Un divendres d'èxtasi musical en l'Arenal Sound

Ha sigut un divendres únic, en tots i cadascun dels sentits. Ni la calor, ni la humitat, ni el cansament del quart dia, ni les llargues hores de salts i balls han pogut amb l'entregadíssim públic que s'ha rendit davant la quarta jornada de l'Arenal Sound. Artistes de diferents estils, orígens i ritmes però amb una fi comú: fer vibrar a Borriana. Objectiu aconseguit.

La quarta jornada de l'Arenal Sound no ha pogut començar millor, amb un recinte abarrotat de centenars de milers de persones esperant per a escoltar a un dels artistes del moment: Alfred García, el triunfito que mou marees de públic ha tret ben ràpid als sounders de les seues tendes de campanya per a suportar els més de 30ºC que queien a les set de la vesprada, amb una humitat del 80%, segons l'Aemet. Però la causa bé ho mereixia i el jove català no ha defraudat davant un lliurat espectador que ha cantat a l'uníson temes com 'Que ens seguisquen les llums', els mítics d'Alfred García.

Una hora de concert que s'ha fet ben curt. Però calia acabar perquè Taburete li feia el relleu i el grup, que l'any passat va fer ja un cameo en el festival amb Sandro Àvila, tenia ganes d'eixir. Willy Bárcenas i els seus han mantingut la temperatura ben alta amb 'Sirenas', 'Amos del Piano Bar' o 'Walter Palmeras', aquests dos últims recentment eixits del forn en el seu últim disc.

Després de Taburete, l'ex cantant del Canto del Loco, David Otero, s'ha estrenat amb magnificència en aquesta novena edició de l'Arenal Sound. L'artista ens confessava en una entrevista amb elperiodic.com que volia donar-ho tot i mostrar els millor als 'sounders' i, encara que sone a 'topicazo', així ha sigut. Amb clàssics del Canto del Loco i algun tema del seu nou disc, David Otero ens ha tornat a recordar perquè va triomfar en grup i per què ho segueix fent en solitari.

Trio d'asos artístics i ens plantàvem passades les 22:30 de la nit -va haver-hi un lleuger retard en les actuacions- amb la jornada recentment començada però tenint la sensació d'haver complit amb escreix. Paciència. Quedava per davant Maldita Nerea, Rels B i una altra dels caps de cartell de la nit: Jess Glynne. La cantant i compositora britànica ens ha deixat ben clar per què està on està i ens ha fet emmudir amb la seua veu. Té temes molt coneguts que hem pogut gaudir aquest divendres en directe com '*Take me home' o 'These Days', però també alguns no tan comercials que ens han permès recarregar forces.

A Jess Glynne li han seguit els ritmes de Nikone, un dels noms del rap viral espanyol en l'actualitat. Un descobriment per a molts i un gran esperat per a uns altres però la veritat és que aquest madrileny ha mantingut el volum elevat del públic sounder.

Guardant forces, si es pot, per als enormes Crystal Fighters, un dels clàssics que no poden faltar en qualsevol festival de calitat. Perquè són dos conceptes que van units i el seu bon rotllo i cant a l'alegria i a la vida han fet que en el recinte de l'Arenal lluïra el sol a tres i mitja de la matinada amb temes com 'Yellow Sun'. Felicitat en estat pur i molt positivisme que, durant hora i mitja, han inundat Borriana per tots els racons.

I per si 'Love is All I Got', 'L.A. Calling' o temes recentment eixits del forn com 'Boomin in Your Jeep' no foren suficients, encara ens quedava un altre regal per a les nostres oïdes i els nostres peus: Elyella DJs. Ens van deixar l'any passat amb les ganes però aquest no han fallat: ella i el mico ens han portat el millor de casa, mescles clàssiques i temes nous: "Els portem els nostres millors 'trayazos' i esperem poder conquistar-los", ens confessaven minuts abans de començar l'actuació. Ho han fet i estem eternament agraïts.

Una nit molt intensa que ha continuat amb Jax Jones i amb*Gomad & Monster fent-nos clarejar -també Sandro Àvila ha fet el propi en l'escenari Thunder Bitch. Ens hem deixat altres artistes que han sonat en aqueix escenari i en el de la piscina durant tota la jornada. Grups com Arkano, Brian Van Adel, Wise Men Project o Ley DJ, entre uns altres. La jornada no ha pogut ser millor.

Si hi ha alguna cosa que assenyalar de la jornada és la mitja hora de retard amb la qual han començat els concerts per un xicotet problema de so amb l'actuació d'Alfred. Però al llarg de la nit s'han anat guanyant minuts concerte després de concert i el públic a penes s'ha queixat. Quant a l'aforament, després que se sobrepassaren els límits establits la jornada anterior amb Kidd Keo i açò obligara a obrir les eixides d'emergències, aquest divendres no s'ha succeït cap imprevist i s'ha pogut gaudir de la música sense cap aglomeració.

Aquest dissabte toca descansar i recarregar energies per a un cinquè dia que ens portarà moments d'èxtasis, segur, amb el bon rotllo de Carlos Sadness, els ritmes cultes i experimentats de Dorian, clàssics de Sidecars i temes milions de vegades escoltats per tots de James Blunt. Són solament alguns dels plats que se serviran en la penúltima jornada del festival. Prepareu-se que la taula ja està posada!