Dos anys de presó per a l'advocat que es va quedar amb la indemnització d'un fill orfe de Castelló
El lletrat va oferir al jove els seus serveis i es va apropiar de l'ajuda pública de 53.778 euros
La Sala penal ha confirmat una condemna de dos anys de presó a un advocat que va estafar al fill d'una dona, que va ser assassinada pel seu marit a Castelló de la Plana en 2009, en apropiar-se de les ajudes públiques -53.778 euros- que li van ser concedides per la mort de la seua mare.
El tribunal ha desestimat els recursos de cassació interposats per l'advocat condemnat i per la “Associació espanyola de víctimes de delictes violents, terrorisme i violència de gènere”, en la qual figurava com a president, contra la sentència de l'Audiència Provincial de Castelló que li va imposar la citada pena de dos anys de presó, una multa de 2.700 euros, així com el pagament d'una indemnització de 53.778 euros al fill de la víctima.
Després d'assabentar-se pels mitjans de comunicació de la mort violenta de la dona, l'acusat es va oferir al fill de la víctima per a defensar de manera gratuïta els seus interessos en el procés penal i tramitar les ajudes disponibles de les administracions públiques i entitats privades. Segons els fets provats, el jove, amb molt escassa formació, deprimit per la mort de la seua mare i confiant plenament en ell, i en què aquest actuava de manera altruista, va signar un poder per a plets en favor de l'Associació i de l'advocat sense comprendre l'abast d'aquest.
Finalitzat el judici per la mort de la seua mare, el lletrat li va convéncer perquè obriren un compte en la qual aparegueren els dos com a titulars, amb possibilitat de disposició indistinta, per a gestionar millor les ajudes que poguera obtindre. A la fi de 2013, una amiga i companya de treball de la víctima es va interessar pel jove, que es trobava en una situació de “penúria econòmica”. Així, el va ajudar en els tràmits per a cobrar una assegurança de vida de la seua mare com a afiliada a un sindicat i, posteriorment, va comprovar que li havien reconegut i abonat mitjançant transferència bancària les ajudes a les quals tenia dret com a víctima indirecta per la defunció de la seua progenitora. Uns diners que, segons els fets provats, es va apropiar l'advocat, que va posar com a domicili de notificacions el seu despatx professional a Madrid, i a qui el jove signava tots els documents que li presentava.
La Sala considera que el relat de fets provats encaixa en el delicte d'estafa i en la sentència recorda que va ser l'acusat “qui es va dirigir al fill de l'assassinada buscant-lo específicament malgrat que això implicava desplaçar-se a una ciutat no pròxima, qui va aconseguir contactar amb ell i se li va oferir per a assistir-li gratuïtament en totes les gestions i assessorament i tasques professionals com a lletrat actuant per compte d'una Associació sense ànim de lucre constituïda per a assistir a les víctimes, entre altres, d'aquesta mena de delictes (violència de gènere); qui li va fer signar sense donar-li complides explicacions tot tipus de documents en diferents ocasions, sense que el perjudicat, per raó de la seua formació més limitada, confiança que havia aconseguit guanyar-se l'acusat, i estat precari i d'afectació per la tràgica defunció de la seua mare, arribara a captar o intuir a què obeïa cada document que signava, ni a conéixer que li havia sigut concedida una suma, molt elevada per a la seua situació econòmica a conseqüència de la seua condició de víctima”.
La Sala assenyala que el tribunal d'instància va considerar acreditat “que l'acusat a través d'un mecanisme artificiós que no s'explica més que per la voluntat de fer pròpia l'ajuda econòmica sense que el beneficiari arribara a ser conscient d'això –obertura d'un compte amb signatura mancomunada-, va aconseguir el seu propòsit de distraure aqueixa quantitat lleugerament superior als cinquanta mil euros, imputant-los a una retribució per treballs efectivament realitzats –gestió administrativa de la indemnització i actuació com a acusació particular en el procés penal- però que li van ser encomanats per la falsa promesa de què es tractava d'assessorament i ajuda gratuïts”.
El tribunal conclou que l'Audiència Provincial de Castelló va comptar amb proves sòlides (fonamentalment testificals), que guarden harmonia amb una altra sèrie d'elements documentals i indiciaris que les reforcen, per a fundar totes i cadascuna de les circumstàncies que reflecteix el relat de fets provats.
