elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
UNA TROBADA AMB

Héctor Esteve, fotògraf taurí de Borriana: “Per a mi el món del bou és un sentiment i a través de la fotografia el puc expressar”

Héctor Esteve, fotògraf taurí de Borriana: “Per a mi el món del bou és un sentiment i a través de la fotografia el puc expressar”
  • El fotògraf borrianenc acumula diversos premis en certàmens de fotografia taurina, entre ells el primer celebrat a Borriana

Hèctor Esteve és un gran aficionat de la fotografia i de la tauromàquia. El borrianenc pertany a l'Associació Nacional de Fotògrafs Taurins on contribueix a transmetre la seua passió a través de les imatges per Espanya i França. Amb la fotografia taurina, combina les seues dues aficions en una, dues passions que té des de xicotet i amb les quals no imaginava arribar tan lluny.

Reconegut en el món del bou, ha sigut l'autor de la millor fotografia d'aquesta temàtica en diversos certàmens. Els més recents han sigut el d'Almassora, on s'ha proclamat campió del concurs de fotografia taurina dues vegades consecutives, en 2023 i en 2024 i a Borriana, on ha guanyat el primer Certamen de fotografia taurina en 2024.

A més de cobrir esdeveniments al costat de la seua cambra, també col·labora en mitjans de comunicació com a cronista taurí i confessa que mentre la tauromàquia li faça sentir i li emocione, continuarà fent treballs en ella. Modest, honrat i agraït, així és com es mostra Esteve mentre ens fa un repàs per tota la seua trajectòria i ens descobreix a la persona que hi ha darrere de l'objectiu, eixa que s'emociona i vol transmetre els seus sentiments pels bous amb el seu llenguatge, el fotogràfic.

Des de quan t'interessa la fotografia?

Sempre m'ha agradat molt veure fotografies i des de ben xicotet ja em picava el cuquet. Li llevava la càmera de rodet a la meua mare i treia algunes fotos i després m'agradava veure el revelatge. Més tard, quan ja vaig tindre un poc de força econòmica, ja vaig fer el pas amb una cambra millor i em vaig ficar de ple en això, sobre els 1996-1997 aproximadament.

Què et va portar a ficar-te en aquest món de fotografia taurina?

La fotografia m'ha cridat l'atenció sempre i a més el món taurí és una afició que tinc i que m'aporta molt. Amb això, puc ajuntar dues coses que gaudisc. Per a mi la tauromàquia és una manera d'expressar, perquè s'exterioritzen moltes coses. En un esdeveniment taurí podem veure i viure moltes emocions; per a mi és un sentiment i a través de la fotografia puc transmetre'l, és una manera d'expressar el que sent pel món taurí.

Quin és el teu secret per a aconseguir la millor foto?

Fa bastants anys que quan vaig a buscar la foto, ja la tinc pensada. No solc anar a disparar i a veure què ix, sinó que al cap tinc una idea del que vull immortalitzar i buscaré això. Al cap i a la fi, els esdeveniments taurins són molt espontanis, llavors per a mi, l'important és voler somiar el que trauràs. En els llocs que ja conec, abans d'arribar ja m'imagine els espais, la llum que hi haurà, les condicions en les quals podràs treballar i altres factors que poden influir en la fotografia. No obstant això, hi ha altres llocs als quals vaig que desconec i en aquests m'he d'adaptar a tots els factors de l'entorn, però encara així, sempre intente buscar la idea que porte al cap.

Què són per a tu els bous?

La meua manera de viure. Són emocions, un sentiment, és anar a un lloc on gaudeixes i se t'estarrufa la pell i, amb tot, voler plasmar i transmetre eixes emocions a través de l'objectiu. És una passió que porte des de xicotet, a casa només buscava jugar a bous, també muntava coses de Playmobil amb els bous i al final el meu cap sempre ha sigut ací ficada. Després vas creixent i comences a viure'ls des de dins, et poses davant d'alguna vedella i vas entrant més i més dins d'aquest món que és el que realment m'ompli.

I la fotografia?

La fotografia per a mi és una manera d'expressar, d'immortalitzar moments i emocions que li transmeten algun sentiment a l'espectador. També és una afició que em ve des de xicotet. A casa, a la meua mare també li agradava molt retratar moments. Jo recorde que moltes vegades li demanava la càmera per a fer jo alguna de les fotos, i des de llavors la fotografia ja em movia alguna cosa per dins i m'agradava.

Has realitzat un altre tipus de fotografia?

Sí, he fet un altre tipus de fotografia. Moltes vegades hi ha gent que em demana coses o treballs concrets, però el que més m'agrada és la fotografia natural, sense posats i coses artificials. En els meus treballs m'agrada captar moments, ja siguen de felicitat, d'emoció, de plor, coses espontànies i naturals que ens transmeten algun sentiment.

De fet, en alguna ocasió m'he presentat en algun concurs de fotografia lliure o d'alguna altra temàtica, però no és el que realment em motiva, llavors he acabat enfocant-me en el taurí, que és el que realment m'agrada.

A part de tindre la teua trajectòria dins de la fotografia taurina, a què més et dediques?

