Una excepcional concentració de peixos a la desembocadura del Millars reuneix a desenes de pescadors de canya
La guarderia rural del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments d'Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana controla des de fa unes setmanes la presència excepcional de desenes de pescadors de canya continentals i marítims a la gola sud i a la platja de la Pola, les dues zones ubicades entre les poblacions d'Almassora i Borriana. Des de l'obertura de la gola sud ocorreguda el passat 22 d'octubre a conseqüència del temporal de gota freda a la província de Castelló, la platja de la gola sud o també coneguda com la Pola, registren diàriament més d'una trentena de pescadors a la captura de llobarros i orades, dues espècies molt preuades a causa de la seua saborosa carn. Els llobarros, l'espècie més capturada aquestes setmanes, acostumen a nadar per les costes rocoses i zones d'arenals. També solen penetrar per les aigües dolces dels rius com és el cas de la desembocadura del riu Millars. Els pescadors concentrats aquests dies a la desembocadura els pesquen en la superfície, a molt poca profunditat, en el lloc on xoquen les aigües dolces del riu Millars amb les salades de la mar on es crea moviment d'ones i es produeix escuma, una circumstància que agrada molt a aquesta espècie de peix marí.
Pescadors professionals a poques milles del Millars
Els pescadors de canya no són els únics que estan aprofitant-se que el riu Millars baixa amb prou cabal d'aigua i està novament connectat amb la Mediterrània. Aquestes setmanes s'estan veient davant la platja de la Pola i a unes poques milles de la desembocadura del Millars embarcacions de pesca professionals d'art menor de la modalitat de tresmall. Els tresmallers aprofiten les noves condicions creades per l'aigua del Millars en contacte amb la Mediterrània per a establir la seva zona de pesca. Aquesta situació natural és immillorable per a tota mena d'organismes marins. El riu Millars transporta sals minerals en suspensió que aboca a la Mediterrània. El fitoplàncton marí format per éssers vius d'origen vegetal s'alimenta de les sals minerals que transport el riu i alhora el zooplàncton marí format per éssers vius minúsculs d'origen animal s'alimenta d'aquest fitoplàncton. Es tracta d'una cadena tròfica perfecta que permet una gran biodiversitat mariana. En aquelles zones on hi ha una abundància de zooplàncton es produeixen grans concentracions de peixos, normalment xicotets pelàgics com la sardina o l'aladroc i altres espècies que s'alimenten d'aquest zooplàncton com són els crustacis entre els quals destaquen les gambes, els llagostins, els crancs, les galeres i altres. Per tant el riu Millars amb el seu cabal d'aigua permanent està donant riquesa a la Mediterrània, una situació que afavoreix significativament el sector pesquer professional de la província de Castelló, sobretot dels ports pesquers més pròxims al riu com són Borriana i Castelló.
Les llicències en regla i la platja neta
Cadascun dels pescadors, tant marítims com continentals, han de pescar exclusivament amb dues canyes i únicament una mitjana de 5 quilos per persona i dia, el màxim que permet la legislació. L'espècie més capturada està sent el llobarro. La guarderia del Consorci riu Millars passa cada dia per fer el control de les llicències marítimes i continentals, controlar les talles i la neteja. La majoria de les captures són talles legals d'entre 30 a 40 centímetres. Les talles inferiors a 25 centímetres han de tornar-les a la mar o al riu. Un altre dels temes que vigila prioritàriament la guarderia del Consorci riu Millars és la brutícia que puguen deixar els pescadors com bosses de plàstic, caixes buides d'esquers, paquets de tabac, botelles de plàstic... Els pescadors estan obligats a deixar la platja neta com la troben però alguns d'ells encara no ho fan. Per les platges del Millars hi ha distribuïdes papereres i contenidors per tal que els usuaris del riu i de la platja dipositen les deixalles que han generat.
No dejes que la verdad estropee un titular. ¡Son escapados de una piscifactoría, no las bondades del Mijares! Estos peces están destinados a morir de inanición, ya que son incapaces de comer lo suficiente en libertad. Cuando, por avería, escapan tienden a agruparse en puertos, desembocaduras, etc. Como se han criado con pienso desde alevines, se comen los primeros que mueren hasta que desaparece todo el cardumen. Nada más antinatural.