El CMC transformat pel mite d'Alció
L'art contemporani està a Borriana. El Centre Municipal de Cultura La Mercè va obrir les seues portes per a proposar a l'espectador una reflexió sobre 'Poètiques entorn del jo' a través d'un interessant discurs creat per la prestigiosa comissària Silvia Tena que parteix del mite clàssic d¡Alció. El projecte el protagonitzen els membres del col·lectiu Elixir Creativo format per Àngel Igual, Juan Poré i Jose Ferrer, acompanyats de Traver Calzada i Juan Serrano en qualitat d'artistes convidats. Molts van ser els que es van acostar anit fins a Borriana per a conèixer d'a prop el projecte.
La inauguració va comptar amb la participació de l'artista visual valencià Carlos Llavata que va desenvolupar una performance homenatge a alguns dels seus artistes predilectes com el conceptual Santiago Sierra o l'artista i activista xinés Ai Weiwei.
Fins al *CMC La Mercè van voler acostar-se per a gaudir d'aquesta gran exposició, autoritats com l'alcaldessa, Maria Josep *Safont o el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Borriana, Vicent *Granel, qui va explicar en el seu discurs que l'exposició forma part d'un projecte més ambiciós que inclou la mostra, accions performàtiques i conferències. Per la seua banda, la comissària Silvia Tena va assenyalar que el propòsit últim de la mostra és "aportar un granet d'arena per a convidar a la reflexió a l'espectador". "Una reflexió entorn de la transmutació de l'ànima, al viatge ascensional, al concepte de frontera i territori i també a l'absència", va aprofundir.
Un recorregut per la sala
La primera peça que troba l'espectador és la presentada per l'artista Juan Serrano (Borriana, 1976) que ens parla precisament d'eixa transmutació carnal de l'ésser, mentre que Juan Poré (Borriana 1979) indaga en els conceptes de cos com a territori de memòria i identitat mutant. No falten les al·lusions al món migratori, d'una banda, com a fenomen de construcció d'identitat (de generacions de pobles sencers, societats i nacions) en l'obra d'Àngel Igual (Vall d'Uixò, 1976), i, d'altra banda, com a fenomen que implica una reconfiguració dels conceptes de límit i frontera, una al·lusió que trobem en la peça de Vicente Traver Calzada (Borriana, 1945). Absència és la sintaxi essencial que utilitza Jose Ferrer (Borriana, 1978). Ferrer presenta una sèrie d'exercicis estètics entorn d'un no-ser, un buit, una absència imposada o evocada en paisatges irreals o bé en un joc conceptual d'absències cartografiades geodèsicament en un temps i un lloc precisos.