Fa molts anys que treballe en la indústria ceràmica. Dins d'aquest sector, també he fet alguna cosa dedicada a la promoció. Compagine el meu treball amb la meua passió.

Què sents quan t'exposes al bou al costat del teu objectiu?

Exposar-me com a tal no ho faig, perquè no em pose davant. Sí que és veritat, que a vegades m'acoste més del que deuria amb l'objectiu a la mà. En eixos moments, m'arriben diversos estímuls, ja que des de prop es veu l'expressió de l'animal, la força, el perill, etc. I ací estic molt pendent de tots eixos detalls per a poder captar-los amb la cambra.

Per tant, amb tots els estímuls i detalls rondant-me, estant prop de l'acció i de l'animal, veient com algú es juga la vida només per la seua mera afició, percebent la força del bou i les expressions, el que sent és eixa adrenalina i respecte per la persona i per l'animal, són un cúmul de sensacions inexplicables.

Quants premis de fotografia has aconseguit durant la teua trajectòria?

Perquè exactament no sabria dir-te, però de moment uns set o huit segurs que tinc, en àmbit taurí clar.

Què significa per a tu formar part de l'Associació Nacional de Fotògrafs Taurins?

Aquesta associació es va formar poc temps abans de la pandèmia, per un grup d'aficionats d'Andalusia. A poc a poc ens vam anar agregant, jo entre pràcticament acabada de formar l'associació, i en aquesta som companys de tota Espanya i fins i tot França. La veritat és que he aprés molt a través dels companys que formem l'associació, això ho dic de cor. Hi ha gent que són molt bons professionals i a més, molt bons companys, ens ajudem en tot el que sabem i podem.

L'associació, a poc a poc, s'ha donat a conéixer i a través d'ella, en moltes ocasions, ens han buscat per a cobrir festejos alguns mitjans de comunicació. Per això, formar part d'ella m'aporta poder gaudir de molts festejos per tota Espanya i França a través d'ella. A part d'això, també m'ha donat l'oportunitat de tindre bons contactes pels territoris que abasta i això sempre va bé.

Esperaves arribar fins ací?

La veritat és que no, mai havia imaginat aconseguir el que he aconseguit. Quan vaig començar, ho vaig fer per mi, perquè m'agradava i gaudia amb això, però a mesura que anaven passant els anys i anava aconseguint coses, anava veient que aquest món cada vegada em crida més l'atenció i al final busques millorar i créixer un poc més. Però és el que dic, principalment això ho faig per mi, per a gaudir d'això, millorar, aprendre i també per a poder gaudir dels companys.

En aquesta afició, tinc companys molt bons amb els quals coincidisc en diversos llocs i això també és una cosa que em motiva a seguir. Per a mi és molt important poder compartir aquesta passió, no els veig com a competència, perquè això no va en mi. Jo sempre dic que el millor que m'emporte d'aquest món són les amistats i la gent que conec a través del bou i la fotografia. Els companys que ja tenim una trajectòria i coincidim des de fa anys, aprenem els uns dels altres i gaudim de les nostres fotografies. Jo m'alegre quan algun publica en un mitjà o en xarxes socials, en aquest món existeix molta companyonia. Sí que és veritat que en les futures generacions que venen, veig que això s'està perdent un poc i és una pena que es perda la companyonia. M'agradaria que enfocaren el ser fotògrafs taurins d'una altra manera perquè, al cap i a la fi, ací estem per a gaudir i és l'única cosa que ens emportarem.

Què diries als joves que estan començant en aquest món?

Des de la meua experiència durant tots aquests anys, jo els diria que gaudisquen, que cada vegada que vagen a un poble i es fiquen en qualsevol carreró, no perden la companyonia, que gaudisquen i aprenguen els uns dels altres i tinguen sempre respecte. Però sobretot això, que gaudisquen, que el tema de la competició està molt bé, però el tema de la companyonia i amiguisme està millor encara.

Quin tipus d'esdeveniments taurins sols cobrir? Quins són els que més gaudeixes?

Fa uns anys que el que més m'atrau és el festeig major, la plaça de bous. Ara mateix és el que més m'inspira. El pati de quadrilles, quan arriben els toreros, és un moment que em fa sentir molt, tant com aficionat o com a fotògraf, però sobretot, eixos dos últims minuts, quan tothom desapareix, es posicionen i començarà el 'paseillo'. Les cares canvien i es nota la tensió i els nervis en l'ambient, és un moment molt breu, però en el qual jo més gaudisc.

D'altra banda, en els festejos populars de Bous al carrer, en els primers cinc o deu minuts és quan més coses bones pots traure. Ací és quan el bou té més vivor i més força, són els moments de més emoció, encara que això no sempre és així. Hi ha molts factors que condicionen aquest tipus de festejos, per exemple hi ha animals que tenen més aguant que uns altres, també depén de la grandària dels recintes, dels llocs que hi haja per a amagar-se, etc. Però bo, de normal, en els primers 10 minuts és quan més pots transmetre i traure.

Quines aspiracions tens?

