El renàixer més esperat del Clot de la Mare de Déu

Més de 2.000 helòfites i arbustives d'espècies de ribera autòctones s'han introduït en els margenes del Clot de la Mare de Déu, en la segona fase de la restauració ambiental, ja conclosa, de la desembocadura del riu Anna en el paratge natural conegut com l’Estany de la Vila, després d'haver retirat invasores i arbratge en mal estat.

La intervenció de restauració ambiental del domini públic hidràulic en el Paratge Natural és fruit de la coordinació entre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), el Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF) de la Generalitat Valenciana, la Fundació Limne i l'Ajuntament de Burriana.

Aquest matí, el regidor de Sostenibilitat Mediambiental, Bruno Arnandis, i representants de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, de la Generalitat Valenciana i de la Fundació Linne, han visitat el Paratge Natural per a comprovar els treballs realitzats en aquesta actuació conjunta d'adequació i de restauració morfològica i ambiental.

En la visita, Arnandis ha agraït al Comissari d'Aigües de la CHJ, Miguel Polo “el seu interès a conèixer el paratge natural i les actuacions desenvolupades”, així com, “la implicació i el treball fonamental realitzat” per la Confederació en la primera fase amb fons econòmics propis, que va consistir a eliminar aproximadament 6.500 m² de canyar, per a evitar la proliferació d'aquesta perillosa espècie invasora en el Paratge Natural, i també en la retirada d'oms morts afectats per la grafiosis i podes selectives en l'arbratge que poguera suposar un perill per als visitants, atenent criteris aportats per tècnics en arboricultura.

Al mateix temps, el regidor de l'àrea ha destacat que aquests treballs, units als de replantació, suposen “l'actuació més important que s'ha realitzat en el Clot en molts anys, tant a nivell d'inversió econòmica com d'impacte ambiental, quant a l'extensió sobre la qual s'ha actuat i per la seua transcendència per la restauració hidrologicoforestal i la repercussió en la qualitat de l'ecosistema”.

En la segona fase de restauració del Clot, personal tècnic de la Fundació Limne ha realitzat plantacions d'espècies de ribera autòctones en les zones en les quals va actuar la Confederació Hidrogràfica. Concretament, ha introduït més de 900 plantes aquàtiques, com ara lliris grocs i diferents tipus de joncs, en primera línia per al reforç dels marges i, després d'ells una franja arbustiva, al voltant de 1.200 arbustives, composta per diferents espècies de salzes, tamarius i baladres.

Els treballs d'adequació morfològica i ambiental d'aquesta fase, segons han comprovat els tècnics, són una continuació de les actuacions que es van iniciar el mes de gener passat de la mà la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, centrades a eliminar diverses àrees de canyar, per tal d’evitar la proliferació d'aquesta perillosa espècie invasora en el Paratge Natural.

La canya és considerada com una de les 100 espècies més perilloses pel que fa a la seua capacitat d'invasió i d'alteració dels hàbitats que colonitza i, per això, retirar-la ha estat crucial per a mantenir la biodiversitat i riquesa del Paratge Natural.

Entre els efectes que provoca una alta densitat d'aquesta planta figuren la competència i reducció de les espècies autòctones, una major evapotranspiració o l'augment del risc d'inundació en episodis de pluja torrencial, al contrari que la vegetació autòctona, que sosté els marges i és flexible, adaptada als episodis de pluja mediterranis”.

Aquesta espècie invasora, ha precisat Bruno Arnandis, “és un dels principals perills per a la biodiversitat, en provocar la desaparició de les plantes i animals propis de cada regió i modificar profundament els nostres ecosistemes, i és que, contràriament a la creença popular, les aus troben en els canyars poques oportunitats per a niuar”.

La Confederació ha eliminat les espècies invasores del domini públic hidràulic del Clot i l'Ajuntament s'ha encarregat de repoblar aquesta zona i del seu manteniment i, a més, continuarà amb l'eliminació d'invasores i la repoblació de la resta del Paratge Natural amb el finançament d'un 50 per cent a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) en el marc del Programa Operatiu Pluriregional d'Espanya, en l'estratègia EDUSI.