Un jutjat falla que l'Església és la propietària de la Creu dels Caiguts de Callosa de Segura, no de la ubicació
La creu va ser retirada per l'exconseller Marzà en estar en una plaça pública, espai al qual no podrà tornar
El Jutjat de Primera Instància número 5 d'Oriola ha reconegut a la Parròquia Sant Martí Bisbe la propietat de la Creu de Callosa de Segura -que va ser retirada per l'Ajuntament d'aquesta localitat alacantina el 2018 en aplicació de la Llei de Memòria Històrica- però no de l'espai tancat per reixes a les portes del temple, a la Plaça d'Espanya, on hi havia el monument.
La sentència estima així parcialment la demanda interposada per l'Església, únicament pel que fa a la propietat de l'escultura, i rebutja la pretensió dels demandants que el Consistori s'abstinguera de no obstaculitzar la reubicació del bé al lloc d'origen.
La titular del Jutjat recorda que s'han de tenir en compte, aplicar-se i respectar-se les limitacions o condicions de la legislació aplicable a la via administrativa i les resolucions judicials dictades al seu dia en la jurisdicció del Contenciós Administratiu.
La Parròquia Sant Martí Bisbe reclamava a la seua demanda que es reconeguera el seu dret de propietat sobre la creu, així com sobre la parcel·la de sòl urbà de 29 metres quadrats en què aquesta es trobava adherida.
Així mateix, els demandants sol·licitaven que l'Ajuntament s'abstingués "de qualsevol acte que pertorbe la possessió pacífica del bé" i de la seua "ubicació".
La magistrada considera acreditat que la demandant ha posseït com a bé moble la creu, construïda el 1942, des d'almenys 1978 i fins a la seua retirada el 2018, “de manera pacífica, pública i ininterrompuda”. Aquesta possessió s'ha dut a terme en concepte de propietari, per la qual cosa l'acció ha de prosperar en aquest sentit”, precisa.
En canvi, la jutjadora ha determinat que aquesta propietat no està acreditada respecte de l'espai de 29 metres quadrats de la Plaça d'Espanya on s'assentava l'escultura, atès que el conjunt d'aquesta plaça és d'ús públic dels veïns i que la porció de la mateixa reclamada no conforma un bé immoble amb la creu.
Igualment, la magistrada descarta pronunciar-se sobre una possible restitució de la creu al seu lloc d'origen, ja que aquesta sol·licitud és aliena a fi del procediment aquí seguit i se substancien en l'ordre jurisdiccional del Contenciós Administratiu en l'àmbit de la Llei de Memòria Històrica. I aquestes resolucions judicials “han de ser aplicades i respectades”, adverteix.
Per aquesta raó, reconeix el dret a la propietat de la creu de la parròquia, "sense perjudici en aquest cas de les limitacions o condicions que la legislació aplicable a la via administrativa ia l'Ordre Jurisdiccional Contenciós Administratiu establixquen sobre això".
La sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància número 5 d'Oriola no és ferma i pot ser recorreguda en apel·lació davant l'Audiència Provincial d'Alacant.
