“És molt dolorós no poder parlar amb ma mare quan més ho necessitem”

Mentre la gran part d'espanyols s'està calçant les sabatilles per a fer esport al carrer i celebrant el poder tornar a eixir de casa, mentre veiem com hi ha aglomeracions de ciclistes en carrils bici i com alguns ajuntaments demanen una vegada i una altra vegada que es respecte el distanciament social, hi ha una realitat sagnant que segueix ací, encara que ja no ocupe les portades dels periòdics: el coronavirus continua colpejant a les residències de majors, consumint als qui ho pateixen i als qui no també, perquè l'aïllament i la falta d'informació és un mal que a tots ells turmenta.

“És molt dolorós no saber com està, que la meua mare estiga tossint i amb febre i estiguen dos dies sense dir-me si ha donat positiu o no. És molt trist que estiga aïllada a la seua habitació, que no puguem parlar amb ella i que el dia de la mare no hàgem pogut felicitar-la. La informació arriba a comptagotes, la descoordinació interna que hi havia abans s'ha vist ara multiplicada i ací dins hi ha 170 residents i un d'ells és la meua mare, amb 82 anys i amb Alzheimer, quatre fills, 8 néts i 4 besnéts, tots ells patint per saber com està”.

Son les dures paraules de la filla d'Amparo, Eva, que denuncia l'escassa i confusa informació que s'emet des de la residència en la qual està la seua mare, a Burriana. En aquest geriàtric hi ha 170 residents i uns 26 contagiats (oficialment no se sap ja que la Conselleria no dóna dades de cadascuna d'elles).

Però sí que sabem l'evolució del coronavirus en les residències de majors de la Comunitat Valenciana i la magnitud de la dada ens permet fer-nos una idea del dur colp que la pandèmia està donant als nostres majors. Segons les dades publicades per la conselleria de Sanitat aquest dilluns 4 de maig hi ha ara mateix casos positius en 73 centres de majors de la Comunitat. Són huit residències menys que ahir però els contagis i les morts es continuen produint: la pandèmia s'ha cobrat la vida de dos residents més en 24 hores i altres tres han donat positiu.

Des que va esclatar el primer brot en una residència de Torrent fa quasi dos mesos, més de 2.000 ancians s'han contagiat en alguna residència de la Comunitat i han mort 476 d'ells. Quasi quatre de cada deu morts per covid-19 ha sigut la d'un ancià d'aquestes residències, convertides en autèntics ‘búnquers’ per a evitar que nous contagis puguen entrar des de l'exterior.

“La direcció de la residència va prendre una mesura encertada prohibint les visites des de l'11 de març i amb això va aconseguir que durant 26 dies no hi haguera cap resident contagiat. Però des que es va produir el primer contagi van tardar una setmana a comunicar-lo i perquè va morir un dels tres positius”, denúncia Eva, que ens relata en aquest testimoniatge la desesperació d'estar esperant els resultats d'una prova de *covid-19, tenint a la seua mare amb febre i sense saber en quin estat es trobava.

“Vam haver de denunciar en la Guàrdia Civil i en la Policia Local de Borriana i finalment vam tindre una resposta perquè una policia meravellosa i solidària va cridar a la residència ella mateixa i va aconseguir que una infermera, que a més estava en el seu primer dia de treball, ens diguera que encara no tenien el resultat de les proves però que la meua mare estava amb les constants vitals bé i sense febre”, recorda. Finalment va donar negatiu.

Eva ha denunciat a la conselleria per diversos incidents a causa d'una “falta de coordinació que s'ha vist agreujada ara més amb les circumstàncies”. I afig: “Hi ha treballadors que es desviuen pels residents i als qui els agraïsc la seua humanitat, però entenc que van desbordats. I al cap i a la fi qui és ací dins és la meua mare, som persones i necessitem saber d'ella. No ens poden demanar a no cridem per a preguntar com està, és inhumà”. Eva reconeix que aquesta situació li està afectant psicològicament i que es van plantejar traure-la de la residència quan Sanitat ho va permetre, “sobretot el meu germà que està a Madrid i està veient tot el que ha passat amb les residències allí”. “Però estem teletreballant i no puc atendre-la com una persona amb alzheimer necessitaria”.

“Només demane que carreguen el telèfon que té en el seu *mesita i que ens deixen parlar amb ella. Seria més senzill telefonar directament a aqueix número i que un auxiliar ens posara amb ella, que haver de fer-ho a través d'una centraleta saturada. I també que ens informen”. Transparència, és el que demana Eva i els familiars de centenars de residències en tota Espanya.

Aquest cap de setmana Amparo ha tornat a sotmetre's a una prova de covid-19 i ha donat negatiu: “Hui, finalment, he aconseguit parlar amb la meua mare i felicitar-la, encara que un dia més tard, el dia de la mare”. El seu regal, un àlbum amb fotos de tots els seus fills, néts i besnéts, li ho entregarà quan tot passe, i puga per fi abraçar-la. Com també esperen poder abraçar altres centenars de milers de familiars als seus majors.