Maria Romero: “Amb la campanya del 25N a Borriana busquem que s'identifique tant la víctima com l'agressor”

Borriana celebra un altre any més el 25-N, dia mundial de l'erradicació de la violència contra la dona i ho fa amb una campanya centrada en la violència en les xarxes socials.

Aquest dilluns Borriana ha iniciat la campanya instal·lant un telèfon mòbil gegant en el centre del municipi en el qual es pot llegir una conversa de Whatsapp violenta a tall d'exemple.

elperiodic.com parla amb la seua regidora d'Igualtat, Maria Romero, per a xarrar sobre la campanya de conscienciació ‘Bloqueja el masclisme’, amb la qual se cerca advertir de com es traspassen els límits en el món virtual.

Per què la campanya d'aquest 2022 se centra en els més joves?

Si volem un demà millor, hem de centrar esforços al context educatiu i sobretot amb les noves generacions que són les que tenen més recorregut vital així que des de la unitat d'igualtat estem centrats en combatre el masclisme des de l'educació juvenil tant formal com no formal. A més resulta innegable que el segment de població amb major presència al món digital són els i les joves per tant, era quasi obligatori fer-ho així.

Hi ha un augment de la violència contra les xiques en xarxes socials?

Així ho marquen les estadístiques, no obstant, no és un patró nou. Davant qualsevol fenòmen, les dones sempre ens emportem la pitjor part, conseqüència de l'organització patriarcal de la societat.
Aquest estiu les coordinadores d'igualtat i convivència dels centres educatius ens van mostrar la seua preocupació per les relacions digitals dels joves. Han estat observant com les relacions tòxiques s'estan traslladant al pla digital, sobretot arran de la pandèmia. A més, cal recordar que les xarxes socials tenen algoritmes per resultar addictives i que els joves han sigut el grup d'edat que més afectat ha eixit de la pandèmia, juntament amb els més majors.

Estan en un moment de maduració i creació de la seua personalitat, per la qual cosa les situacions que viuen ara els condicionaran per al futur.

Què està fallant en l'educació?

No diria que falle especialment en l'educació ja que no és una cosa aïllada. El que passa amb l'educació, al remat, és un reflex social. És cert que hi ha un augment dels casos, però també de les campanyes de conscienciació per tant entenem que l'augment ve en relació amb la major identificació ja abans aquestes situacions estaven ocultes i ara ja no ens pareixen tan normals ni acceptables. També per la major confiança en el sistema de protecció. De fet així ho apuntava la fical general al seu últim informe.

Sobre la violència en les xarxes, hi ha poques dades específiques perquè no existía fins fa res la seua tipificació diferenciada. No obstant les coordinadores d'igualtat i convivència ens avisen de la problemàtica, perquè intueixen conflictes que no es veuen de manera directa a les aules, sinó que discorren al món digital, per la qual cosa s'ixen del control de les docents però impacten en la convivència a l'aula. De igual forma passa en qualsevol lloc de socialització que ara, no sols hi té a vore el que passa al plànol físic sino que hi hem de tenir en compte allò que ve del món digital.

En aquest sentit hem de posar tots els esforços en l'educació per a que socialment siguem capaços de moure'ns de forma respectuosa i responsable en aquestos nous entorns. En aquest sentit, recordar que la Conselleria d'Educació va crear l'optativa de Cultura Digital per a prevenir aquestes situacions i que des de diferents conselleries, la diputació i l'Ajuntament s'estan fent esforços en l'alfabetització digital però hi hem d'incloure el punt de la perspectiva de gènere per no repetir patrons. A més, és important formar al professorat en TIC (Tecnologies e la Informació i la Comunicació) perquè sàpien com actuar davant aquesta nova problemàtica.

La nova Llei de Llibertat Sexual especifica la violència digital, ajudarà a posar-li límit?

La nova llei té un enfocament pedagògic, ja que amb les accions punitivistes només abordes una part, però no soluciones el problema.

Així, la llei té en compte la violència digital, la suplantació d'identitat o l'assetjament en xarxes socials.

En aquest sentit les coordinadores d'igualtat dels centres educatius, així com totes les agents que treballen en violència de gènere al nostre municipi (Policia Local, Guàrdia Civil, sanitat, serveis socials, Unitat d'Igualtat, Centre Dona 24h, Oficina de les víctimes del jutjat...), ens confirmen que aquestes situacions estan ocorrent i que la violència digital és molt comuna, i fins i tot ja és la més habitual. Poques de les víctimes que s'hi atenen ens diuen no haver viscut eixa violència digital.

Per això, són importants les classes afectiu-sexuals i les de digitalització amb perspectiva de gènere per a prevenir aquestes conductes ja tipificades, amb especial èmfasi en el fet que els joves posen límits a aquestes relacions i es respecte el consentiment i la privacitat. De vegades, els límits que són clars en persona es difuminen quan estem en el món digital.

Som conscients d'aquesta violència en les nostres relacions?

Bo, si fora evident des del seu inici, qui començaria una relació així? A poc a poc es va construint aquesta submissió, que va en una escalada progressiva. No és violència física des del principi i pot començar amb el control des del mòbil: La parella exigeix ubicacions, fotos, contrasenyes, vigila el doble check per saber que has llegit el missatge, les hores de connexió, controla amb qui interactues a xarxes...

En aquest sentit, la intervenció artística que s'ha instal·lat en la plaça Major reflexa una conversa ‘light’ que alguns diran que “no és per a tant”, però és així com comencem en aquesta espiral, fins que arriben les víctimes a un carreró sense eixida en el qual estan atrapades.

Per això el primer és adonar-se de la situació. I aquesta campanya va en els dos sentits, pensada perquè s'identifique en la conversa tant la víctima com l'agressor.

És important que es veja que aquestes conductes no són tolerables en la nostra societat, també en línia amb la campanya de la Conselleria, que posa el focus en els grups d'amics, que també s'han de posar en marxa per a frenar el masclisme en els seus cercles.

Què ha de fer una víctima que s'adona de la seua situació?

El primer que li animaria a fer és bloquejar a l'agressor i buscar suport en les persones del seu entorn. Poden buscar ajuda a més en els seus tutors als centres educatius, en el telèfon 016, que no deixa rastre, en els serveis socials municipals, a la Unitat d'Igualtat o en Policia i Guàrdia Civil, que disposen d'unitats específiques de violència de gènere. També ho poden dir a la seua metgessa o metge de capçalera.

En quina situació es troba Borriana en matèria de violència de gènere?

És el segon municipi de la província amb més casos, amb quasi 200 víctimes al sistema viogen en aquests moments.

Aquesta xifra, a més d'indicar que existeix un problema seriós també significa que les dones confien en el sistema, perquè denuncien cada vegada més.

A més, de les últimes dades del Ministeri del segon semestre de 2022 es desprèn que estan augmentant les denúncies de tercers, la qual cosa vol dir que cada vegada bolquem menys en la víctima la responsabilitat d'actuar i entenem que aquesta és una qüestió social en la que totes i tots hem d'actuar.