Dia a dia, continuar millorant, aprenent i gaudint d'això, que realment és el que m'agrada. Mentre això em faça sentir i em cree emoció, continuar gaudint amb això és la meua major aspiració.

Un somni que vulgues complir?

Un dels somnis que m'agradaria complir és poder cobrir un festeig major en el carreró de Les Vendes.

Fa poc, es va retirar el Premi Nacional de Tauromàquia, què opines sobre aquestes qüestions polítiques que afecten aquest sector?

Jo seguisc la política, però cada dia m'agrada menys perquè jo crec que no defensa els interessos dels espanyols. En aquest cas, crec que el Premi Nacional s'hauria de continuar donant i que aquesta decisió s'ha pres des d'una oficina on es desconeix la festa totalment. Jo, per exemple, ho respecte tot i m'agrada que em respecten. Per això, crec que si a una persona una mica no li agrada almenys, hauria de respectar-ho.

Què opines que a Borriana s'haja realitzat per primera vegada un certamen de fotografia taurina?

Crec que ha sigut un treball molt bo des de dins de la Federació Taurina i des de l'Ajuntament de Borriana. Altres localitats pròximes com Onda o Almassora porten moltes edicions de concursos de fotografia taurina i crec que ací a Borriana ja era hora que es començara a realitzar. És la primera edició, per tant, la gent no ho coneix i hi ha moltes coses en les quals treballar i que es poden millorar, però des d'ací vull donar l'enhorabona per haver començat i donar tot el meu suport perquè això continue i coixa cada vegada més força.

Què vas sentir al ser el guanyador en el primer concurs organitzat a Borriana?

Vaig sentir molta alegria i il·lusió. Al cap i a la fi, és el meu poble natal, llavors és molt emocionant aconseguir la millor foto i el seu reconeixement a casa. La foto va ser realitzada en un barri en el qual no és fàcil, la Bosca, un barri gran en el qual passen moltes coses, però són molt difícils de captar perquè no pots arribar a tot. Llavors per a mi va ser una alegria molt gran, com per a qualsevol persona que guanye alguna cosa al seu poble natal.

A part de la fotografia, fas més coses dins del món taurí?

Sí, durant la meua trajectòria he fet aportacions en alguns mitjans de comunicació. A part de cobrir festejos amb la fotografia, a vegades també redacte i faig cròniques sobre aquest, estic obert a col·laborar amb tothom que em cride. Alguna vegada he redactat sobre el festeig major, en alguna novillada, però ja fa temps que no. Sobretot, solc fer-ho en concursos de retallades i en ‘Bous al carrer’. Per exemple, he fet aportacions en l'àmbit de festeig major per a revistes de tirada nacional com '6 bous 6', he sigut i continue sent col·laborador en la revista Bous al Carrer, dirigida per Alberto de Jesús i en la qual estic molt content i tenen tot el meu suport; també he fet les meues col·laboracions amb Pepe Mata de ‘Toros en el mundo’ per a països com Mèxic, el Perú o l'Equador, per als quals he pogut cobrir festejos en la Magdalena de Castelló o a València, he fet col·laboracions per a 'Contrabarrera 6' o 'Tendido 5' i recentment, també faig col·laboracions per a 'MundoToro', amb els qui fa ja un temps que treballe amb ells i estic molt content i espere que em continuen cridant per a cobrir festejos, i amb la revista ‘Eh Toro’ de la Federació Taurina de Castelló, que està tota enfocada al festeig major i tinc molta amistat amb la cap de premsa de la revista, Mati Obiol. En aquesta última vaig entrar perquè a mi m'agrada molt seguir i donar suport als alumnes de l'escola taurina, al final són el futur, llavors, a través dels festejos de les escoles taurines, prenem el contacte i ja em vaig quedar amb ells.

Per a finalitzar, què t'agradaria afegir?

Perquè m'agradaria afegir que quan un mitjà de comunicació sol·licite a un fotògraf perquè l'acrediten en una plaça de bous, que les mateixes places de bous que escoltaran una miqueta més. Ja que no ho sol·licita el fotògraf, sinó un mitjà que té molta força per a promocionar la festa i que pot arribar a molts racons d'Espanya i del món. Per això, crec que al fotògraf se li ha de donar eixa força que té i que no hi haja una denegació rotunda, sinó que deixen entrar a fotògrafs i que deixen promocionar la festa com Déu mana.

Això ve perquè cada vegada hi ha més mitjans que volen portar la notícia al seu portal i no cabem tots, llavors nosaltres moltes vegades ens sentim un poc rebutjats i, quan fem un treball, ens agradaria poder estar i tindre les mateixes oportunitats. Entenc que els mitjans amb molta força han d'estar, però hi ha uns altres que estan intentant arribar i entrar i es queden a les portes. Sé que som massa, per això, es podria intentar treballar perquè puguen haver-hi més fotògrafs o, almenys, els que cobriran la notícia i són de la província.

Finalment, m'agradaria donar les gràcies a la meua família per tot, perquè és la que em dona suport diàriament en aquesta bogeria i són a qui més temps els reste.

Pujar