El Dia del Cant Valencià d'Estil se celebra aquest cap de setmana a Castelló i València

Per primera vegada, després de 18 anys, la Generalitat Valenciana, a través de la Subdirecció de Música de l'Institut Valencià de Cultura celebra dos dies del Cant Valencià d'Estil. Celebració que en aquesta edició de l'any 2016 s'amplia, per primera vegada, a la ciutat de Castelló, on se celebrarà el dissabte 1 d'octubre, a València, la celebració serà el diumenge 2 d'octubre.

D'aquesta manera, l'Institut Valencià de Cultura compleix els seus compromisos amb la creativitat, el patrimoni i la cultura popular de tots els valencians, manifestats en el Pla Estratègic 'Fes cultura'.

Una selecció de les millors figures oferiran al públic de les dues ciutats diverses mostres de 'Cant d'Estil' i 'Albaes de l'Horta', perquè els bons aficionats assaborisquen aquesta manifestació de la nostra música tradicional tan expressiva, emocionant i commovedora.

El recorregut pel centre de Castelló s'iniciarà el dissabte 1 a les 17.30 hores a la plaça de la Pau, per a continuar el seu itinerari per la plaça de Santa Clara, la plaça de la Pescateria, la plaça de l'Herba (davant de la Casa Abadia) i el carrer de l'Arxiprest Balaguer (lateral de Santa Maria), per a finalitzar, cap a les 19.30 hores, en l'escenari instal·lat a la plaça de Cardona i Vives, amb la interpretació de la 'fandangà' pel Grup Ramell.

L'itinerari per la ciutat de València el diumenge 2 d'octubre s'iniciarà en la plaça de Sant Lluís Bertran (l'Almodí) per a continuar per la plaça de Manises, la plaça de Cisneros, la plaça dels Furs i la plaça del Carme, per a arribar cap a les 19.30 hores al claustre gòtic del centre del Carme en l'escenari del qual finalitzaran les actuacions.

Aquesta música no la interpreta la gent del poble, com és habitual en la majoria dels gèneres tradicionals, sinó determinats especialistes, músics, versadors i, sobretot, cantants (cantaors i cantaores), que posseeixen qualitats vocals extraordinàries quant a potència, extensió, capacitat d'improvisació i una certa idoneïtat difícilment definible que anomenem 'estil'.

Es tracta d'una música tradicional no folklòrica, perquè es fa hui amb els mateixos plantejaments i finalitats que des dels seus inicis (s'usa bàsicament per a rondar) no ha patit cap interrupció folkloritzadora, sinó l'evolució lògica per a adaptar-se als inevitables canvis socials, i forma part de la cadena tradicional de manera natural.

Aquests actes són una mostra de la nova orientació de la política cultural pel que fa a la promoció i difusió, que ara es posa al servei de l'imaginari comú dels valencians per tal de refer-nos l'autoestima individual i col·lectiva. Per això també tracta d'incentivar la creació de nous públics per a la nostra cultura i de possibilitar el dret de l'accés a la cultura a tota la ciutadania.

El 'Cant d'Estil' i les 'Albaes de l'Horta' són actuacions de carrer. Les places dels centres històrics de Castelló i València són l'escenari idoni per a reproduir l'ambient festiu i artístic que envolta les expressions de la música tradicional valenciana més lluïdores i cridaneres.

En ambdós ciutats els actes acabaran en espais tancats per a gaudir d'aquesta manifestació musical d'una manera més relaxada.

Huit cantaores i cantaors, dos versaors, sis músics i una colla de tabal i dolçaina mostraran per què el cant d'estil i les albaes de l'Horta són les manifestacions de música tradicional valenciana que arriben amb més intensidadal cor dels aficionats.

Entre les cantaores i cantaors trobem noms consagrats junt a jóvens intèrprets de la música tradicional valenciana,n en l'edició d'enguany podrem escoltar Teresa Segarra, Maria Amparo Hurtado, Isabel García 'Isabel de Quart', Tatiana Prades, Josep Martí, Jacint Hernández, José Fernández 'José de Castellar' i Christian Penalba de 'l'Alcúdia' i els versadors Francesc Nicasio 'Paco de Faura' i Vicent Ribelles 'Vicent de Rosa'.

Els acompanyaran els músics de vent de Bétera, trompeta, clarinet i trombó, els músics de corda de Godella, guitarró i guitarres i les dolçaines i els tabals de l'Associació de Música Tradicional Xarançaina de Castelló.

Sempre present en la vida quotidiana, la música popular que hui anomenem tradicional ha acompanyat les persones en activitats tradicionals es com el treball i les faenes domèstiques, i en els moments especials com les celebracions o els actes festius de qualsevol tipus. Aquesta funcionalitat de la música tradicional, és a dir, aquesta missió específica arrelada a la vida i concretada de molt diverses maneres és la qualitat que millor la defineix i la distingeix davant d'altres tipus de música.