Javi Sancho porta el seu xou ‘De l'esport també s'ix” al teatre Payà de Borriana

L'humorista Javi Sancho porta aquest divendres 1 d'octubre al Teatre Payà de Borriana el seu espectacle ‘De l'esport també s'ix’, un xou que està captivant al públic. Elperiodic.com ha pogut xarrar amb ell, de fet li enxampem practicant esport abillat amb la seua motxilla. Aquest jove de 33 anys, natural de Tarragona, compleix una dècada fent humor i torna a la capital de la Plana Baixa per a fer passar al públic un moment divertit.

Encara que porta deu anys pujant-se als escenaris, va començar de la mà de Santi Millán, ha aconseguit atrapar a addictes a l'esport, i no addictes, amb els seus vídeos d'humor mentre fa running. Això sí, Javi Sancho no és un atrapat de l'esport, sinó que el practica per oci i per portar una vida saludable, assegura.

Quan vas començar i perquè amb l'humor?

De manera professional vaig començar ara fa deu anys i va ser tot molt de casualitat perquè uns amics em van dir que provara perquè m'agradaven els monòlegs i m'agraden veure'ls, però no m'havia centrat en fer-los jo, sinó m'agradava veure'ls. No tenia un perfil de còmic ni del típic xiquet que s'apunta a teatre en el col·legi. Però me'n vaig anar a Barcelona a fer cinc minuts per la gràcia amb els amics, em va agradar l'experiència. I gent professional que es dediquen a això em van dir que em podia dedicar. Vaig començar amb concursos a nivell nacional, se'm van donar bé, un d'ells amb Santi Millán, i em va dir d'anar-me amb ell per a aprendre i créixer. I a poc a poc fins hui.

En la teua carrera com a humorista, quins són els millors escenaris en els quals has actuat?

He tingut la sort que des de fa 8 o 9 anys vaig començar amb Santi Millán amb tres espectacles i amb ell vas als millors escenaris. He tingut la sort que el meu aprenentatge ha sigut en places molt fanfarrones.

Com es prepara un monologuista el seu espectacle?

Existeix una part de creació al principi, crees un espectacle però el que fas a l'inici al que queda huit mesos més tard, va variant perquè improvises i l'acabes incorporant. Igual quan acabes el 70% de l'espectacle ha canviat. En els monòlegs, mai hi ha un espectacle que està acabat perquè està en canvi constant, perquè t'agrada interactuar amb la gent, t'agrada improvisar. Això t'obri a generar contingut nou que no t'esperes.

Influeix l'actualitat?

L'actualitat influeix però a mi m'agrada improvisar però no soc molt d'enfocar-me en l'actualitat, perquè el que veiem un percentatge molt alt són coses negatives. I com tenim tants inputs, com la pandèmia, el que busque és que en aqueixa hora s'evadisquen de la situació de pandèmia, polític o que el puguen preocupar la gent perquè vull que siga com un parèntesi en el dia a dia.

Quan actues a una localitat, t'informes sobre el lloc per a incloure'l en els teus monòlegs?

Sempre, m'agrada molt. És una proximitat cap al públic que el públic percep, com jo també soc públic en altres espectacles. Quan el teu perceps que alguna cosa té un punt especial aqueix dia i que passen coses que només passen ací, que no és el mateix espectacle que està en altres llocs, sinó que té una part que és per a tu. Per exemple pots ficar alguna cosa d'anecdòtic de Borriana i la gent pensa no ha vingut per vindre, sinó que s'ha informat i fa coses de Borriana. M'agrada aqueixa part especial.

Què oferiràs al públic de Borriana?

Un espectacle que espere que li agrade molt. Toque el tema de l'esport però no sols deporte perquè, malgrat que està fanfarró, pot acabar saturant. Una part és d'esport però de sobte et parle de la meua família i no ho has vist vindre. Em fa molta il·lusió tornar. Ací vaig estar amb Santi Millán fa uns anys i poder tornar em fa il·lusió perquè és un teatre molt fanfarró, que em va encantar i llavors ja vaig pensar que tant de bo puga tornar en un futur amb el meu espectacle. Estic content perquè la gent aquesta responent molt bé. Em fa molta il·lusió.

Amb De l'esport també s'ix, practiques esport?

Ho faig com la gran majoria de les persones, des del punt de vista de l'oci, de tindre una vida saludable, de passar-lo bé. No soc un atrapat super competitiu, que li agraden els temps. És l'esport que m'agrada perquè és el que estic capacitat per a fer. I m'ajuda a estar més prop de la gent perquè la gran majoria tenim un perfil molt d'oci.

Com se't va ocórrer ajuntar humor i esport?

Al meu sempre m'ha agradat l'esport i vaig començar a mirar i vaig veure que dins de l'esport hi ha molt d'humor perquè hi ha moltes situacions que tothom vivim, des que et fan matinar, des de l'amic que ha descobert avena crua i desdejuna això perquè cree que rendirà millor i després va igual de rebentat, i és un humor que m'agrada molt, és molt amable, molt agraït i és per a tots els públics, fins per al qual no practica esport. A mi m'agrada enfocar-ho d'una manera que si no eres aficionat de l'esport vingues i el passes bé, i si eres un atrapat de l'esport vingues i el gaudisques també.

Funciona aquesta fórmula?

Ajuntar humor amb esport és el que m'ha canviat molt la vida. Porte fent monòlegs molt temps i el que m'ha generat una exposició més gran i una difusió més gran són els vídeos corrent i enfocats a l'esport. Això provoca que la gent et conega més i que si vas a un teatre vinga més gent. I el bo és que no va ser planejat. Em vaig anar a córrer per riure'm una estona. Va ser 100% improvisat. L'espectacle ‘De l'esport també s'ix’ el vaig començar abans dels vídeos. El primer que vaig gravar li ho vaig manar a la meua mare i aqueix vídeo va arribar a publicar-se perquè ella me'l va demanar. Era molt intern i no m'ho havia plantejat. I va ser la causa de l'embolicada que tinc ara muntada.