del seté art a la ciutat de Castelló.
El mític cinema Rex va ser l'últim de la ciutat a tancar les seues portes en el centre urbà, iniciant un camí cap a l'oblit que podria frenar-se ara. Corria l'any 2004 quan la seua pantalla va projectar l'últim film: la Passió de Crist del polèmic Mel Gibson.
Un a un, els cinemes de la ciutat havien anat tancant després de l'auge de la televisió en els anys 80, amb un degoteig incessant que va tindre el seu últim capítol en 2009 en el barri de Rafalafena, quan va baixar la persiana del multisales ABCD, quedant des de llavors el cinema proscrit a la perifèria comercial de la ciutat.
Ara, 20 anys més tard, l'Ajuntament ha entaulat negociacions amb els propietaris de l'edifici per a intentar recuperar este històric local en ple centre de la capital. Un somni que ja havien intentat anys arrere particulars lligats al món cinematogràfic, sense èxit.
El fet és que els propis tècnics del consistori van visitar la setmana passada l'interior de l'edifici per a comprovar el seu estat, ja que el pas d'estos quatre lustres no ha assegut bé a un edifici alçat en 1949 pel prolífic arquitecte Francisco Maristany. Així, l'alcaldessa, Begoña Carrasco, ha explicat este dimecres que el consistori farà una taxació pública i realitzarà tastos per a comprovar l'estat estructural.
L'edifici, propietat de la constructora Promojúcar, va caure en mans del ‘banc dolent’ de la Sareb després de la fallida de l'empresa i va eixir a subhasta l'any passat per 11 milions d'euros. Una elevada xifra que va fer va deixar desert el procés, al no presentar-se cap pujador.
No obstant això, finalment en els últims mesos ha sigut adjudicat a un fons d'inversió castellonenca. Un fet clau, segons el consistori, per a entaular negociacions amb esta empresa local per “un preu raonable” per a adquirir i reformar, preferiblement amb Fodos Europeus, este edifici, que consta de les sales de cinema, d'un garatge i d'una finca en els pisos superiors.
Carrasco, a més, ha reivindicat que la recuperació d'este espai “amb gran valor sentimental”, és demandada “tant pels més joves de la ciutat com pels més majors”, que han perdut la Casa de la Cultura en inaugurar-se el nou centre sènior de vida activa.
Així, l'alcaldessa espera que les negociacions arriben a bon port i que en 2024 puga culminar la negociació amb èxit perquè els títols de crèdit tornen a brillar al carrer Asensi amb la recuperació d'un cinema en el centre històric després de 20 anys d'espera.
I és que en estes dues dècades qui ha volgut gaudir del seté art ha hagut de desplaçar-se als cinemes d'Ocine (en el centre comercial Estepark), Cinesa (en La Salera), el Neocine (ja extint, en el Grau). Això sí, a mode pal·liatiu la Filmoteca ha mantingut la programació periòdica dels seus cicles tant en el Paranimf de la universitat com en el teatre del Raval.
